Activitat econòmica

ACTIVITAT ECONÒMICA Les fonts econòmiques tradicionals eren l’agricultura i sobretot la ramaderia, la qual va afavorir l’esplendor econòmica i cultural durant els segles XIV i XV per l’exportació de llana cap a la Toscana. Tot i que a la vora del poble o dels casalicis dels masos sempre hi ha hagut horts, l’agricultura tradicional ha estat la tríada mediterrània: cereal, vinya i olivera. En l’actualitat continua l’agricultura, sobretot ametlers i oliveres, i alguns hortets d’autoconsum. A més, hi trobem petites indústries tèxtils, alimentàries, de mobles, tallers metàl·lics i de vidre i serveis turístics.

ACTIVITAT ECONÒMICA Es caracteritza per la diversificació. Avui en dia ningú no viu només de l’agricultura, i la majoria dels camps estan abandonats. Benassal és un dels pocs municipis de la comarca on podem trobar avellaners; ací és el conreu principal, després d’haver substituït els cereals als anys seixanta. Pel que fa a la ramaderia, trobemexplotacions de ramat porcí i oví. Empreses relacionades amb aquests sectors són la Cooperativa Agrícola Benasalense, la fàbricade formatges, les indústries càrnies i l’escorxador de conills. Altres empreses que hi trobem són: la planta embotelladora d’aigua, els tallers elèctrics i de fontaneria, les quadrilles d’obrers i el nou sector d’energia solar. El turisme s’ha desenvolupat al voltant de l’aigua mineromedicinal recomanada per a les malalties renals. Elbalneari disposa d’una infraestructura adequada per a acollir unbon nombre de visitants, però un dels problemes principals ésl’estacionalitat. En els últims anys a més s’han obert algunes cases de turisme rural.

ACTIVITAT ECONÒMICA Fins fa poc es basava en l’agricultura de secà i la ramaderia estabulada (porcs i aviram), tot i que els darrers desajustos econòmics han obligat en alguns casos a abandonar aquestes fonts d’ingressos. El cicle agrari se centra en dos conreus: l’ametla i l’oliva. Darrerament moltes inversions s’han orientat cap a altres sectors com el turisme que suposa una ajuda econòmica, encara que de moment poc important.

ACTIVITAT ECONÒMICA Ares ha tingut des dels seus inicis una relació directa amb el medi que l’envolta. Avui dia les principals activitats econòmiques de la zona continuen sent les explotacions agrícoles i ramaderes, encara que en els darrers anys ha crescut amb força el nombre d’allotjaments de turisme rural, i això suposa una font d’ingressos suplementària.

   Vilafranca ha viscut durant les darreres dues dècades amb la incertesa sobre el seu futur. Tot i haver estat un dels pobles de la comarca que menys ha patit el despoblament, la situació econòmica general del començament del segleXXI l’ha dut a haver de reinventar-se per mantindre’s i seguir creixent. L’assentament de la fàbrica tèxtil Marie Claire va fer de Vilafranca el poble amb   millor situació econòmica de l’entorn, però la descentralització és  una amenaça. I afecta pràcticament tothom: qui no hi treballa hi té un familiar o fa una faena relacionada, de manera que la realitateconòmica i social de Vilafranca depèn sempre de la fàbrica.                   Un altre dels conflictes socials que han sorgit darrerament deriva de l’aplicació del Pla Eòlic Valencià, que afecta el terme municipal, entre altres zones de la comarca. Malgrat que s’han sentit des de l’inici veus discordants –perquè la Generalitat no va tindre en compte els afectats a l’hora de decidir les ubicacions ni les indemnitzacions–, el vent continua bufant per crear energia. Les demandes populars i les denúncies han provocat alguna resposta,però: la protecció d’algunes aus destorbades pels enormes aerogeneradors, i el cobrament de les primeres indemnitzacions per part dels ajuntaments de la zona són la primera evidència que les veus del poble s’estan escoltant.                                      

ACTIVITAT ECONÒMICA La indústria tèxtil, l’eix econòmic de Vilafranca, té l’origen en els telers artesans del segleXVIII. Aquesta activitat i altres com la fusta i la tracta d’animals, a més de l’agricultura i la ramaderia, van fer que a principi del segle  XX Vilafranca ja fos el motor econòmic de la       comarca. En aquesta època hi havia una vintena de fàbriques tèxtils, i el poble desenvolupava la seua vocació industrial i urbana. Després de l’època daurada dels anys quaranta i cinquanta moltes fàbriques van haver de tancar, i la població va començar a disminuir. A hores d’ara, l’activitat tèxtil segueix sent important encara que centrada en una sola empresa, al voltant de la qual gira la vida econòmica vilafranquina. Existeix també, però, una petita indústria tèxtil que confecciona faixes, sobretot per a les festes deSant Fermí. És una de les fàbriques registrades més antigues del País Valencià. També hi ha, de camí cap a l’Anglesola, una gran serradora.  

 La indústria tèxtil és l’activitat econòmica principal. Al segle XIX ja  s’hi fabricaven faixes amb telers manuals. La producció tèxtil hi vacontinuar en acabar la fàbrica Giner de Morella. A les acaballes del segleXX i primeries del XXIs’hi han fabricat des de cinta  elàstica a peces confeccionades, des de teixits de ris a gèneres de punt, s’han trinxat teixits, etc. Si bé és cert que alguna fàbrica ha emigrat cap a la Plana i alguna altra ha viatjat per la comarca, el poble, amb pujades i baixades, encara es manté com un petitnucli industrial amb quatre empreses tèxtils actives. La figura del faixero,venedor ambulant de productes tèxtils, ha sigut  fonamental en el desenvolupament de la indústria, en l’economia i en la història de Portell. Moltes famílies portellanes han format part d’aquest món: els Xurros, Marín, els Trumfos, els Saboners,els Serranets, els Colorats, els Roios, els Coies, els Pelats, els Peluca,els Campanes, Campaneta, Petxerull, Damianets, els Pollets la Rolot, Llonguero, Figueta, Jeremies, Pardeta, els Suqueros…   La lloma Solta i el pla d'en Balaguer,que separen Portell de l’Albereda, han rebut en els darrers anys una nova utilitat: s’hi han instal·lat grups d’aerogeneradors (voladors, com en diuen ací). Aquesta nova realitat ha incidit en la vida del poble, però no només en la vessant econòmica.   Malgrat l’aspror del terme i la duresa del clima, l’any 1910 la població ascendia a 1086 habitants, i des de llavors ha anat baixant per les emigracions definitives a Castelló i a Barcelona, després de les emigracions eventuals a Alemanya i a la greda (Luzenac).              

A causa de la  situació estratègica, Forcall sempre ha estat un nucli comarcal de comerç i serveis, i la mida de la plaça n’és testimoni. Avui dia, l’agricultura tradicional de secà s’ha transformat en ramaderia intensiva o de filat. Encara és activa alguna fàbrica tèxtil, però la famosa espardenya de Forcall ja és història. El turisme rural i els voladors –parcs eòlics– són les darreres fonts econòmiques.                    

El mitjà de subsistència ha estat tradicionalment l’agricultura de secà: cereals, pataques i vinya; però des de la segona meitat del segle XX el camp s’ha anat    abandonant, de manera que ara les terres conreades no ocupen més d’una quarta part del terme. Les altres activitats tradicionals han estat la indústria tèxtil de la fabricació de faixes(des del segle XIV) i la venda ambulant de faixes, que es venien per tot l'estat.   Actualment l’activitat econòmica està basada en la ramaderia intensiva (granges de porcs) i extensiva (bous, vaques i ovelles), la tòfona i mitja dotzena d’empreses tèxtils familiars.