Activitat econòmica

Una  de les sortides a la crisi econòmica ocasionada per la malaltia dels tarongers va ser l’emigració, si tenim en compte que els sollerics que van anar enllà no pertanyien al mateix estrat social ni econòmic. La majoria eren homes d’entre 20 i 30 anys i els llocs escollits eren diversos, encara que sempre vora la mar. Hispanoamèrica va ser destí propi de la gent més acomodada, mentre que la gent amb menys recursos sovint va optar per França. En el segon terç del segle XIX s’inicià l’emigració dels sollerics cap a Puerto Rico i França, ja que en ambdós països prèviament s’havien establert lligams de caràcter comercial. L’emigració s’incrementa a la dècada dels 50 i 60 a causa de la crisi dels sector tèxtil cotoner i de la taronja. Les dates del retorn definitiu es situen entre el 1930 i el 1960. El principal motiu per retornar era la malaltia d’un familiar, però també l’enyorança jugava un paper important.

Soldeu i el Tarter són dos centres importants d’esports d’hivern, amb l’esquí com a gran destacat. El nucli de Soldeu es va començar a vincular a aquesta activitat l’any 1963, quan les famílies Baró, Salvans i Torrallardona van crear-hi unes pistes d’esquí, i el del Tarter s’hi va afegir el 1981 amb la construcció d’una nova estació. Un cop enllaçades, les pistes van rebre el nom de Soldeu-el Tarter i actualment formen part dels accessos al domini esquiable més gran dels Pirineus, el Grandvalira. Aquest factor explica que el turisme, sobretot en temporada d’hivern, sigui el motor econòmic principal de les dues poblacions i que hagi incidit en gran manera en la modificació de la seva estructura urbanística: a Soldeu, per exemple, s’han construït apartaments, hotels i tot un barri nou prop del telesella que condueix al pla dels Espiolets.

Beget fou durant segles un poble molt viu, dedicat principalment a l'agricultura i la ramaderia, a mitjan del segle XX però, patí un important despoblament que féu decaure gairebé del tot l'activitat. Actualment, la majoria de cases del poble són segones residències que només s'ocupen determinats dies a l'any, i l'activitat econòmica gira entorn al turisme.

Morella és el municipi de la comarca que concentra més indústria i, per tant, un focus d’atracció de mà d’obra. La indústria tèxtil és la  més tradicional, i en trobem notícies des del segleXIV. La Fàbrica    Giner(1870-1926), va ser un exemple de colònia tèxtil catalana, la   producció de la qual s’exportava a tot Europa i fins i tot als Estats Units. El seu tancament va provocar l’inici el declivi demogràfic de la  comarca. Avui dia hi perviuen algunes empreses d’aquest sector, així com de productes alimentaris i d’aprofitament de la fusta.   Percentualment el  sector serveis és el que ocupa més gent a Morella, i el   turisme s’ha consolidat com un dels eixos econòmics, al mateix temps que la manca de rendibilitat ha dut a un abandonament progressiu de l’agricultura (bàsicament de secà), que es desenvolupa de manera secundària i complementària a laramaderia.  

AgriculturaL'activitat agrícola ha marcat el passat de la població. Actualment només significa un 1% de l'economia municipal però encara té una forta presència en el paisatge. A principis del segle XX, la proximitat i el creixement de Barcelona, juntament amb la millora de les comunicacions van estendre l'activitat ramadera adreçada a la producció de llet de vaca, fet que va propiciar l'extensió del conreu de farratges en detriment de la vinya, que als anys 50 encara ocupava 22 has. Durant els últims anys del segle passat les terres adreçades al regadiu van anar augmentant fins a representar més de la meitat de la superfície conreada. Actualment hi ha una Comunitat de Regants que administra l'aigua provinent del pantà de Vallforners. A les 354 has. agrícoles del municipi predominen el conreu de l'ordi, el blat i dels farratges. També hi ha una forta presència de vivers d'arbres i plantes de jardí. Un poble de comerç, fires i mercatsEn el camp de la ramaderia trobem aviram, bovins, conilles, equins, ovins i porcins. Al 1272 el rei Jaume I va concedir el privilegi de celebrar una fira per la festivitat de la Santa Creu. A partir del 1956 les antigues fires de bestiar van desaparèixer però al 1984 és va recuperar la Fira de Sant Isidre, que recull una mostra de bestiar, maquinària agrícola i productes artesanals. El 2009 es va presentar la nova marca FICARD que revestia la tradicional fira, que sense perdre la singularitat agrícola i ramadera, ha ampliat horitzons fins arribar a ser una mostra multisectorial referent a la zona on s'hi troben representats els sectors de la indústria, el comerç, la restauració, l'automoció, el turisme i el tercer sector.L'Associació de Veïns del Centre, el 1995, recuperava l'antiga Fira de la Immaculada, que proveïa les llars per les festes de Nadal. Des d'ençà arriba pels vols de la segona setmana de desembre la Fira de Nadal i del Torró artesà, que recull una mostra de productes nadalencs i artesans al voltant de les tradicionals fogueres, on destaca el torró de borrego.El mercat municipal s'està reformant per ser un equipament referent de proximitat en productes frescos i de qualitat. A partir del 1925 el mercat setmanal, d'origen medieval, es celebra cada dilluns, on es pot trobar productes alimentaris, tèxtils, de ferrateria i complements.Al llarg de l'any són múltiples les fires i mercats que es celebren per part d'entitats del municipi com la Fira d'artesania, el Mercat del disc de col·leccionista, la Fira d'herbes remeieres, el mercat boig, les descarregades d'antiguitats i la Fira de ràdios antigues, entre altres.Els carrers de Cardedeu configuren un centre comercial urbà atractiu i amable. Hi trobareu més de 300 comerços al vostre servei; comerços que combinen tradició i modernitat i que segur que donen resposta a les vostres necessitats. El comerç de Cardedeu participa de forma molt activa en la vida del poble. Està agrupat principalment en tres eixos comercials situats al barri de l'Estalvi, al del Centre i al Poble Sec. Actualment significa el 22% de l'activitat. Industria, comerç i serveisCardedeu compta amb tres polígons industrials: el polígon Sud, el més gran, el del Pla del Marital i el de Can Boixadera. Hi predominen les petites empreses, de sectors diversos com el metal·lúrgic, de la il·luminació, de productes abrasius, de mobles, de paper i cartró i del químic. Actualment signifiquen un 20 % de l'ocupació.Des de principis del segle XX, amb l'establiment d'una important colònia d'estiuejants, Cardedeu es configura com un lloc residencial amb un important pes de les empreses dedicades a la construcció. Al present el sector ocupa un 17% de les persones actives. Però si hi ha una activitat que predomina actualment aquesta és la de serveis, amb un 38%, que donen resposta a les diferents necessitats del ciutadans.

A Binissalem el cultiu de la vinya i l'elaboració de vi tenen molt pes, produint-se un gran desenvolupament econòmic. En l'any 1891, van sortir de Mallorca gairebé 50 milions de litres, principalment amb direcció a França i la Península. La filoxera, que arribà a l' illa en 1891, deixà fulminades les vinyes mallorquines desapareixent la principal font de riquesa de l' illa. La crisi vinícola va ser una de les causes que més va incidir en l'emigració (1891-1895), especialment en els municipis on el cultiu era majoritari. Font:http://www.binissalemdo.com/historia La seva activitat, actualment es pràcticament de tipus industrial i es basa en el calçat i en la indústria del vi. Són conegudes i apreciades les feines artesanes de fusta d'olivera que es distribueixen per tot Mallorca, així com els objectes manufacturats de pell. Malgrat tot això també existeix una activitat agrícola important, sobretot en el camp de la vinya. Font: http://www.desguellallucapeu.es/bloque3-cat.php?Cod_categoria=5

Tradicionalment, l´explotació dels recursos del bosc i l´agricultura de secà foren la base de l´economia de Puigpunyent. Els pinars constitueixen bona part de la seva massa forestal, que inclou també bells exemplars d´alzines centenàries. S´ha de destacar la vegetació de ribera del torrent de la Riera, que neix a la possessió de Son Vic de Superna i mor a la badia de Palma.   Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/Puigpunyent

Durant el segle XIX, Esplugues continuaria conservant el caràcter de poble eminentment agrícola malgrat l’establiment de la primera indústria: es tracta d’una fàbrica de ceràmica arquitectònica coneguda popularment com “La Rajoleta”. El procés de desaparició de l’agricultura comença a finals del XIX i s’estén fins a l’equador del segle XX. Molts pagesos dedicats a la vinya comencen a treballar a La Rajoleta i, principalment, a d’altres zones industrials emergents, sobretot de l’Hospitalet i de Barcelona. Aquest procés va intensificar-se durant els anys posteriors a la guerra del 1936-39. Segons Josep Casellas, últim pagès d’Esplugues, “la gent anava a treballar a les fàbriques de Barcelona” i, d’aquesta manera, el sòl abandonat pels agricultors era ocupat per la indústria o aprofitat per construir-hi nous barris. “Primer van ser les urbanitzacions de la Miranda i Ciutat Diagonal, on tot eren vinyes i garrofers. A la dècada dels cinquanta van començar a instal·lar-se moltes fàbriques. A la plana de can Ramoneda, s’ubicà can Corberó; a la vinya gran, la Braun; a la plana de baix del poble, la Carlo Herba, i així s’anaven estenent per tot el terme de la vila. Van anar desapareixent les vinyes i els camps de conreu i, és clar, al darrere, els pagesos. El que avui és la Mallola, eren camps on es cultivaven semprevives. On hi ha la Nestlé, s’hi cultivaven rosers i lilàs, i on avui hi ha l’hospital de Sant Joan de Déu hi havia un camp d’ametllers i un jardiner que cultivava flors”. Els nous habitants arribats a Esplugues durant els últims cent cinquanta anys –immigrants del camp català, residents acabalats de Barcelona i immigració espanyola–, juntament amb els descendents de les famílies espluguines de tota la vida i la nova immigració europea i extracomunitària, conformen la població espluguina d’avui. Habiten els dotze barris d’una ciutat residencial i de serveis que gairebé ateny els 50.000 habitants. La carretera de Cornellà i de Sarrià, la N-II, l’autopista, la ronda, el Trambaix... Avui, com en el passat, les vies de comunicació condicionen la vida d’Esplugues: marquen els límits del seu territori, de la seva població i de molts barris.

A Maçanet de Cabrenys hi havia predominat la indústria tèxtil i del ferro, i fàbriques surotaperes. Antigament hi havia una gran fàbrica de pipes, de la que avui en dia en queda un petit taller. Sectors com l'agricultura de secà, la ramaderia i la indústria forestal han desaparegut.  Actualment, la principal font d'ingressos del municipi és el turisme. En són un exemple la gran oferta de restaurants al llarg del municipi. A Maçanet de Cabrenys també s'hi envasa l'aigua de la Font de les Creus, del grup Vichy Catalán.