Albocàsser

El soterrament de Joan de Brusca. A l’ermita dels Sants Joans, que  fou la primera església del poble, es pot veure el sepulcre de pedrarobust i bast del fundador de la vila. Però la inscripció que s’hillegeix és molt posterior a l’època de la fundació de la vila, i la veupopular no recorda haver vist mai aquest sepulcre amb ossos. Es conta que el noble no va voler ser soterrat en un sepulcre de pedra, per no compartir la mateixa honra de Jesucrist.    

Aparició i miracle de Sant Pau.Diu la tradició que Sant Pau va  aparèixer vestit de peregrí a uns pastorets coixos i alesiats vora el mas de Bellmunt (ara mas de Sant Pau). Tragué una carabasseta amb aigua i la va tirar en una bassa tot assegurant que era aigua santa i que si tenien fe i s’hi rentaven serien guarits de tots els mals. Hi ha qui diu que tots hi van creure i es van rentar; una altra versió afirma que només ho va fer un, mentre els altres feien burla. El cas és que els que hi van creure van sanar al moment i van anar al poble a pregonar-ho. Des de llavors la gent va considerar que aquella aigua era miraculosa. Alguns estudiosos situen aquesta llegenda a la segona meitat del segleXVI i diuen que és l’origen de la construcció de l’ermita. Però sembla que anteriorment ja existia una ermita en aquest lloc.  

Pocs bocassins trobarem que no tinguen cap relació amb la música. La banda municipal d’Albocàsser, l’associació Musical Santa Cecília té una història de més de 125 anys i actualment compta amb més de 50 membres i una escola comarcal de música.     Els jubilats d’Albocàsser tenen un cor que actua en celebracions religioses i en algunes festes. També per la Puríssima ix la rondalla, composta especialment per a la ocasió, que interpreta la jota dels  quintos.La participació hi augmenta cada any. I cal assenyalar que       darrerament es torna a oir la   dolçaina, després de molts anys sense dolçainer. A més, hi trobem diverses formacions com els Piccolos i l’orquestra Carruan’s, de la família dels Carros, que anima balls i festes des de fa unes quantes dècades.                   

    La fundació de la vila.Diu la llegenda que abans d’emplaçar la vila al lloc on és ara es va contemplar fer-ho al mas de Brusca i al mas de Sant Pere; però ambdós llocs foren refusats, l’un per poca aigua i l’altre per massa ombrívol. La carta de poblament, però, no en diu res i només indica el lloc actual.

 El cicle festiu comença per Sant Antoni, com en tants pobles de la comarca. Dissabte de nit s’encén la foguera a la plaça de l’Església. De matí ja han passat les rossegades, les cavalleries que duen la llenya. Després de la processó dels carros la gent arreplega la coqueta de Sant Antoni que també als animals els donarà salut i  força. Davant dels carros un pregoner va llegint la Publicata, text  rimat satíric on es repassa l’actualitat local, nacional i fins i tot mundial.    El dia 25 de gener se celebra la conversió de Sant Pau amb una romeria a l’ermita, que rep també la gent per Sant Pau i Sant Pere (el 29 de juny). Aquest dia antigament hi acudia una gran gentada de les comarques properes, de Catalunya, d’Aragó i de més lluny, ja que es concedia indulgència plenària als que hi confessaven i combregaven. Des de molt antic se celebra la Fira de Sant Pere, que ara ofereix sobretot maquinaria agrícola. També se sol acudir al ’ermita per Pasqua Florida i Pasqua granada.    Les Carnestoltes, que abans tenien tanta anomenada, van desaparèixer durant la dictadura. Però el cap de setmana anterior es continua fent l’Oferta, que consisteix en una subhasta de  productes alimentaris (generalment dolços). Els diners obtinguts, que abans eren per a les misses i els soterraments dels més pobrets del poble, ara es destinen a la restauració de béns religiosos o al manteniment de les tradicions locals. Prohibit el Carnestoltes, s’aprofitava aquesta nit per fer el propi d’aquelles festes: sopar, disfresses i ball. En el sopar se solen menjar els pollastres que s’han guanyat en les corregudes de Sant Antoni.   Una altra festa assenyalada és la romeria de Sant Pere Màrtir, pels volts del 20 d’abril. Una de les tradicions que perdura és la de dur-hi romer que, després de beneït, es col·loca en els bancals lligat en forma de creu, i d’aquesta manera diu que guarda de les tronades i les males collites. La romeria de Sant Miquel, l’ermita   més allunyada del poble, té lloc el primer diumenge de maig. Allà es reparteix la prima: coca de pasta de pa molt endurida amb llavoretes de matafaluga.    Les festes patronals se celebren al voltant de la Mare de Déu d’Agost. Entre els actes més esperats i participatius hi ha el ball pla, de nit. Però segurament el més important, especialment per als jóvens, és la volta dels quintos els dies abans: durant una setmana els quintos passen per tots els masos del terme a captar i reben allò que els vulguen donar: menjar, animals o aixopluc per passar la nit. Duen bastons de caminar i fan sonar un gran caragol de mar, antic instrument d’alarma i crida a la revolta. Una altra festa important és la Puríssima, que comença el dia 7 amb les albades. Els quintos i fadrins comencen per cantar les cartes a la Mare de Déu (albades en què es repassa la passió de Jesucrist a través dels naips), i després es canta a totes les xiques fadrines. Les albades consten de quatre versos de rima parella entre dues tocades de vent i percussió. Es canten tres albades per fadrina: una de salutació, una de comiat i una enmig. La cosa es pot allargar una mica si es tracta de l’amiga d’algun dels cantadors. Els canten també albades a les autoritats civils i religioses del poble, no exemptes de sàtira. Entre les festes no religioses hi ha les Festes de la Joventut – organitzades per la Comissió de Jóvens d’Albocàsser, per la qual va passant tothom– i el Sopar Costumista. Aquest consisteix en un sopar de germanor a la Vileta (on estava el castell); la gent va vestida amb roba dels avis o els besavis i en acabar hi ha ball pla de dolçaina i tabal a la plaça de l’Esglèsia, amb llumeners de teia de pi. També l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança, a la vessant d’una lloma a 2 km del poble, té la seua romeria. Però hi ha la tradició que les dones embarassades hi pugen a peu qualsevol dia de l’any per a demanar la salut del futur nadó. A les parets interiors hi ha un munt d’exvots.                                                                                                            

GASTRONOMIA Un dels plats que no falta en cap celebració, com en els pobles veïns, és la torrada de xulles amb allioli. I precisament la seua popularitat en alguns moments ha substituït un dels plats més  coneguts de la cuina bocassina: l’olla amb botifarres. També és força coneguda la recepta de la carn d’era: corder barrejat amb  alls, una mica de vi blanc, safrà i llorer. Però segurament el més típic de la cuina bocassina són els dolços:pastissets farcits de confitura de carabassa, rotllets d’aiguardent, carquinyols, collada, coca celestial, ametles ronyoses…  

Les ermites d’Albocàsser.L’ermita dels Sants Joans, erigida al XIII, és d’estil senzill amb típica planta de reconquesta. Consta d’una sola nau dividida en cinc trams per quatre arcs torals apuntats, sostre de fusta, teulada a dues vessants, carreus als angles i dues portes de mig punt, la principal amb dovelles i ornaments en pedra.    L’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança (principi del XV) fou iniciada per Bernat Fort. Es tracta d’una obra de maçoneria d’estil gòtic, d’una sola nau de tres trams i coberta exterior a una vessant. A l’interior dos arcs torals apuntats i un absis adossat. Volta amb nervadures rematades al centre per un clau i il·luminat per una finestra atrompetada. Porta apuntada i amb carreus. L’ermita depertany a la segona meitat del XV. De maçoneria,   Sant Pere Màrtir té una sola nau de planta rectangular i sostre de fusta pla. La porta treballada amb carreus de mig punt adovellada. La coberta és a dues vessants, rematada per una espadanya de rajola que conté una campaneta. Té adossat un pòrtic de doble arcada fet de carreus. L  ermita de Sant Miquel és d’una sola nau, amb  maçoneria, un contrafort a dreta i esquerra i carreus als angles. La façana principal presenta una porta de mig punt adovellada, a dalt un finestronet i rematant el conjunt, una espadanya amb una campaneta. A l’oest, té adossat un porxo amb dos arcs. L’any 1492 el mestre de Montesa Lluís Despuig va donar permís per a construir-la. L’ermitori albergueria de Sant Pau*, declarat   Monument Artístic Nacional,  es va erigir entre els segles XV i XVIII. Elconjunt       consta d’ermita, saló, cuina i xemeneia, dependènciesbaixes, escala i vestíbul d’accés; tot açò al voltant d’un pati posticat. L’ermita consta de dos portades d’accés de mig punt amb dovelles de pedra. D’una sola nau, dividida en tres trams amb presbiteri i voltes de creueria.          

L’església parroquial.Al centre del poble s’alça l’església dedicada a la Verge de l’Assumpció. Bastida al XVII, va substituir l’antic temple gòtic que estava all mateix lloc. Està formada per tres naus sense creuer amb capelles laterals i volta de canó amb llunetes; sustentada amb pilars i pilastres d’ordre corinti romà i arcs de mig punt realçats. La tipologia al·ludeix a un barroc sever sense quasi decoració. La façana és rectangular, llisa, treballada en carreu i rematada per un rebanc amb un fris i ampit recte d’un sol cos amb nínxol que resguarda la figura de la Mare de Déu. Trobem el campanar adossat a l’esquerra, de planta quadrada, amb escala “a la castellana”.    

    Albocàsser comparteix amb tota la comarca dos grans maldecaps: la baixada continuada dels ingressos de l’agricultura i la despoblació (el sostre demogràfic es va assolir a principi del  XX, amb  més de 3600 habitants). Un dels moviments socials més importants sorgits en els darrers anys ha estat la plataforma No a la Presó, que va lluitar activament   sobretot durant 2003 i 2004 contra la instal·lació d’aquestainfraestructura, finalment inaugurada el 2008.   A banda, a Albocàsser trobem tot tipus d’associacions culturals i esportives. Entre les més actives hi ha la banda de música, el Grup de Dones, l’Associació de Cavallistes d’Albocàsser i el Club de Muntanya Desnivell.                 

Albocàsser sempre ha sigut un defensor de la llengua. D’ací és un dels textos extensos en la nostra llengua més antic de la comarca: els capítols per a la restauració de les murades, de 1289. El darrer text oficial de la vila d’Albocàsser en català, abans que la Nova Planta el foragités del tot va ser el jurament de càrrec davant de les autoritats borbòniques, el 1707. No obstant això, fins al 1790 els llibres d’ordenances van continuar redactant-se com abans.  En els llibres de batejos s’usa el català (de vegades alternant amb el castellà) fins al 1733. Aquest any, de sobte, es llegeix: “El Ilmo Sr D. Juan Miguelez, obispo de Tortosa en la visita que hizo en el año 1716 mando a los Parochos de alli en adelante continuassen los Bautismos y Matrimonios en Lengua Castellana, y por aver tenido este año noticia de este precepto se continuaran el dicho lenguaje de la forma que se sigue”. El bisbe, però, es va oblidar de nomenar el llibre de defuncions, i és així que aquest va continuar escrivint-se en català almenys fins al 1756 (manca el llibre posterior).       En època moderna, el primer document extens escrit en català per un bocassí data de 1901: el romanç guanyador d’uns jocs florals castellonencs sobre la Fira de Sant Pau. L’autor en va ser Agustí Llopis Miralles.