Serrat
Característic poble d'alta muntanya dedicat principalment a la ramaderia. Rondant pels carrers s'hi poden observar antics forns de pa adossats a les parets de les cases; al mateix temps que es pot gaudir de la tranquil·litat i bellesa del seu entorn.
Fustanyà
Aquesta població és possiblement la més antiga de les altes valls del Freser.
Església de Sant Sadurní de Fustanyà
Edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada amb un absis semicircular. Per les seves característiques es poden datar els seus orígens cap al segle XII, fruit de la reedificació sobre la primitiva església consagrada l'any 978. Durant els segles XV i XVII es van realitzar algunes modificacions com l'ampliació de la nau central amb dues capelles, la construcció d'una sagristia amb capella i l'edificació d'un campanar de torre coronat per una petita espadanya. Cal destacar el pòrtic que cobreix el mur sud, compost per sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre cinc columnes, constituint el conjunt un dels millors exemplars de porxo del romànic català. Les columnes són de marbre de vetes blau-blanc mentre que els capitells i les arcades són de pedra calcària compacta.
Església de Sant Jaume de Queralbs
L'església parroquial de Sant Jaume de Queralbs és troba a l'extrem de ponent del poble de Queralbs, el qual està situat a 1.236 mts. d'altitud, en un replà graonat del vessant dret del riu Freser, a la zona pirinenca de la comarca del Ripollès. El lloc de Queralbs és esmentat per primera vegada amb el nom de "Cairosalbos", l'any 938. En aquest lloc, situat aleshores dins la demarcació de Fustanyà, s'hi concentrà un nucli de persones, i que degut a l'augment de la població devia fer insuficient la primitiva església, que fou reedificada en el segle XII, i poc després li fou afegit el nàrtex o galilea, el qual constitueix el millor ornament de l'església. No es coneix cap dada sobre aquesta reedificació, la qual devia tenir lloc al moment en que Queralbs començà a créixer gràcies als seus molins i fargues i, sobretot, a l'aprofitament de les seves pastures. La primitiva església sofrí algunes modificacions no substancials al llarg dels segles. És probable que després del terratrèmol de l'any 1427, en el qual es va dir que " moriren gairabé tots els habitans de Queralbs ", calgués refer tota la volta de l'església, que es veu molt sensiblement apuntada.
El Santuari de Núria
Situat en una magnífica vall pirinenca a una alçada de 2.000 metres, ofereix molts serveis d'hostatgeria (hotels, alberg), restauració , esports, religiosos,... S'hi pot accedir per mitjà del tren cremallera des de Ribes de Freser amb 12 km. de trajecte i un desnivell de 1.000 metres. També es pot agafar a l'estació de Queralbs.
El Castell de Queralbs
Les restes del que havia estat el Castell es troben a la part baixa del poble. Aquesta situació és deguda, segurament, al posicionament estratègic per a la defensa ràpida de la població. Situat en un promontori, es pressuposa que pertany als segles XIV o XV. El castell devia tenir forma triangular amb una torre a cada vèrtex.
