Àger

Segons conta aquesta llegenda, el castell de Torrall s’havia aixecat al terme d’Àger, prop de la cova dita encara de Torrall, on s’hi van fer forts els cristians en temps de la invasió agarena. Entre el castell i la cova es van refugiar les dones, la mainada i els vells que no podien prendre part en la lluita, mentre que els homes joves i valents es van estendre pel país per guerrejar amb la moraima. Sabedors els sarraïns que els del castell no eren gent forta, el van assetjar pensant retre’l per la fam. Els dies passaven i els pobres assetjats acabaven els queviures. Llavors se’ls va acudir alimentar tan bé com van poder la darrera vaca que els quedava i, ben grassa i rodona, la van estimbar un dia muntanya avall perquè anés a parar al campament sarraí. Quan els musulmans van veure aquella bèstia tan grassa van creure que els assetjats devien disposar encara de moltes provisions, amb la qual cosa van decidir aixecar el setge. I així van salvar-se els refugiats, que ja estaven a les últimes.

Els enderrocs del que fou el majestuós castell d’Àger encara els podeu veure avui si hi pugeu. Diu la llegenda que la dama d’aquest castell era la més bella i gallarda, a més de gentil i simpàtica, que mai ulls humans haguessin pogut veure. Aquesta bella dama va aixecar molts sentiments d’amor i matrimoni, però només un va ser l’escollit. Un dels que també se’n va agradar fou l’ermità de Pedra, el qual es va enamorar perdudament de la dama, però tot i que li va manifestar el seu sentiment, la jove senyora va optar per un gallard jove. Arribada l’hora de contraure matrimoni l’ermità va dir-li si almenys li permetria de casar-la, a la qual cosa contestà afirmativament la senyora del castell d’Àger. L’ermità va emmetzinar les Sagrades Formes amb què havien de combregar els nuvis, i també la seva. D’aquesta manera van morir tots tres.

Es conta que sant Pere va venir a predicar la paraula de Crist a terres catalanes, però com que tenia tanta feina, no va poder passar per tots els llocs, entre els quals hi ha la vall d’Àger. Quan ja era porter celestial es va assabentar que en el decurs dels segles en aquesta vall s’hi havia construït una bella col·legiata en honor seu, la qual cosa li va plaure i li va retornar el desig de conèixer aquest lloc. Un bon matí va arribar a les portes del cel un jove i li va demanar permís per entrar al regne, sant Pere li va preguntar d’on venia i quina havia estat la seva vida. El jove, que era estudiant, molt devot, li va dir: - Jo sóc un pobre estudiant, que vinc de la vall d’Àger, i si bé poc he estudiat, sempre a vós us he pregat. Sant Pere, en sentir aquella resposta, va recordar el propòsit de visitar aquesta contrada. Va deixar passar l’estudiant cap al cel i se’n va anar a trobar Nostre Senyor per tal de demanar-li un parell de dies de vacances per recórrer aquesta vall, perquè tota la seva vida ho desitjava i no ho havia complit. Nostre Senyor li concedí els dos dies, però va demanar-li que sobretot no estigués fora ni un minut més dels dos dies. Així, sant Pere va baixar a la terra i va anar seguint la vall d’Àger, i es va entusiasmar tant que va oblidar-se de l’encàrrec  de tornar al cap d’un parell de dies, i així, d’aquí cap allà, quan se’n va adonar havia passat ja una setmana. Quan va tornar al cel, Nostre Senyor el va reptar i no el volia deixar entrar per la seva negligència en el càrrec, però sant Pere diu que li va respondre: - Senyor, si de tothom és ben sabut que Vós vau fer el món en sis dies, que dos els vau esmerçar en fer aquesta bonica vall i que el setè, el dia que vau reposar, hi vau anar a descansar, com voleu que jo no m’entretingués contemplant aquesta obra vostra tan perfecta i tan bella? Nostre Senyor es va sentir afalagat pel reconeixement de la seva obra en aquest raconet del món i no va tenir arguments per replicar el bon sant Pere, el qual va tornar a entrar a la glòria del cel i a ocupar el seu càrrec de porter, després d’haver fet realitat el somni de visitar la vall d’Àger.

Conjunt monumental de Sant Pere: Col·legiata i castell És un recinte fortificat d'estil romànic neogòtic promogut per Arnau Mir de Tost el segle XI, en el context de la reconquesta de la vall d'Àger i a l'entorn dels quals sorgí la vila. Es va aixecar sobre les ruïnes de l’antic castell romà i posteriorment àrab, avui són el punt més alt de la vila. Entre el 1034 i 1047 es va construir el castell-palau i la insigne església de la col·legiata que es va confinar a una comunitat de canonges. Al segle XIV es va començar el claustre, del qual fou promotor el comte Pere d'Urgell, i es va finalitzar al segle XV. De l'antiga esplendor de Sant Pere en queden ornaments i pintures murals repartits entre el Museu Diocesà de Lleida, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i els Estats Units. Església de Sant Vicenç És l’actual parròquia de la vila, d'estil romànic, gòtic i neoclàssic, fruit de tres ampliacions. És un edifici d’una sola nau en origen, que es remunta al segle XI, i que posteriorment es va adossar al mur nord el temple de Sant Salvador del mateix segle. El campanar data del segle XIII i a cavall del XVIII i XIV, es va construir la nau sud-oest d'estil neoclàssic. Al seu interior s’hi guarda el sarcòfag romà del segle III procedent de la col·legiata de Sant Pere, la Mare de Déu de Colobor i un magnífic òrgan d'estil barroc. Via romana La via romana d'Àger és coneguda com el camí antic de Balaguer. Fins fa ben poc se'n conservava el tram que anava des del lloc disseminat de Vilamajor fins a Sant Martí d'Àger. Actualment se'n conserven uns 2,5 quilòmetres d'enllosat, amb una amplada mitjana de 4,5 metres, entre la vila d'Àger i el port d'Àger, datats del s. II i per on transcorre l’itinerari del Camí. Muralla de la vila Del s. XI, són els dos recintes de muralla que envolten el poble, el sobirà, que protegeix l’antic castell d’Àger i la col·legiata de Sant Pere, i el jussà, que envolta la vila antiga. Pintures murals de la Capella del Calvari La capella del Calvari és una capella barroca construïda el 1769 amb motiu de l’impuls devocional de la Setmana Santa i promoguda per la col·legiata de Sant Pere. Les pintures murals són d’estil popular rural i d’artista desconegut, se situen en el mur presbiteral, els cambrils i el primer tram de la nau i la seva temàtica gira entorn a la passió de Crist. La seva importància rau en l’escassetat de les pintures d’aquest estil i època, així com en el bon estat de conservació que presenten. Santuari de la Mare de Déu de Colobor Data del s. XVI-XVII i se situa a la zona del despoblat de Colobor, al vessant meridional del Montsec d'Ares, on hi ha la cova de l'Eixida. Al 1048, Arnau Mir de Tost hi va bastir el castell de Colobor, que es va despoblar ja al 1325. Actualment hi ha una torre que domina tota la vall d’Àger. L'antiga església del lloc és un santuari dedicat a la Mare de Déu de Colobor, que va ser reedificat al segle XVIII; i el 1964 es bastí un refugi al costat del santuari. Dels aplecs tradicionals era molt destacada la processó de Pasqua, que sortia cada any de la col·legiata d'Àger. Ermita de la Mare de Déu de Pedra En aquest indret, antigament hi havia el castell de Pedra, esmentat el 1041, tot i que el 1348 el lloc ja era despoblat. L'església del castell, bastida sota una balma, va ser reconstruïda al segle XVIII i convertida en santuari de la Mare de Déu de Pedra, on s’hi va venerar fins al 1936 una imatge gòtica de la Mare de Déu. El 1944 l'església i la imatge van ser reconstruïdes. Darrera el santuari hi ha restes del primitiu temple romànic, cobert amb volta de canó sobre arcs torals, datat del s. XI. Ermita de Santa Elena És considerada el lloc de benedicció del terme, datada del s. XV.

La major part de la població es dedica a la pagesia, cultivant terres majoritàriament de secà. La protecció que li dóna el massís del Montsec, que frena els vents freds del Pirineu, encara que també la humitat, li confereixen un clima continental mediterrani propici per al cultiu d'ordi trapadella, olivera i ametller. Pel que fa a la ramaderia, està dedicada principalment a la cria de porc, i a petita escala al corder i a la cabra. Una tercera activitat important de la vall és el turisme que atreu visitants en recerca de natura i esports d'aventura com ara el vol lliure, el piragüisme o l'escalada.

Festa Major d’estiu: 15 d'agost, per la Mare de Déu d’agost, on encara es manté el tradicional i antic cós de la Cordera. Festa Major d’hivern: 22 de gener, per sant Vicenç. Festa de les Dones: 5 de febrer, per santa Àgueda. Aplec de Santa Helena: 8 de maig. Aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Pedra: 23 de maig. Aplec a l’ermita de Sant Llobí: primer diumenge de setembre. Fira Artesana d’Àger: se celebra el primer diumenge de desembre, hi trobem productes de la terra, una demostració d'oficis antics i La Vetllada Poètica del Porcell. Sant Nicolau, 6 de desembre, els infants del poble passen cantant per les cases per recollir aliments i després fer un dinar a l'escola. Concentració de cotxes clàssics, cada dos anys entre els mesos d’abril i maig Trofeu de la Vila d’Àger de Ral·li de terra, el mes de maig Campionats de Vol, juny i agost