Oix

A Oix hi ha una entitat que dinamitza les activitats culturals i socials relacionades amb el poble, l’Associació Cívica i Esportiva d’Oix (OVOXO). Va néixer per recuperar l’organització de la festa major de Sant Llorenç. Els seus objectius són fomentar i dinamitzar la vida social i cultural del poble i organitza un bon grapat d’actes. A més, Ovoxo canalitza les opinions, inquietuds i reivindicacions dels oixencs, tant en l’àmbit del poble com en el del municipi. La seva fi losofia és “fem plegats per divertir-nos plegats”.

CançonsA Oix avui dia encara podem gaudir de les cançons i els balls que ofereix en Manel Sentís, conegut popularment com en Manelic de Pera, del veïnat de Sant Miquel de Pera. Toca l’acordió, la guitarra i altres petits instruments i canta. LlegendesUna de les llegendes més representatives d’Oix és la de La donzella del castell d’Oix. Relata la història de la descendència del comte Oliver, senyor d’Oix, que no havia aconseguit tenir cap fill baró que continués el nom familiar, però tenia onze filles. Un dia la més jove de totes es va vestir de soldat per anar a defensar l’honor senyorial de la família, ja que, quan el rei cridava els cavallers a armes, si el pare era vell, hi anava el seu fill. Acabada la batalla, quan el rei els guardonava es va descobrir la filla, que finalment es va casar amb el príncep.

Oix Festa major i homenatge a la vellesa: el cap de setmana de Sant Llorenç, el 10 d’agost.Bici de muntanya: últim diumenge de novembre Veïnats: Pera: festa el dissabte més proper a Sant Miquel, 29 setembre

A la plaça Major del poble d’Oix hi ha l’església parroquial de Sant Llorenç, d’època medieval. La primera referència documental és de l’any 937. Al capdamunt del carrer Major hi ha la font-oratori de Sant Agustí, del final del segle xix. A la fornícula hi havia les imatges de la Sagrada Família, però van ser destruïdes durant la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, s’hi va posar una imatge de Sant Agustí. D’altra banda, Oix ha estat històricament lligat als senyors del Castell d’Oix, que antigament vivien al castell de Bestrecà. El 1462 hi residia Berenguer de Barutell, que hi tenia pres un remença, subjectat amb cadenes. Havent estat assabentats del fet, uns companys del remença el van alliberar i van posar al seu lloc el senyor de Baturell, el qual, a causa d’aquest esdeveniment, es va fer edificar una fortalesa en unes terres que tenia a la plana: l’actual Castell d’Oix. És un edifici del segle xv, construït damunt una antiga fortalesa militar. No gaire lluny del castell hi ha el pont romànic, que es creu que el va fer construir el senyor del castell perquè un dia que havia d’anar a exercir el dret de cuixa no va poder creuar la riera i, enutjat, va fer edificar aquest pas. A més a més, també podem esmentar les ermites romàniques de Santa Maria d’Escales, Sant Miquel d’Hortmoier, Sant Martí de Talaixà, Sant Miquel de Pera i Santa Bàrbara de Pruneres. A prop també hi ha Sant Martí de Toralles.   Els roures del reiEls Roures del Rei estan situats a la Vall d’Hortmoier. Són uns roures monumentals, centenaris i catalogats. Tenen unes marques especials, ja que els propietaris tenien l’obligació de lliurar-los gratuïtament a la marina reial per a la construcció de vaixells, a causa dels constants confl ictes bèl·lics. Actualment se’n conserven dos, ja que un de tercer va caure, no fa gaires anys, a causa d’unes ventades. Aquest fet, tanmateix, va ajudar a calcular-ne l’edat, que és d’entre 450 i 500 anys.

Oix es dedicava a l'activitat agrícola i a l'activitat forestal, principalment en l'elaboració de carbó vegetal. A mitjan segle XX però, l'aparició del gas butà va substituïr la producció de carbó vegetal i en conseqüència la vida forestal, així doncs, la principal activitat econòmica del poble va decaure, i hi hagué un abandonament progressiu de les masies més allunyades. Actualment l'activitat predominant és el turisme, i també molts habitants es desplacen a treballar fora del municipi.