Història d'Àger

La història de la vila d’Àger es perd en el temps ja que la seva importància geoestratègica la va convertir en un enclavament fronterer on es van succeir batalles i conquestes. La vall d’Àger va ser habitada almenys des de l’època neolítica, és probable que la vida urbana es formés a partir d’un poblat ibèric, i a més, alguns vestigis, com la necròpolis trobada al costat de l’actual cementiri, donen fe d’un passat visigòtic. La toponímia, les restes arqueològiques, el sarcòfag romà del s. iii i el camí romà testimonien una intensa romanització, que va ser seguida per la dominació islàmica durant els segles viii, ix i x, període en què Ayera era base militar musulmana a la línia fronterera Àger-Artesa. El 1034, Arnau Mir de Tost, juntament amb Ermengol ii d’Urgell va conquerir la vall i es va convertir en senyor de tota la frontera cristiana esdevenint el tronc de la nova nissaga del vescomtat d’Àger i més tard del comtat d’Urgell. A començament del segle xv, amb la caiguda del comtat d’Urgell, es clou el capítol més brillant de la història d’Àger que restarà com a senyoriu, juntament amb la resta de la vall, sota l’arquebisbat de Tarragona fins a la desamortització de Mendizábal.