Basílica de Santa Maria de Valldeflors
L’antiga col·legiata, avui basílica de Santa Maria de Valldeflors, és ja esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell al segle IX. Aquest temple romànic fou reedificat al segle XVII i és una església d’una sola nau amb nou capelles. La patrona del temple és la Mare de Déu de Valldeflors i la talla que es pot admirar al retaule major és una obra del segle XIV d’estil gòtico-renaixentista. El nom de Valldeflors li ve donat per una llegenda d’origen remot que explica que la primitiva imatge va ser trobada en florir al vall, on va ser amagada per protegir-la d’una ràtzia sarraïna. El patró de Tremp és Sant Bonifaci de Tars i té la seva capella al lateral dret de la basílica, tocant a l’altar major. El retaule és l’únic que es va salvar de la destrucció produïda durant la Guerra Civil, data del 1642 i és una obra d’estil renaixentista. La talla és d’estil barroc i representa el sant amb l’espasa i la palma del martiri. A la capella de Sant Josep Manyanet destaca el medalló amb la Sagrada Família, obra de Josep Llimona, concebut per a la cripta del temple de la Sagrada Família de Barcelona. Al marc que envolta l’escena es poden veure unes decoracions i unes grafies característiques de l’obra de Gaudí. L’orgue, tot i conservar elements barrocs, fou ampliat a inicis del segle XX gràcies al mecenatge de l’enginyer canadenc Fred S. Pearson.
Les Torres de l’antiga muralla
Fins a les darreries del segle XIX, Tremp va ser una ciutat tancada per muralles, relligades per 6 torres de defensa, de les quals actualment en resten 3: la de Mingo (prop de l’entrada de Capdevila), la de la Sagristia (propera a l’absis de l’església) i la dels Padres (al costat del portal de Soldevila). Al peu de la muralla i per tal de reforçar les mesures de defensa, hi havia un fossat, el vall, del qual pren el nom l’actual passeig que porta fins a la plaça de la Creu. Aquest fossat és ocupat avui per les terrasses de les cases del nucli urbà. La rehabilitada torre dels Padres s’ha integrat al centre de cultura Josep Manyanet, l’antic col·legi Sant Josep, avui seu del Museu de Ciències Naturals del Pallars. El portal de Soldevila enllaçava amb l’antiga carretera de Lleida i Artesa de Segre, que discorria per l’actual rambla del Dr. Pearson, popularment coneguda com el Passeig. Aquest espai i els carrers que l’envolten constitueixen un exemple del nou urbanisme, fruit de l’expansió urbana posterior a l’enderrocament de les muralles, plasmat en l’anomenat Pla Moore (1927), inspirat en el model d’eixample en illes.
Antic hospital dels pobres
Fundat per Jaume Fiella el 1521, actualment allotja els Jutjats de Primera Instància. És un edifici del segle XVI amb reminiscències gòtiques apreciables, fonamentalment a l’antiga capella. Al llarg de la seva història ha rebut diferents usos: hospital per a les persones sense recursos, l’Hospital dels Pobres, escola pública, presó i magatzem municipal. L’edifici es troba enclavat al bell mig del barri antic. És d’origen incert: per bé que algunes teories el remunten a l’època romana, les més versemblants serien les que situen el seu origen a l’època medieval.
Pont de Sant Jaume
Pont d’origen romànic remodelat a començaments del segle XVIII, va ser construït per comunicar la població amb l’antic convent de Sant Jaume, ja que quedaven separats pel barranc de les Gesseres o Adoberies, dit així pel diversos tallers que antigament hi havia instal·lats i que aprofitaven les aigües per adobar pell.
Font de Dalt o de Capdevila (o de Juli)
Els orígens d’aquesta font es remunten a l’any 1173, en la donació perpètua que els comtes de Pallars van fer de les aigües del terme de Talarn a l’església de Tremp i a tota la seva comunitat.
El 1931 es va reubicar la font al lloc on es troba actualment. El cos de la font, bastant similar a l’anterior, la formen tres canons de raig continu, un abeurador situat a la dreta i dues piques amb dos canons que era on s’hi rentaven les verdures. La distribució de l’aigua de la font de Capdevila va esdevenir el primer servei d’abastament a domicili pels portals de Sant Roc, de Soldevila i de Peressall i a raó de 30 pessetes l’any per ploma d’aigua, encara que era limitat (1 m3 diari).
Carrers i places
Els carrers i les cases del nucli antic reflecteixen l’organització econòmica i social de la societat tradicional. En els més estrets i tortuosos, que porten el nom de les activitats que s’hi practicaven (mercadal, del forn...), s’hi poden veure les cases unifamiliars d’aquestes classes menestrals i comerciants. La placeta de l’església es coneixia com a plaça de les Carnisseries perquè al seu voltant s’hi trobaven aquestes dependències. Encara avui, com un senyal d’aquest passat menestral i comerciant, la plaça de Francesc Pujol, popularment coneguda per plaça de la Verdura, és un espai de comercialització dels productes agrícoles locals.
En canvi, altres carrers, com el de Soldevila, reflecteixen una societat senyorial, amb cases nobles presidides per amples portalades. Casa Feliu, al costat mateix de la portalada de la Basílica, és l’exemple més representatiu d’aquesta classe benestant local, amb una interessant galeria vidriada a la part posterior. L’actual seu del Consell Comarcal és la Casa Sullà, patrimoni conservat de l’herència dels senyors Sullà, el darrer llinatge nobiliari trempolí.
Des dels temps més antics, la plaça de la Creu (on hi ha una creu de terme gòtica) ha esdevingut el centre neuràlgic de la població. Acull l’edifici de l’Ajuntament i el de la Basílica, a més d’haver estat el lloc tradicional de pas i parada dels carruatges i vehicles en els trajectes de Lleida als Pirineus.
La plaça del Peiró està situada sobre el turó més elevat de la població i, segons algunes opinions, va ser l’emplaçament originari de Tremp, ja que era l’espai de fora les muralles on hi havia les dependències agrícoles dels trempolins, els corrals i les eres, algunes de les quals avui en dia encara persisteixen.
