Activitat econòmica

  • warning: Creating default object from empty value in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 33.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.

Activitat econòmica d'Os de Balaguer

Data: 
05/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
Malgrat que el terme està travessat per tres rius: la Noguera Ribagorçana, per l’oest; i el Farfanya i el Segre, per l’est; el que predomina en aquesta zona és l’agricultura de secà, amb el cultiu de cereals, ametllers i olivers. Amb una estructura econòmica eminentment agrícola i ramadera, compta també amb una petita indústria de torrons i envasament de mel.
Data: 
12/2011
Activitat econòmica d'Os de Balaguer

Activitat econòmica d'Àger

Data: 
05/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
La major part de la població es dedica a la pagesia, cultivant terres majoritàriament de secà. La protecció que li dóna el massís del Montsec, que frena els vents freds del Pirineu, encara que també la humitat, li confereixen un clima continental mediterrani propici per al cultiu d'ordi trapadella, olivera i ametller. Pel que fa a la ramaderia, està dedicada principalment a la cria de porc, i a petita escala al corder i a la cabra. Una tercera activitat important de la vall és el turisme que atreu visitants en recerca de natura i esports d'aventura com ara el vol lliure, el piragüisme o l'escalada.
Data: 
12/2011
Sobrevolant Àger. Font: alsnuvols.com

Activitat econòmica de Serinyà

Data: 
02/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
Des de principis de la dècada del 1990 es va impulsar l'activitat industrial al municipi, fet que ha suposat un important revitalització de l'economia local i un creixement sostingut de la població. També s'ha impulsat la divulgació del ric patrimoni prehistòric a través del Parc de les Coves Prehistòriques. Dins de l'economia local, l'activitat agrícola encara té un pes important, amb petites explotacions de cereals, farratges, blat de moro, patates, hortalisses i arbres fruiters. A l'agricultura, cal afegir-hi l'activitat ramadera, amb granges de porcí, boví, oví i aviram.
Data: 
12/2011
Coves de Serinyà

Activitat econòmica de Beuda

Data: 
02/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
Beuda manté una relació molt estreta amb el municipi de Besalú, nucli històric de referència. Majoritàriament, Beuda es dedica a l'explotació de l'agricultura de secà (vinya, oliveres, cereals) i la ramaderia bovina, ovina i porcina. En altres sectors, pren importància l'extracció d'àrids en pedreres d'alabastre i granit, així com la fàbrica de paper que acull.
Autor / Font: 
PAS
Data: 
12/2011
Activitat econòmica de Beuda

Activitat econòmica de La Vajol

Data: 
02/12/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
Temàtica: 
La majoria de vajolencs que tenen edat de treballar es dediquen al sector serveis. Una dada bastant d'acord amb la dinàmica de la comarca i del Principat de Catalunya. La meitat treballen al municipi o a la comarca; l'altra meitat es desplacen fora de la comarca per treballar.
Text aportat per: 
IDESCAT
Data: 
12/2011
Activitat econòmica de La Vajol

n/d

n/d

n/d

Mercat Ecològic

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
La Plaça Bisbe Berenguer Palou acull tots els dissabtes el primer mercat ecològic de Palma promogut per la plataforma social que neix dels grups de consum autogestionats LLIGAMS i que, des del primer moment, ha estat recolzat per l'Associació de Producció Ecològica de Mallorca (APAEMA) i per l'Associació de Varietats Locals, formant juntament amb dos productors la Comissió del Mercat Ecològic de Palma. L'Ajuntament ha autoritzat aquest mercat davant el creixent interès social que hi ha cap aquest tipus de productes i per tal de donar suport a als promotors mancats d'espais propis per promocionar-los a Palma. Així mateix, es considera que aquest tipus d'iniciatives ajuden a fomentar alguns dels objectius de l'àrea de Salut i Medi Ambient de l'Ajuntament de Palma, com fomentar el consum de fruita i verdura; apostar per un consum més sostenible promocionant els productes locals; i ajudant a dinamitzar un espai com la Plaça Berenguer Palou amb un accés còmode tant en bicicleta com en transport públic des de diferents punts de la ciutat. L'APAEMA és una associació que actua sense finalitats lucratives, amb caràcter desinteressat i no adscrita a cap tendència política. L’associació es va constituir el juny de 2006 a partir de la proposta dels agricultors i elaboradors d’Agricultura Ecològica de Mallorca amb l’objectiu de disposar d’una plataforma per la defensa i el foment del sector ecològic. Les activitats d’APAEMA són: - Representació del sector agrari ecològic de l’illa de Mallorca, vetlla pel prestigi dels productes agroalimentaris ecològics produïts, elaborats o comercialitzats a Mallorca i defensa dels operadors d’Agricultura Ecològica front la competència deslleial, contaminacions per deriva i totes les accions que puguin suposar un prejudici per l’operador que s’ajusti a la normativa vigent en matèria agrària ecològica (CE 834/2007 i reglament d'aplicació 889/2008). - Difusió de la producció agrària ecològica i els seus productes (locals, de temporada i ecològics) i de la realització d’estudis o investigacions destinades a recolzar el sector. - Organització de reunions, cursos i conferències i millorar i facilitar l’assessorament pels operadors de la producció agrària ecològica per tal de promoure el desenvolupament i millora de les tècniques de l’Agricultura Ecològica. - Organització de la producció agrària ecològica i els seus subsectors productius. - Defensa del medi ambient i foment pel desenvolupament rural. Associació Lligams: fa ja uns quants anys a Mallorca varen sorgir els primers grups de consum autogestionats formats per consumidors i consumidores conscients, que a partir del consens i la cooperació, consumim productes ecològics i locals. Sense intermediaris. D'aquesta forma donam suport als pagesos, amb els quals compartim jornades de feina al camp, realitzam activitats de difusió d'aquest model i reformulam la relació productor-consumidor, integrant els pagesos i les pageses en les nostres activitats. Els consumidors ens convertim en co-productors. L'agricultura és sostinguda per la comunitat mitjançant una xarxa de grups de consum que s'estén per tota l'illa. D'aquesta experiència, visió i motivació compartides, de la necessitat de crear sinergies, de fer més visible el moviment agroecològic i facilitar-ne el seu creixement, neix l'associació Lligams. Inicialment formada per membres de diferents grups de consum i oberta a totes les persones. Les finalitats de Lligams: 1. Promoure, impulsar i facilitar un model de consum sostenible i ecològic, prioritzant la formació, desenvolupament i coordinació dels grups de consum organitzats. 2. Potenciar el consum de productes locals i ecològics, sense intermediaris, mitjançant el contacte directe entre els productors i els consumidors, i la realització d'activitats de difusió i sensibilització. 3. Facilitar l'interconnexió i la suma d'esforços entre els productors i els diferents grups de consum ecològics i locals, per afavorir el coneixement mutu, la cooperació, la realització d'activitats conjuntes (jornades de feina al camp, tallers...), i la gestió del consum (comandes compartides...). 4. Afavorir l'intercanvi de coneixements, habilitats i experiències, especialment en el camp de l'agricultura ecològica, la cuina, l'alimentació, el reciclatge-compostatge, i l'autoproducció. 5. Estimular la cooperació entre les persones, participant en la formació de teixits i xarxes socials vives al voltant de l'ecologia i la sostenibilitat, i humanitzant el fet de consumir, convertint-lo en un espai de trobada, enriquiment i relació social. 6. Transformar la injustícia alimentària que suposen els excedents i la fam en justícia agroecològica, lluitant per l'aprofitament dels excedents de producció ecològica per part de la població en situació de risc o en exclusió social. 7. Lluitar per la recuperació d'espais abandonats o infrautilitzats (tant urbans com rústics) al servei de la societat, propiciant la gestió comunitària d'aquests espais, i reclamar i fomentar una ordenació urbanística que prioritzi els espais verds i socioculturals. 8. Defensar la igualtat d'oportunitats en el consum i la producció d'aliments, afavorint la visibilitat, la practicitat i la viabilitat econòmica de la producció i el consum ecològic i local. 9. Recuperar i conservar la nostra cultura (agrícola, culinària...), el nostre paisatge, el nostre entorn i biodiversitat, i l'economia local (especialment pel que fa a l'agricultura i l'artesania). 10. Conscienciar, informar i formar a la població (jornades d'estudi, conferències, tallers , cinefòrums...) en temes relacionats amb el canvi climàtic, la sostenibilitat, la sobirania alimentària, el decreixement, l'ecologia i l'economia social i alternativa. 11. Oferir una plataforma per a projectes d'investigació i/o projectes educatius relacionats amb l'agricultura, el medi ambient i l'ecologia. 12. Lligar agents, organitzacions, associacions, entitats o grups de persones interessades en les energies renovables, la mobilitat sostenible, i la producció i el consum ecològic i local, per tal de cooperar o treballar conjuntament, enriquir-se mútuament, i crear comunitats més autosuficients, habitables, saludables i respectuoses amb l'entorn, i menys dependents del petroli. Pla estratègic de l'associació Lligams: l'associació Lligams vol ajudar a aconseguir els següents objectius en els pròxims anys: 2010 * Confeccionar un directori de productors, grups de consum, associacions i entitats afins. * Dissenyar un entorn de comunicació que faciliti l'organització conjunta d'activitats. 2011 * Potenciar la producció i el consum de varietats locals. * Implantar un mercat ecològic setmanal a Ciutat. * Organitzar una fira ecològica a Palma. 2012 * Assolir l'existència d'un grup de consum a cada poble de l'illa i a cada barri de Ciutat. * Denunciar l'abandonament d'espais públics i privats, rústics i urbans. * Recuperar terres per a la producció ecològica i aprofitar els excedents amb participació activa dels grups de consum i grups de persones en situació de risc d'exclusió social. 2013 * Instaurar un sistema alternatiu de certificació ecològica a l'abast de qualsevol productor. * Augmentar la producció ecològica destinada al consum en un 50% respecte a la producció actual. * Promoure la incorporació professional de joves agricultors a la producció ecològica. 2014 * Crear i celebrar anualment el dia mundial del consum ecològic i local. * Formar una xarxa i mapa d'horts comunitaris a l'illa. * Generar un sistema d'aprofitament de residus orgànics. 2015 * Que el 15% de la producció agrària a Mallorca sigui ecològica. * Que el 15% dels habitants de Mallorca consumeixi habitualment productes ecològics i locals. * Que el pagès recuperi l'autoestima i la seva independència. * Que tothom pugui menjar 100% ecològic i local. I d'aquesta forma que pugam triar en igualtat de condicions, i disposant d'informació, si volem entrar en el súper, integrar-nos en un grup de consum, visitar directament al pagès, anar al mercat, comprar a la petita botiga, o sembrar el que menjam.
Text aportat per: 
Ajuntament de Palma
Data: 
02/2011
 Mercat Ecològic

Transports

Data: 
15/02/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
Aire La ciutat compta amb un aeroport destinat a l'ús civil de passatgers situat a uns 5 km a l'est del centre de la ciutat, l'Aeroport de Son Sant Joan, i també amb una base militar. Es tracta del primer aeroport de les Illes en nombre de passatgers i el segon dels Països Catalans, només per darrere del de Barcelona. Aquest aeroport té connexions regulars amb altres aeroports insulars (Eivissa i Maó) així com amb ciutats continentals com ara Barcelona, Madrid i diverses d'Alemanya, aquestes últimes a través de la companyia Air Berlin que hi té la base. Igualment un bon nombre de vols xàrter cap a ciutats europees operen a Palma, especialment amb destí al Regne Unit i Alemanya. Per a vols privats amb avioneta resta operatiu l'antic aeroport de passatgers, l'Aeroport de Son Bonet al municipi de Marratxí. Mar El Port de Palma és el port més gran i important de les Illes Balears. Actualment cobreix una extensa línia de costa compresa entre el Moll vell (enfront del Parc de la Mar) i el Dic de l'oest (vora el barri de Portopí). Fan ús del port tant embarcacions de mercaderies, com de pescadors, com d'esbarjo, com de transport de passatgers, com militars. En concret, existeixen dues Estacions marítimes en servei al Moll de Peraires. Des d'allà operen els vaixells regulars de passatgers en destí a Barcelona, València, Eivissa i Maó. La demanda del Port de Palma com a lloc d'atracament de creuers de plaer ha augmentat els darrers anys. Aquesta classe de vaixells solen utilitzar el Dic de l'oest, on hi ha una tercera Estació Marítima. Carretera Els grans eixos viaris de Mallorca conflueixen a la ciutat. Aquests darrers anys s'ha fet un gran esforç per millorar els accessos a la ciutat per carretera, tradicionalment col·lapsats a les hores punta. A més, el 1990 es creà la Via de Cintura, autopista de circumval·lació que desvia el trànsit fora del casc urbà. Actualment, s'està considerant l'opció de construir el segon cinturó que voltegi la ciutat de Palma, encara que hi ha una forta oposició social que hi veu interessos especulatius immobiliaris. Les línies regulars d'autobusos amb destinació a tots els pobles de Mallorca són operades per companyies privades d'adjudicació pública a través del TIB (Transports de les Illes Balears). Totes operen des de l'Estació Intermodal Plaça d'Espanya.Ferrocarril Palma disposa de dues estacions terminals de ferrocarril operades per dues companyies diferents i ambdues situades a la plaça d'Espanya. SFM Els trens amb destinació a Inca, Sa Pobla i Manacor operen des de l'Estació Intermodal. Les línies són operades per la companyia pública SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca). L'estació, inaugurada dia 1 de març del 2007, coincidint amb el dia de les Illes Balears, es el punt de sortida de les línies de tren de SFM, dels autobusos interurbans i del Metro de Palma. Ferrocarril de Sóller L'Estació del ferrocarril de Sóller és operada per la companyia privada Ferrocarril de Sóller SA. La utilitza el ferrocarril de la línia Palma-Bunyola-Sóller. El tren de Sóller està en funcionament des de l'any 1912. És utilitzat sobretot pels turistes. Autobusos urbans Les línies d'autobusos urbans són operades per l'empresa de titularitat municipal EMT (Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca). Aquests autobusos són identificables pel seu color blau i realitzen rutes que uneixen el centre de la ciutat amb les barriades i els suburbis. Taxis Existeix una flota de 1246 taxis. Tots dotats d'aire acondicionat i dels quals més de la meitat posseeixen Radio-telèfon, essent cinc les companyies existents en l'actualitat: Taxis Palma, Radio-Taxi, Fono-Tele Taxi, Taxi Teléfono i Taxi per a minusvàlids. Fins el canvi de color que es va produir pel Decret Municipal nº 19985 de 15 d'octubre de 1999, els taxis de Palma, des de feia 50 anys havien estat del característic color marfil i negre. Actualment són de color blanc. Metro El 25 d'abril de 2007 entrà en servei la primera línia del Metro de Palma, que uneix l'Estació Intermodal-Plaça d'Espanya amb la Universitat de les Illes Balears, passant pel barri de Son Oliva, el Polígon de Son Castelló i el nucli perifèric de Son Sardina. Tramvia Igualment està en estudi la implantació d'un tramvia que uneixi l'Arenal amb l'Aeroport de Son Sant Joan, passant per la Platja de Palma. L'Ajuntament de Palma i el Govern de les Illes Balears asseguraren el passat 12 de desembre que Palma comptaria amb tramvia abans de l'any 2012. Bicicleta "Mou-te B” triplica la xifra d’usuaris El servei de bicicleta pública “Mou -te B” ha triplicat durant l’últim any la seva xifra d’usuaris, al passar de les 4.560 persones amb què va tancar el 2009 a les 12.006 del 2010, segons dades aportades a EFE per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat que gestiona aquesta iniciativa que aquest mes compleix dos anys. L’increment d’aquest servei, dirigit als titulars de la targeta intermodal, es deu en bona part a la incorporació al mes d’abril passat de dues noves estacions des de les quals es pot accedir a les bicicletes: Inca i Manacor, que sumen a les de la Universitat de les Illes Balears i la de Plaça d’Espanya, a Palma. Més de la meitat dels usuaris d’aquest servei de préstec de bicicletes durant l’any 2010 van ser homes (59,6%), encara que les dones van guanyant terreny (40,4%). El punt en què hi ha més trànsit de bicicletes de préstec és l’estació intermodal de Palma seguit de la UIB, molt per darrere hi ha les noves, Inca i Manacor, a causa del fet que durant el primer trimestre de l’any no van estar en funcionament. Estació Intermodal Palma 8.611 UIB 2.180 Inca 788 Manacor 427 12.006 usuaris El gran salt en la xifra d’usuaris d’aquesta nova modalitat de transport públic es va produir en el primer trimestre del 2010, quan de la mitjana de 200-300 usuaris es va passar a l’abril a l’estació intermodal als 769 usuaris, xifra que va seguir i s’incrementa superant els 900 abans de l’estiu. La utilització de les bicicletes està condicionada a la cancel·lació prèvia d’un viatge amb la targeta intermodal en qualsevol dels seus serveis integrats (metro, autobús o tren) i a la firma prèvia d’un contracte de cessió i la responsabilitat que inclou el manteniment del vehicle. L’horari de recollida de bicicletes és de les 7.00 fins a les 19.00 hores i el de devolució, entre les 8.00 i les 20.00 hores. També hi ha dues modalitats de préstec: amb reserva i simple – sense reserva -. El préstec amb reserva està pensat per a aquelles persones que tinguin horaris de feina o estudis fixos, mentre que el préstec simple està ideat per a l’ús esporàdic de la bicicletes, amb horaris flexibles o irregulars. El servei “Mou -te B” farà el seu segon aniversari el pròxim 17 de febrer, dia en què es va posar en marxa el primer dels punts de préstec de bicicletes.
Autor / Font: 
Transports de les Illes Balears
Text aportat per: 
PAS
Data: 
02/2011
Rutes en bicicleta
Contingut sindicat
Aquest vincle no va enlloc