Àger

El Parc Astronòmic Montsec (PAM) és una iniciativa del Govern de Catalunya mitjançant el Consorci del Montsec, per tal d'aprofitar les aptituds i potencialitats de la zona del Montsec per a la realització de recerca, formació i divulgació de la ciència, en especial de l'Astronomia. El PAM, aprofita unes característiques úniques, que fan del Montsec, el lloc més adequat de Catalunya per a la instal·lació d'uns centres amb les particularitats de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) i del Centre d'Observació de l'Univers (COU). Per tal de poder aprofitar el màxim una instal·lació astronòmica, cal que es compleixin unes condicions de l'entorn, que n'afavoreixin el seu rendiment i explotació. En particular, cal avaluar la qualitat de les imatges que s'hi poden obtenir (estudi de l'estabilitat de la imatge o seeing), les condicions meteorològiques del lloc i l'afectació de la contaminació lumínica de l'emplaçament. Diversos estudis científics han corroborat la idoneïtat del lloc, i es va concloure que el Montsec era un indret únic a Catalunya per a la instal·lació d'equipament astronòmic professional i per a un centre de docència i divulgació de l'astronomia, com és el Parc Astronòmic Montsec. En particular, la baixa pluviometria (inferior a 500 mm/any), humitat moderada i un percentatge elevat de nits serenes, el feien un emplaçament adient. Les proves de qualitat d'imatges van demostrar que la seva alçada damunt del nivell del mar i la seva notable distància a la costa mediterrània, permetien tenir una estabilitat adequada. Finalment, els estudis de contaminació lumínica van qualificar el cel de l'emplaçament del Parc Astronòmic Montsec com un cel lliure de contaminació lumínica i aquest fet li va valdre la qualificació de punt de referència en la protecció del cel per la Llei 6/2001 del Parlament de Catalunya, la coneguda com a “Llei de la Contaminació Lumínica”.

Ruta del trencalòsA Àger comença o acaba la ruta del trencalòs que va fins a Sant Esteve de la Sarga i d’aquí fins a Guàrdia, passant per Beniure, Alzina, Moror i l’Estorm. Voreja el pantà de Cellers o de Terradets, passa per Llimiana i finalitza a Vilanova de Meià. Des de Sant Esteve, en direcció oest, arriba fins a la Noguera Ribagorçana, passant per Alsamora.Sender Local de Catalunya (SL-C 8)Aquest itinerari surt d’Àger i puja fins a l’ermita de Pedra i arriba a la font de Gabrieló, enllaçant amb el GR 3. Aquesta ruta està assenyalada amb línies verdes i blanques.Seguint el GR 3 fins a Castellnou de MontsecDes d’Àger es pot agafar el GR 3, Sender Central de Catalunya (assenyalat amb una línia blanca i una de roja), que travessa la serralada del Montsec unint els pobles de Sant Esteve de la Sarga i Castellnou a través de l’estratègic coll d’Ares.Seguint el GR1, fins a l’embassament de CamarasaPer Àger passa el GR 1, Sender Transversal, que discorre pel vessant sud del Montsec d’Ares fins a l’embassament de Camarasa.10 Rutes per la Vall d’ÀgerS’han senyalitzat 10 rutes sortint d’Àger per conèixer els pobles de la vall així com el seu patrimoni d‘ermites i la riquesa de l’entorn natural. L’itinerari del Camí coincideix en 3 d’aquestes rutes.Per més informació: http://www.ager.cat

La vida cultural de la vila és dinamitzada per diverses entitats, com el Centre d’Estudis de la Vall d’Àger, que estan agrupades dins la Fundació Arnau Mir de Tost (1999), una fundació privada que treballa per recuperar i difondre la història i el patrimoni de la vall. L’Associació de Dones de la Vall d’Àger també té un paper actiu així com els Joves d’Àger que realitzen diverses activitats.D’altra banda, el Club Esportiu Àger realitza moltes i variades activitats, participant activament en els actes que es realitzen al llarg de l’any al poble. Darrerament, estan en procés de creació d’un equip de Bitlles Catalanes, d’organitzar un torneig internacional de futbol sala i de posar en marxa un recorregut de tir amb arc. Aquesta entitat organitza també cada any un cros a nivell de la demarcació de Lleida que és classificatori per al Campionat de Catalunya. També cal mencionar el Campionat d’Espanya d’Ala Delta i Parapent, que es va celebrar a Àger per primer cop el 1981 i s’hi continua fent anualment. El 1984 s’hi va organitzar la Copa del Món de Vol Lliure.

És una iniciativa del Govern de Catalunya mitjançant el Consorci del Montsec, aprofitant unes característiques úniques per a la instal·lació de l’Observatori Astronòmic del Montsec i del Centre d’Observació de l’Univers. En particular, la baixa pluviometria (inferior a 500 mm/any), humitat moderada, un percentatge elevat de nits serenes i el cel lliure de contaminació lumínica el feien un emplaçament adient. Centre d’observació de l’univers. És un gran multiespai lúdic amb l’objectiu de convertir-se en el centre de referència de la docència i divulgació de l’astronomia i la geologia a Catalunya. L’Ull del Montsec, una instal·lació única a tot l’Estat que és alhora un planetari digital multimèdia i una plataforma per a l’observació del cel en directe; el Parc de Telescopis, espai reservat a l’observació del firmament, tant nocturn com diürn, i format per dos edificis amb cúpules d’observació que contenen dos telescopis automàtics, un celòstat per a l’observació solar i un conjunt de telescopis portàtils. Observatori Astronòmic del Montsec. Constitueix el vessant científic del Parc Astronòmic del Montsec i el seu propòsit és bàsicament la recerca i la formació universitària en l’àmbit de l’astronomia i l’astrofísica. Se situa a l’est del pic de la Corona del Montsec d’Ares, a 1570 metres sobre el nivell del mar. Consta d’un edifici d’observació i una cúpula de 6,15 m de diàmetre que conté el Telescopi Joan Oró, un telescopi robòtic de 80 cm de diàmetre, el més gran i tecnològicament avançat de Catalunya, que es pot controlar des de qualsevol lloc del món a través d’Internet.

Arnau Mir de Tost (1000?-1072)Cabdill indiscutible de l’expansió del comtat d’Urgell per terres de la frontera sota dominació àrab. Ha estat sens dubte la figura més rellevant de la història d’Àger, va posar les bases de totes les seves institucions i va convertir la vila en capital del seu senyoriu, que posteriorment esdevindrà amb els seus successors capital del vescomtat d’Urgell. Arnau Mir de Tost va esdevenir senyor i custodi de tota la frontera cristiana des de mig Segre fins gairebé Benavar-ri, establint aliances feudals amb el comte del Pallars Jussà, els reis d’Aragó i els comtes de Barcelona, quan va conquerir el castell i la vila d’Àger. També va ser fundador de la canònica de Sant Pere i el promotor del conjunt romànic del castell i la col·legiata d’Àger. Arsenda d’Àger (?-1068)Dama noble, sensible i culta, filla i muller de cavaller, casada amb Arnau Mir de Tost. El testament d’Arsenda, dictat el 1068 i guardat a l’arxiu capitular de Lleida, és una font important d’informació per a comprendre la vida quotidiana a l’edat mitjana, permetent-nos intuir la mentalitat i els sentiments d’una dona del segle xi. Gaspar de Portolà (1717-1786)Castellnou, Àger, Balaguer, Os de Balaguer i Arties (Vall d’Aran) s’han disputat durant anys ser el lloc de naixement d’aquest il·lustre personatge, explorador i militar. Però ara se sap que a Os de Balaguer, consta l’acta de baptisme de Gaspar de Portolà i per tant es considera nascut a Os de Balaguer. A Àger van adquirir els drets de castellania que sustentarien l’important casal a Sant Martí del segle xvii. A la casa dels Portolà a Àger es pot apreciar el picador de la porta en forma de P. Joan Castell (1802- 1891)Militar agerí que va lluitar valentament a les tres guerres carlines. A la primera, va ser governador de la plaça quan a la vila d’Àger es va ubicar la Junta Correligional Carlina, des del 1833 fins al 1839. Llavors va ser ascendit a tinent general i cap de les Forces Carlines a Catalunya pel seu valor. Va ser condecorat per Carles vii amb la Gran Creu Vermella al Mèrit Militar i nomenat amb el títol de marquès de Balaguer. Malgrat tot, mai va renunciar a la seva vida humil i de pobresa. La Guillemota d’ÀgerÉs un personatge en què es confonen història i mite. La seva llegenda és encara molt viva a la vall d’Àger i és l’única dona a qui es dedica un carrer a la vila. A finals del segle xv, el comte Hug Roger iii del Pallars, abanderat de la causa independentista i constitucional, feia la guerra als representants del rei Joan ii, els comtes de Cardona. Per manca d’efectius va deixar les campanyes militars en mans d’un mercenari bandoler gascó anomenat Macot que va assetjar la vila d’Àger, La dama va tramar amb astúcia el seu alliberament, mantenint el bandoler enfeinat i facilitant a les tropes reials la seva captura i immediata mort al peu de l’ermita de Pedra. Com a agraïment, el poble d’Àger li va concedir unes terres de franquesa, encara avui vigents, que va llaurar tota sola, fins a la seva mort.

La història de la vila d’Àger es perd en el temps ja que la seva importància geoestratègica la va convertir en un enclavament fronterer on es van succeir batalles i conquestes. La vall d’Àger va ser habitada almenys des de l’època neolítica, és probable que la vida urbana es formés a partir d’un poblat ibèric, i a més, alguns vestigis, com la necròpolis trobada al costat de l’actual cementiri, donen fe d’un passat visigòtic. La toponímia, les restes arqueològiques, el sarcòfag romà del s. iii i el camí romà testimonien una intensa romanització, que va ser seguida per la dominació islàmica durant els segles viii, ix i x, període en què Ayera era base militar musulmana a la línia fronterera Àger-Artesa. El 1034, Arnau Mir de Tost, juntament amb Ermengol ii d’Urgell va conquerir la vall i es va convertir en senyor de tota la frontera cristiana esdevenint el tronc de la nova nissaga del vescomtat d’Àger i més tard del comtat d’Urgell. A començament del segle xv, amb la caiguda del comtat d’Urgell, es clou el capítol més brillant de la història d’Àger que restarà com a senyoriu, juntament amb la resta de la vall, sota l’arquebisbat de Tarragona fins a la desamortització de Mendizábal.