Les Avellanes i Santa Linya

A uns 5 quilòmetres sortint de Tartareu en direcció a Vilamajor i per l’anomenat camí Vell hi trobem el poble de les Avellanes, on hi podem destacar:Dins del patrimoni, l’església de l’Assumpció del segle XIII on hi trobem una talla gòtica de la Mare de Déu del Remei conservada a l’altar i un capitell de tipologia romànica; la capella de Sant Roc construïda amb pedra amb l’ajut dels veïns del poble. Al seu interior es conserva el sant Crist de l’Hort que consta que fou trobat per un veí del poble l’any 1730 i també cal destacar el carrer Central entre altres.Del teixit social de les Avellanes en destaca la Confraria de Sant Macari que va ser fundada el 1665 amb la finalitat d’ajudar les famílies sòcies a realitzar els enterraments. Actualment, només fa el servei quan un dels socis mor, acompanyant el fèretre fins al moment de la seva sepultura. El Patronat Cultural de Sant Roc, fundat el 1988, es dedica fonamentalment a realitzar activitats de caràcter cultural; i l’1 de maig de cada any realitza un homenatge a tot el veïnat nascut i empadronat al poble que durant el curs d’aquell any fa 75 anys. L’Associació de Joves de les Avellanes es va formar el 2007 i en formen part tots els joves d’entre 14 i 35 anys del poble o que tenen una relació amb aquest; el seu objectiu és oferir activitats diferents a la gent del poble.

Aplec de Sant Cap: 3 de febrer, aplec cap a l’ermita de Sant Cap i un sopar al poble. Aplec de Montalegre: 1 de maig i el tercer diumenge de setembre, al santuari de la Mare de Déu de Montalegre situat a 866 metres sobre el nivell del mar, en un cim de la serra de Mont-roig. La Festa Major del poble és el primer dissabte d’agost.

Església de Santa Maria N’és l’església parroquial del poble i d’ella en depèn el santuari de Montalegre. Aquí es van conservar les despulles dels comtes d’Urgell, tretes dels sepulcres que hi havia a Bellpuig de les Avellanes fins al 1906 i a l’any 1967 van ser retornades al monestir de les Avellanes. És un edifici d’una sola nau, amb capelles laterals i transsepte, arcs de mig punt i torals; essent tots els espais coberts per voltes de canó. El campanar, de torre, és emplaçat al costat de la capçalera i és format per dos cossos de secció octogonal. La porta primitiva de l’església es troba a ponent i es va inutilitzar al segle XVIII per ficar-hi l’actual altar, obrint-ne l’actual situada al costat sud que és formada per un arc de mig punt adovellat.

Les activitats econòmiques del terme es basen en l’agricultura –conreus de cereals, ametllers i oliveres– i la ramaderia.

Festa Major: tercer cap de setmana d’agost, activitats adreçades al públic de totes les edats. Aplec de Sant Miquel: darrer diumenge de setembre, diada de retrobament i celebració: missa, visita al castell de Tartareu, exposicions i dinar de germanor.

Ermita de Sant Miquel És una ermita romànica, antiga parroquial del poble, que actualment està perfectament restaurada, situada sota del castell de Tartareu. Va ser construïda entre la segona meitat del s. XII i principis del XIII, de planta rectangular, una sola nau i absis semicircular, presenta una capella a cada banda lateral just abans de la capçalera. L’actual ermita de Sant Miquel és hereva d’un altre temple anterior, les restes del qual es troben vora la seva capçalera, que va estar en funcionament des del segle XI fins que fou construït el nou edifici religiós. Aquesta construcció s’ha identificat amb l’església del castell de Tartareu, la qual apareix documentada per primer cop l’any 1083 (primera època de conquesta feudal). Un cop bastida la nova església amb bona part dels materials procedents del nucli primitiu, l’àrea en què s’emplaçava l’edifici religiós fou ocupada pel cementiri. Església parroquial És la parroquial de Tartareu, dedicada a l’Assumpció. Fou construïda durant el segle XVIII (1744). És una església d’una sola nau dividida en quatre trams, marcats per contraforts de pilastres adossats entre els quals hi ha emplaçades les capelles laterals; els arcs són de mig punt i sostenen una coberta de volta de canó. El domini temporal i espiritual del lloc pertanyia al monestir de Bellpuig de les Avellanes. Castell de Tartareu D’origen àrab, va ser conquerit per Ermengol IV d’Urgell entre el 1076 i el 1078. Ocupa la part més alta del turó que domina el nucli urbà, controlant el pas del riu Farfanya per un ramal de la hipotètica via romana i medieval que unia Balaguer amb Àger, passant per Os de Balaguer, i també el ramal que anava cap a la Noguera Ribagorçana pel pas del Llop fins a Tragó de Noguera. El castell està perfectament adaptat a les característiques topogràfiques del terreny.

Les activitats econòmiques principals són l’agricultura i la ramaderia. Es conreen principalment ordi, blat, ametllers i oliveres; també és corrent la criança de bestiar oví i porcí.