Etimologia dels noms

 ETIMOLOGIA DEL NOM   Ens és desconeguda l’etimologia exacta del topònim Albocasser,  malgrat que la filiació àrab sembla indiscutible. Segons Coromines vindria d’  Abulqasr, mentre que altres lingüistes donen opcions diferents com  abul-kāsī, ‘pare de Kasi’, sempre seguint la línia  aràbiga. Popularment a la resta del Maestrat es denomina lo/el     Bocasser,  com a confusió a l’hora de posar o no posar l’article davant del topònim:On vas? Al Bocasser! D’ací el gentilici.

    El topònim Benassal apareix documentat al maig de 1213 en l’entrega que Pere II, rei d’Aragó, va fer a l’Ordre del Temple del castell de Culla i totes les possessions d’aquest. Aquestes terres eren del musulmà Benassalà, de la família dels Benassaló. Benassalà va donar a la vila el seu nom, que significa ‘família de Déu’.

Hi ha diverses teories. Joan Coromines assegura que el nom Tírig és d’origen iber, tesi compartida pel professor Andreu Beltran. Estudiosos del segle XVIII i XIX, com Cavanilles, el relacionen amb un hipotètic poblament romà anomenat la Tireche i d’altres parlen de Tyrichae fenícia, tot i que no queda clar que es trobés al mateix indret que el poble actual.

ETIMOLOGIA DEL NOM     Tot sembla indicar que la denominació actual de Catí deriva de la paraula llatina catinus, ‘conca’, cosa que la situació geogràfica confirma.

El nom Ares, que es repeteix de cap a cap dels Països Catalans, sempre apareix al voltant d’un pas entre dues muntanyes. La hipòtesi més probable és que l’origen etimològic del topònim siga el nom llatí ara, ‘altar’. Els romans acostumaven a fer ofrenes al   déu Mercuri quan passaven per un port de muntanya, i amb el temps aquests llocs van quedar batejats amb el nom dels altars.                ETIMOLOGIA DEL NOM

                    El nom actual de Vilafranca apareix per primera vegada l’any 1274, més de tres dècades després de la fundació del poble per part de Blasc o Balasc d’Alagó. El topònim respon a la necessitat d’indicar dues de les característiques que tindria la població a partir d’aquell moment: en primer lloc, passava a ser vila, és a dir, no una aldea  subordinada a un altre lloc; i d’altra banda,franca o lliure, ja que  només depenia del rei i gaudia d’alguns privilegis.                                 vila,                                  

La paraula portell és d’origen llatí i fa referència a una porta menuda. Pot  ser en aquest cas d’entrada al País Valencià des de les terres aragoneses, just en abandonar el punt més alt de la Cabrella.  

El topònim  quinque turris apareix per primera vegada en un document del segle XII, on fa referència a un nucli de població. Sembla que indica la presència de moltes construccions militars en terra de frontera, i no tant el nombre exacte de cinc. Encara avui trobem restes d’algunes torres pel terme: la Torreta dels Moros, la Torre Tornera, la Torre Navalles, la Torrassa…

El nom de    Forcall ve de la seua situació geogràfica, ja que es troba just enmig de la forca que formen els tres rius, el Bergantes pel nord, el Calders pel sud i el Cantavella per ponent

Segons el diccionari Alcover-Moll, probablement el topònim Morella deriva del llatí *mōrĕlla (diminutiu de morus, ‘morera’) o bé de maurĕlla(diminutiu de maura, ‘mora’).