Morella

 La carn és l’element bàsic de la cuina morellana, i especialment  la carn de caça(senglar, cabirol, conill, llebre, perdiu, tord, coloma,  guatla…), ja siga en forma d’ estofats, d’embotits o en escabetx. No s’han de passar per alt les croquetes morellanes i altres plats   tan consistents com la sopa morellana, la sopa de flam… I, entre    els dolços tradicionals, el  flaó (pastisset farcit de mató i ametles) i la  quallada amb mel. La tòfona i els bolets són dos ingredients claus: camagroc, múrgola, fredolic, rossinyol, orella blanca, peublau, llengua de bou, rovelló… són algunes de les varietats emprades.                                                       

L’alcalde de la República. Matías Sangüesa Guimerà*va ser tractant de ramat porquí i de productes tèxtils però, sobretot, polític: alcalde de Morella (1931-36), president de la Diputació de Castelló i fins i tot governador civil durant una setmana. Com a representant del poble tenia tres obsessions: la creació d’escoles (als Llivis, a l’Hostal Nou, al convent de Sant Francesc…); les  carreteres, sobretot la pista Castelló-Saragossa però també el camí exterior que talla la murada des de 1934 a la torre de la Font; i la conservació del patrimoni, reivindicacions encara vigents.  

ELS MASOS DE L’ANTIC TERME El terme de Morella està estructurat en nuclis autònoms denominats denes, per ser-ne 10 des d’antic (avui dia 12). Cada dena tenia la seua capitalitat, on s’emmagatzemava el gra per pagar els impostos i el delme de l’església i on es reunien els veïns en determinades ocasions. L’any 1976, a més,    s’hi van       incorporar al municipi de Morella dos pobles: Xiva i Ortells.Al  llarg d’un territori tan extens hi ha una gran quantitat de masos.    Diu que n'hi havia tants com dies  en té l’any. Molts d’ells estan abandonats, sobretot a causa de la baixa rendibilitat del’agricultura de muntanya, però formen part del patrimoni que cal conèixer.

Ramon Cabrera, Lo Tigre del Maestrat. Expulsat de Tortosa, va arribar a Morella el 15 o el 16 de novembre de 1833, com tants altres voluntaris disposats a defensar el realisme que la ciutat havia proclamat. Des de llavors el seu destí i el de la ciutat van quedar units. Ja com a general de l’exèrcit carlista, el 26 de gener de 1838 va reprendre Morella de mans dels liberals i va fer-hi una entrada triomfal. El mateix any va ser nomenat cap de l’exèrcit carlí d’Aragó, València i Múrcia i comte de Morella, i va fer-ne la capital una mena d’estat dins de l’estat on hi havia la base principal de l’exèrcit, un cos d’enginyers i una acadèmia d’oficials.   Va resistir fins maig de 1840. La desfeta va obligar Cabrera a exiliar-se.                  

Molts dels refranys que trobem al voltant de Morella fan referència a la duresa del clima. Per exemple:A l’Ascensio, cireretes a munto, a la Plana si, pero a Morella no o El castell de Morella emboirat, als tres dies, sec o banyat.    El morellà o la  morellana (de vegades, el morellenc) és el nom que rep a molts  pobles d’Aragó i de Catalunya el vent procedent de la banda de Morella que ha donat lloc a dites com:Morella, mira-la be i fuig  d’ella; Morella, no et fios d’ella(o guarda’t d’ella); Morella, quan   surt lo sol surt ella i Morella, quan se pon lo sol se pon ella; Morella, pega fort aci i alla, etc..  Algunes paraules i expressions que defineixen la parla morellana, tot i no ser exclusives:  araboga (‘episodi curt de pluja o neu’), tibar-se(‘atipar-se’), marganyar (‘intervindre en algun assumpte’),xurumbell (‘càntir’),       mandongo (‘botifarra de sang’),   Vas fet un    hamero!  (‘vas brut i banyat’), etc.  

Morella és el municipi de la comarca que concentra més indústria i, per tant, un focus d’atracció de mà d’obra. La indústria tèxtil és la  més tradicional, i en trobem notícies des del segleXIV. La Fàbrica    Giner(1870-1926), va ser un exemple de colònia tèxtil catalana, la   producció de la qual s’exportava a tot Europa i fins i tot als Estats Units. El seu tancament va provocar l’inici el declivi demogràfic de la  comarca. Avui dia hi perviuen algunes empreses d’aquest sector, així com de productes alimentaris i d’aprofitament de la fusta.   Percentualment el  sector serveis és el que ocupa més gent a Morella, i el   turisme s’ha consolidat com un dels eixos econòmics, al mateix temps que la manca de rendibilitat ha dut a un abandonament progressiu de l’agricultura (bàsicament de secà), que es desenvolupa de manera secundària i complementària a laramaderia.  

Segons el diccionari Alcover-Moll, probablement el topònim Morella deriva del llatí *mōrĕlla (diminutiu de morus, ‘morera’) o bé de maurĕlla(diminutiu de maura, ‘mora’).

L’Anunci i el Sexenni.El 14 de febrer de 1673 les autoritats civils  de Morella, a petició del poble, com a agraïment per haver-loslliurat de la pesta de l’any anterior, van jurar un vot a la Mare de  Déu de la Vallivana,que consistia en celebrar una novena cada sis anys. Des de llavors el jurament s’ha complert, només interromput en temps de guerra.I des de llavors la vida a Morella és compta de sis en sis anys. Un any abans se celebra l’Anunci, que omple els carrers amb papers de colors (fins a cent tones!), amb els ninots que  escenifiquen la vida morellana, amb els Volantins… i que obri un  any de treballs i preparatius durant els quals els morellan elaboren grans tapissos ornamentals amb paper arrissat que  converteixen els carrers de Morella en un museu impressionant.