Activitat econòmica

Encara que disposa d’agricultura de regadiu (cereals, farratges i arbres fruiters) i de secà i d’una important ramaderia, la seva estructura econòmica es basa principalment en el comerç i la indústria, sobretot la del vidre. Hi destaca un polígon industrial amb presència d’indústries mitjanes. El mercat setmanal, que se celebra els dissabtes recull un cert moviment comercial de tota la comarca.

Segons Madoz, a mitjan segle XIX, en aquestes terres es produïa blat, ordi, seda, llana i vi, el qual era venut a la Vall d’Aran. Hi havia també caça de conills, llebres i perdius. També hi situava un molí fariner, un trull i una fàbrica d’aiguardent. Actualment, la base de l’economia local és l’agricultura. Els principals conreus són els cereals i el farratge, tot i que als vessants assolellats hi ha oliveres i ametllers. Les terres es treballen majoritàriament sota règim directe de propietat. Pel que fa a la ramaderia, predomina el bestiar porcí, tot i que la cria tradicional de bestiar és la del sector oví. D'altra banda, cal destacar la cria de cabrum, de bestiar boví i de conilles. Destaca també el turisme de restauració. En general, però, els serveis depenen totalment de la ciutat de Tremp.  

La seva estructura econòmica és eminentment agrícola i ramadera. Al secà s’hi cultiva cereal, ametllers i oliveres; però l’agricultura predominant és de regadiu, amb cultius de fruiters (pomes i préssecs), farratges, panís, blat i algunes hortalisses. A causa de la seva proximitat amb Balaguer, darrerament el poble ha experimentat una important transformació i creixement urbanístic. Al seu entorn també hi existeixen nuclis dispersos coneguts com les urbanitzacions Club Segre, Cantaperdius i Torre Serra o Torre Blanca del Carlà.

La situació geogràfica de Tremp, al centre de la conca, a mig camí de la plana de Lleida i dels cims de l’alta muntanya, és un fet que ha condicionat la seva història econòmica. Aquesta circumstància l’ha convertit, històricament, en el centre de redistribució agrària i comercial de les contrades nord-pirinenques. Els productes agraris de la conca –l’oli i el vi, principalment– han omplert molts rebosts dels pobles de muntanya, i els obradors i els colonials trempolins han fornit de tota mena de productes de consum els comerços, fondes i hotels del Pallars, la Ribagorça i l’Aran. La producció hidroelèctrica és, o millor dit, ha estat l’altra referència remarcable de la història econòmica més recent. L’embassament de Sant Antoni, construït pels volts de 1915, va ser una de les primeres fàbriques de kilowatts del nostre país que va contribuir a la dinamització de l’economia local, gràcies a la  introducció de noves formes de treball i sistemes de vida. Malauradament, no va tenir la força per ser el motor inductor de noves activitats industrials. Al cap i a la fi, era per a les fàbriques de Sabadell, de Terrassa i del Poble Nou barceloní, i no per a Tremp i les seves rodalies, que els promotors, amb l’enginyer nord-americà Frank S. Pearson al capdavant de la Canadenca, van engegar l’aventura hidroelèctrica. En entrar en crisi aquestes activitats tradicionals, Tremp ha reforçat la seva economia i la seva capitalitat amb la potenciació del sector dels serveis, ja siguin personals, financers, comercials o administratius; el manteniment de les activitats agràries; les produccions agroalimentàries artesanes (cal tastar el xolís i la coca d’enciam o de recapte), i, més darrerament com arreu, la construcció. Es potencia el sector agroalimentari, el turisme de natura i la valorització dels recursos geològics –plenament reconeguts per la comunitat científica internacional– i, si se sap jugar les cartes –definir una estratègia de desenvolupament, tal i com se’n diu ara–, aquests sectors ajudaran a potenciar l’economia local i a posar Tremp al mapa.

Les activitats econòmiques del terme es basen en l’agricultura –conreus de cereals, ametllers i oliveres– i la ramaderia.

Les activitats econòmiques principals són l’agricultura i la ramaderia. Es conreen principalment ordi, blat, ametllers i oliveres; també és corrent la criança de bestiar oví i porcí.

Queralbs fou un poble dedicat principalment a l'agricultura i de manera especial a la ramaderia ovina, que pujava en transhumància a l'estiu. No en va, un dels perfils més característics de la raça ripollesa és el tipus "queralbí o queralpí". La ramaderia actualment persisteix, tot i que de manera testimonial. El turisme, avui en dia principal activitat econòmica, aparegué de manera incipient ja a inicis del segle XX, principalment a la Vall de Núria, i de retruc també a la resta del municipi, inclòs el poble de Queralbs.

Oix es dedicava a l'activitat agrícola i a l'activitat forestal, principalment en l'elaboració de carbó vegetal. A mitjan segle XX però, l'aparició del gas butà va substituïr la producció de carbó vegetal i en conseqüència la vida forestal, així doncs, la principal activitat econòmica del poble va decaure, i hi hagué un abandonament progressiu de les masies més allunyades. Actualment l'activitat predominant és el turisme, i també molts habitants es desplacen a treballar fora del municipi.

Antigament Montagut es dedicava a l'agricultura i la ramaderia, a més d'algunes petites indústries tèxtils. Actualment, tot i que el poble no disposa de polígon industrial propi, si que hi ha un espai dedicat a petits tallers. A banda, queda molt a prop, hi ha el polígon industrial comarcal de pla de Politger, a Sant Jaume de Llierca. L'activitat agrícola és molt minsa, però persisteix. El sector turístic i serveis ha pres força els darrers anys, en càmpings, cases de turisme rural, esports d'aventura, etc. Malgrat tot, la majoria dels habitants ha de desplaçar-se fora del poble per treballar.

Actualment la major part de l'activitat econòmica de Castellfollit depèn de l'exterior. Una gran part de la població activa treballa a les zones industrials dels voltants del municipi, en els polígons d'Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan, Sant Jaume de Llierca i Argelaguer. El treball agrícola a disminuït considerablement els darrers anys, tot i que hi ha un gran nombre d'horts que representen però una ocupació a temps parcial. Per altra banda, les empreses autòctones són de tipus familiar, amb pocs treballadors i amb molts anys d'antiguitat i dedicació. Predominen al municipi les activitats dedicades al sector serveis. El sector turístic és modest a causa de la poca extensió del terme.