Llengua

Mil viaranys de pols daurada fins a la teva fita alada ens han menat, des del matí d'aquesta vida alatrencada, Santa Maria del Camí.   Sobre una boira falaguera, de Catalunya fins aquí de grat t'obrires la carrera, gentil i blava marinera, Santa Maria del Camí,   i ja no saps què t'enamora més, si la vall verda i sonora de Coanegra que et nodrí, o si la plana que t'adora, Santa Maria del Camí,   plena de ceps, garbes i fulla, i et besa els peus com un jardí. Com et prodigues onsevulla, damunt la roca i la despulla, Santa Maria del Camí!   Breus vianants d'una hora incerta, mig atuïts a la coberta de tants vaixells, ens tens aquí per a lliurar-nos com a oferta, Santa Maria del Camí,   de veus, de vots i d'esperances, avui que tornes a florir dins la nostra ànima i t'avances cap a un espill de recordances, Santa Maria del Camí.   Quan l'agost crema l'hemisferi i brilla més el tron aeri on el teu fill madura el vi, voltada d'ombres de misteri, Santa Maria del Camí,   beneeix una i tres vegades els vius d'avui i els morts d'ahir, estel de vespres i d'albades, viva saó de les anyades, blavenca torre de mirades, Santa Maria del Camí.   Miquel Dolç i Dolç, agost 1960

Albocàsser sempre ha sigut un defensor de la llengua. D’ací és un dels textos extensos en la nostra llengua més antic de la comarca: els capítols per a la restauració de les murades, de 1289. El darrer text oficial de la vila d’Albocàsser en català, abans que la Nova Planta el foragités del tot va ser el jurament de càrrec davant de les autoritats borbòniques, el 1707. No obstant això, fins al 1790 els llibres d’ordenances van continuar redactant-se com abans.  En els llibres de batejos s’usa el català (de vegades alternant amb el castellà) fins al 1733. Aquest any, de sobte, es llegeix: “El Ilmo Sr D. Juan Miguelez, obispo de Tortosa en la visita que hizo en el año 1716 mando a los Parochos de alli en adelante continuassen los Bautismos y Matrimonios en Lengua Castellana, y por aver tenido este año noticia de este precepto se continuaran el dicho lenguaje de la forma que se sigue”. El bisbe, però, es va oblidar de nomenar el llibre de defuncions, i és així que aquest va continuar escrivint-se en català almenys fins al 1756 (manca el llibre posterior).       En època moderna, el primer document extens escrit en català per un bocassí data de 1901: el romanç guanyador d’uns jocs florals castellonencs sobre la Fira de Sant Pau. L’autor en va ser Agustí Llopis Miralles.      

Més d’un poble envejaria el grau de salut del català a Vilafranca, ja que gairebé el 100 % dels habitants el parlen o, almenys, l’entenenperfectament, tot i la proximitat de pobles castellanoparlants com l’Anglesola, Mosquerola o Cantavella. Un dels trets característicsdel parlar vilafranquí és l’apitxament o ensordiment del so[ ] corresponent a les grafies g/j. Així, els joves de Vilafrancapuxen putfen quan van costa amunt.  

   El tret més característic de la parla forcallana (no exclusiu a la comarca, també es dóna a Vilafranca) és l’ensordiment del so [ʤ] corresponent a les grafies g/j. No ensordeixen, però, la [z] com passa a les comarques centrals valencianes. Així, podem sentir: El ditxous putxarà el Rotxet de la Txana i portarà batxoques rotxes.Per aquest motiu diuen els seus veïns cinctorrans: Los de Forcall, los de la putxa.            

 Més que qualsevol altre aspecte lingüístic, la fonètica és el que distingeix el parlar de Cinctorres dels altres pobles de la comarca.   Una de les característiques més marcades, tot i que no exclusiva, és la diftongació de la  e oberta [ε] en [ja]. Així, podem sentir que El cotxe corriau ve a les siat(el cotxe correu ve a les set), per exemple.

Molts dels refranys que trobem al voltant de Morella fan referència a la duresa del clima. Per exemple:A l’Ascensio, cireretes a munto, a la Plana si, pero a Morella no o El castell de Morella emboirat, als tres dies, sec o banyat.    El morellà o la  morellana (de vegades, el morellenc) és el nom que rep a molts  pobles d’Aragó i de Catalunya el vent procedent de la banda de Morella que ha donat lloc a dites com:Morella, mira-la be i fuig  d’ella; Morella, no et fios d’ella(o guarda’t d’ella); Morella, quan   surt lo sol surt ella i Morella, quan se pon lo sol se pon ella; Morella, pega fort aci i alla, etc..  Algunes paraules i expressions que defineixen la parla morellana, tot i no ser exclusives:  araboga (‘episodi curt de pluja o neu’), tibar-se(‘atipar-se’), marganyar (‘intervindre en algun assumpte’),xurumbell (‘càntir’),       mandongo (‘botifarra de sang’),   Vas fet un    hamero!  (‘vas brut i banyat’), etc.  

Un dels trets més característics de la parla de Portell, compartit amb Cinctorres, és la diftongació de lae oberta [ε] en [ja]. Així, sentim mial (‘mel’), fial, viard, siat, etc. En la tradició oral trobem  exemples molt clars en cançonetes* i dites:Qui diu la vurtiat (‘veritat’)tot ho piard (‘perd’). Fins i tot en alguns documents el  cognom Chiveli apareix escrit com Chiviali. Un altre tret fonètic és l’obertura en [a] del primer element del diftong [ou]:nau (‘nou’), bau (’bou’), pau (‘pou’)… Es dóna també a la Todolella.                                                                                                                                                                          

L’Associació Obra Cultural Balear és una entitat sense ànim de lucre. que fou constituïda l’any 1962 amb la finalitat de promoure la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a principal senya d’identitat, en tots els àmbits de la vida política, administrativa, cultural, econòmica i social així com la cultura i l’autogovern a les Illes Balears. Can Alcover – Espai de Cultura és un centre que vol donar continuïtat al vessant dinamitzador del poeta Joan Alcover. A la casa museu del poeta es mostra el seu univers creatiu. Hi són presentats manuscrits, correspondència, fotografies, llibres, mobles i altres elements emblemàtics de la vida particular i artística de l’autor. Així mateix, s’hi pot visitar l’estança en què treballava i la sala on es realitzaven les tertúlies. També ofereix un espai per a la difusió, la promoció i el coneixement de la literatura i de la cultura en general. S’hi organitzen seminaris, conferències, cursos, tallers i concerts, i s’hi du a terme la reedició del llegat literari de Joan Alcover. L’horari de Can Alcover és el següent: Dimarts, dimecres, dijous i divendres 10h a 13h i de 17h a 20h. Dissabte 10 h a 13h.

Joves de Mallorca per la Llengua vàrem néixer l’1 de juliol de 1994, com a plataforma de quaranta entitats juvenils. Hi havia des d’associacions culturals, organitzacions estudiantils, joventuts de sindicats, fins a entitats d’esplai i lleure. Després, ens vàrem constituir com a associació independent, amb entitat pròpia. Els nostres objectius des del començament varen ser clars: impulsar la normalització lingüística dins la societat mallorquina, especialment entre els joves, i promoure l’associacionisme juvenil. Ens vàrem configurar com un grup de gent d’orígens socials i culturals diversos, amb un objectiu comú: defensar la llengua catalana, mobilitzar la societat i fomentar l’associacionisme juvenil. La línia de feina que vàrem emprendre va resultar del tot innovadora. Vàrem posar en marxa campanyes i actes massius que combinassin el caràcter lúdic amb el reivindicatiu, i tot això comptant amb una estructura de funcionament molt nova. Ens basàvem en el voluntariat, que es convertiria en la nostra senya d’identitat. En aquests moments som un dels principals moviments en defensa de la llengua a Mallorca. El nostre funcionament intern és a base de campanyes: n’hem fet a favor de la normalització al món comercial, a favor de l’etiquetatge en català, a favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea, a favor del cinema en català, a favor de la normalització en àmbits tan complexos com la justícia o les forces de seguretat, i també, finalment, intentant promoure la música en català i la resta de cultura en la nostra llengua. Des de la nostra entitat també hem impulsat activitats de caire cultural, sempre en la línia de fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i popularitzar la cultura feta en català entre els joves, des de la més tradicional fins a la més moderna, des de la més popular fins a la més culta. Això s’ha plasmat en les nostres activitats més multitudinàries com són el Correllengua i l’Acampallengua, i també en les més modestes. Hem destacat especialment per promoure la música feta en català, tant de Mallorca com de la resta dels Països Catalans, com a mitjà molt efectiu per arribar als joves. També hem publicat dos llibres: Poetes de Mallorca per la Llengua, l’any 1999, i Narradors per la Llengua, el 2003, tots dos amb l’objectiu de popularitzar l’obra d’escriptors mallorquins que escriuen en català. Les campanyes també són un mitjà d’acostament a amplis sectors de la joventut. Els Joves de Mallorca per la Llengua s’han caracteritzat des del primer moment per ser una entitat amb una doble funció: reivindicativa i socialitzadora. Moltes de les nostres campanyes han tingut com a objectiu promoure una cultura jove i moderna en llengua catalana. Ens hem centrat especialment en l’àmbit musical, que és un dels que més enganxa els joves. A totes les nostres activitats hem promogut grups joves de Mallorca que canten en català. Des d’aquest punt de vista hem de destacar l’edició d’un disc de Grups Joves de Mallorca; la realització de quatre edicions del Concurs de Música Jove, que ha donat a conèixer diverses formacions mallorquines; l’impuls donat al Rock’n’Llengua, gran concert de rock amb grups punters del panorama en català. Els Joves de Mallorca per la Llengua fins i tot hem tingut un programa de ràdio musical amb el mateix nom, Rock’n’Llengua, a la desapareguda emissora Ràdio Jove. I això entre moltes altres iniciatives. Les principals activitats dels Joves de Mallorca per la Llengua, i les que més han influït entre la joventut i a la societat en general han estat, però, l’Acampallengua i el Correllengua. L’Acampallengua és una activitat pensada específicament com una gran trobada juvenil, que es fa en cada edició a una població diferent de Mallorca, i que inclou tot tipus d’activitats culturals, un innegable to reivindicatiu, i, com no podia ser d’altra manera, molta, moltíssima música. Hi participen grups de tots els estils, des dels més tradicionals fins als més moderns, i els principals del panorama musical dels Països Catalans en l’àmbit del pop-rock. També destaca la promoció que es fa dels grups joves. Se n’han fetes set edicions i el nombre de participants ha crescut cada any respecte a l’any anterior. Si a la primera hi podíem comptar 2.000 persones, a la darrera, el 2005 a Porreres, els participants foren 18.000. A més, ja des de la segona edició, el nombre de joves d’origen castellanoparlant ha anat en augment. L’Acampallengua ha esdevingut la gran festa de la llengua catalana a Mallorca i dels Països Catalans, i de tots els orígens culturals i socials. La segona gran activitat és el Correllengua, activitat pionera als Països Catalans. Nascut a Mallorca el 1995 , traspassat després al País Valencià i, finalment, al conjunt dels Països Catalans, va néixer com a una cursa de relleus que travessa tot Mallorca, de població a població, durant uns dies concrets. És una iniciativa que agrupa gent de totes les edats i orígens i que permet una gran participació ciutadana, la qual cosa l’ha feta molt popular. La darrera edició va comptar amb uns 45.000 participants. En suma, la tasca feta per Joves de Mallorca per la Llengua, ha impulsat la creació d’un moviment juvenil molt actiu a favor de la llengua catalana, amb ramificacions a altres entitats, tant juvenils com no juvenils, i amb una influència important dins la població d’entre 14 i 30 anys. La força d’aquest moviment ha influït en alguns moments en el comportament més favorable cap a la llengua de les institucions públiques i d’altres entitats ciutadanes. Ens hem convertit en un agent dinamitzador del procés de normalització lingüística i hem estat pioners en la feina de base amb sectors no catalanoparlants.