La població del terme (vallgorguinencs), fou recessionària fins la segona meitat del segle XIX, a partir d'aquesta data s'encetà un període de lenta davallada (787 h el 1857, 708 el 1900, 614 el 1936), que s'accelerà bruscament entre els anys 1950-1970, en què es passà de 603 a 429 h. Els censos posteriors reflexaren una ràpida recuperació, especialment durant la dècada de 1990 (635 h el 1981, 755 el 1991 i 1 413 el 2001), gràcies a la millora de les comunicacions i al fenomen residencial. L'any 2005 hi havia 1 881 h.L'economia tradicional de Vallgorguina ha estat essencialment agrícola, basada en el conreu de cereals, farratges i vinya; modernament el farratge ocupa una major extensió de terres, seguit dels cereals (blat, ordi, civada), algunes lleguminoses (mongetes seques) i patates, així com conreus de regadiu, de creixent importància, com l'horta o el cultiu de flors i plantes ornamentals. En canvi, la vinya, que havia estat molt important, avui resta molt reduïda. La ramaderia de bestiar boví té força incidència en l'economia del municipi. El bosc de pi i d'alzines sureres és explotat, per la fusta i pel suro.La presència industrial, tradicionalment escassa, s'ha reforçat amb l'implantació d'una empresa de tancaments metàl·lics, per bé que també hi ha representats els sectors alimentari i dels plàstics, ubicats als polígons industrials del Molinot i Eurast. La poca presència industrial obliga gran part de la població activa a traslladar-se diàriament, principalment a Sant Celoni, població de la qual també utilitza els serveis bàsics (educació, sanitat, ect.). El principal sector d'activitat són els serveis, desenvolupats gràcies al l'auge del sector comercial i el turisme, atret per la proximitat a la costa del Maresme, i que ha potenciat la creació d'urbanitzacions. Vallgorguina celebra mercat setmanal tots els diumenges.
