Catí

LES ERMITES DEL TERME L’ermita de Santa Anna és la més antiga del poble, i està benprop: just a la vora del camí que duu a l’Avellà. L’ermita de laMare de Déu del Pilar es troba a uns 7 km del poble, on tradicionalment es donava caritat cada 3 de maig (Festa de la Santa Creu). Els masovers de la zona la van manar a fer l’any 1625. És troba envoltada de construccions de pedra seca, enmig d’un gran prat amb dos pous, i al davant s’aixequen set oms majestuosos: tot plegat fa el paratge mereixedor d’una visita. I a 2,5 km del poble trobem l’ermita de Sant Vicent

LES CASES SENYORIALS El conjunt històric del nucli urbà de Catí es va declarar Bé d’Interès Cultural (BIC) el 2004. Hi destaquen les cases senyorials blasonades, la majoria construïdes gràcies al comerç de la llana. La Casa de la Vila data del segle XV. La façana principal dóna al carrer Major, i s’hi barregen dos estils: de llotja i de casa senyorial. La part inferior de l’edifici està formada per un conjunt d’arc ogivals sorgits únicament de dues columnes centrals que formen l’espai típic d’una llotja. Però la sala dedicada als consells és la més reconeguda i la que dóna caràcter a l’edifici, amb els dos finestrons gòtics que fan gairebé 2 m. El sòl encara conserva els dibuixos originals de l’empedrat. Separada d’aquesta pel carreró del Vent trobem la Casa de Sant Joan o de Miralles, construïda cap a l’any 1455 per ordre del comerciant i notari Ramon Sant Joan. Aquests només són dos exemples; podem trobar més sorpreses arquitectòniques a la Casa del Delme del segle XIV, la del cèlebre mercader Joan Spigol, la de Geroni Martí (XVII), la dels Montserrat (XVIII) i l’antiga Casa de l’Hospital.

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS Els orígens de Catí es remunten a l’època musulmana, sempre depenent del castell de Morella. El poble de Catí ja existia amb aquest nom quan Jaume I i Balasc d’Alagó van iniciar la conquesta d’aquestes terres: el 1233 s’esmenta Catí en dos documents que parlen del terme de Morella. La carta de poblament arriba el 1239, quan Balasc d’Alagó l’atorga a Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més de Lleida. Però la història va continuar estretament lligada a la de Morella fins al segleXVII, ja que Catí va viure quatre segles pendent del procés d’independència que no va aconseguir fins al 9 de febrer de 1691. Amb la signatura del rei Carles II els catinencs repartien entre els seus habitants les principals fontseconòmiques (carnisseria, producció de formatges, forns…) i alguns drets socials (administració de la presó, pes i mesures…).      

L’època d’auge econòmic per a Catí arriba entre els segles XIII i XIV, amb la llana que s’exportava sobretot a la Toscana i la Llombardia. Més tard, la davallada del preu de la llana va fer que l’economia se’n ressentira. Durant els segles XVIII i XIX van arribar-hi algunes      novetats importants: la recuperació de rutes comercials antigues (ara destinades a la seda), i la construcció d’un forn, del balneari i la Casa de Banys. Tot plegat va suposar un impuls per al turisme, que avui dia continua sent un factor econòmic important. Al segle   XX Catí ha hagut d’adaptar-se a una altra reconversió econòmica, i ha abandonat l’agricultura i la ramaderia com a principals fonts d’ingressos. A més, la forta emigració ha marcat el darrer segle de la història de Catí. ACTIVITAT ECONÒMICA

ETIMOLOGIA DEL NOM     Tot sembla indicar que la denominació actual de Catí deriva de la paraula llatina catinus, ‘conca’, cosa que la situació geogràfica confirma.

SANTUARI DE L’AVELLÀ L’Avellà* té un interès especial. Hi trobarem un conjunt arquitectònic format per l’ermita, el balneari i la font.La primera ermita es va inaugurar el 1549, però l’actual és del segle XVIII. La fonda i la Casa de Banys van ser construïts pel Consell de Catí i venuts a a unparticular el 1864. L’aigua va ser declarada d’utilitat pública el 1928, tot i que ja els àrabs en coneixien les propietats. A banda dela festa de la Mare de Déu, els catinencs hi acudeixen el dilluns de Pasqua Florida; i a més el primer dissabte de maig s’hi diu una missa per als pelegrins de Catí a Sant Pere de Castellfort.

   ROMERIA A SANT PERE DE CASTELLFORT Se’n té constància escrita des de l’any 1424, però es creu que aquesta tradició va començar molt abans. Abans es feia el 30 d’abril i l’1 de maig, però ara es fa coincidir amb el cap de setmana. A les cinc del matí del dissabte es fa la despertada, i els romers comencen el ritual d’una jornada dura. Al voltant de la tradició hi ha una sèrie de costums, com els menjars (el brull, les llançadores, l’aiguardent, l’arròs amb fesols…  ), la indumentària, el camí, els cants… La tornada des del terme de Castellfort el dia següent i la processó de les torxes també estan carregades de simbolisme