Forcall

A la moleta dels frares es va descobrir l’any 1876 un jaciment iberoromà que fou identificat com la ciutat de Lessera, ja habitada  durant l’edat del bronze; els ibers la van fortificar i els iberoromans hi van viure fins al segle III. Cal esmentar la importància de la necròpolis tumulària de Sant Joaquim de la Menadella, de finals     de l’edat del bronze. Durant l’època medieval, i després de la carta de poblament del 1246, Forcall viurà una història comuna amb la resta d’aldees de Morella, solcada de reivindicacions,enfrontaments i litigis sobre murades, contribucions, boscos comunals, jurisdiccions, etc. que no acabaran fins al 1691, quan Carles II li concedeix la independència. Malgrat tot, aquests segles són de gran desenvolupament per a Forcall. Llavors es construeixen les  cases senyorials que encara es conserven: la dels Osset-Miró, laFort, la dels Berga (a la vora del riu de Morella i que després serà la fàbrica de Palos),  la dels Maçaner   (al carrer dels Dolors), el molí Matalí(al camí reial d’Aragó)…       Fins al segleXIX són temps d’estabilitat, però a partir del 1833   Forcall patirà les anades i tornades de carlins i lliberals. El poble esdevé presó per a 3000 hòmens capturats pel general Cabrera, el Tigre del Maestrat, que va tindre el quarter general   alternativament a Cantavella, Mirambell i Morella. Després va vindre, a més de les pèrdues humanes, la crema de l’església (1835) ii les represàlies per haver ajudat el fill de Forcall   Tomàs Penyarroja, el Groc. La normalitat va tornar a principis del segle XX, quan hi havia més de 2000 habitants.Però  la Guerra Civil espanyola va provocar una  altra davallada social. Acabada aquesta, l’única manera de subsistir  és l’emigració, especialment cap a Catalunya. Des de l’inici de la dècada dels noranta del segle    XX la població s’ha estabilitzat  

Aquesta associació es va fundar l’any 1956 per forcallans no residents al poble, amb la intenció de fomentar la relació entre tots els forcallans de naixement o de sentiment. Entre altres iniciatives,editen el butlletí Bisgargis i col·laboren en la caminada de lesquatre moles.A més a més són vetlladors del Camí de l'etapa de Forcall a Morella.        

A causa de la  situació estratègica, Forcall sempre ha estat un nucli comarcal de comerç i serveis, i la mida de la plaça n’és testimoni. Avui dia, l’agricultura tradicional de secà s’ha transformat en ramaderia intensiva o de filat. Encara és activa alguna fàbrica tèxtil, però la famosa espardenya de Forcall ja és història. El turisme rural i els voladors –parcs eòlics– són les darreres fonts econòmiques.                    

   El tret més característic de la parla forcallana (no exclusiu a la comarca, també es dóna a Vilafranca) és l’ensordiment del so [ʤ] corresponent a les grafies g/j. No ensordeixen, però, la [z] com passa a les comarques centrals valencianes. Així, podem sentir: El ditxous putxarà el Rotxet de la Txana i portarà batxoques rotxes.Per aquest motiu diuen els seus veïns cinctorrans: Los de Forcall, los de la putxa.            

El nom de    Forcall ve de la seua situació geogràfica, ja que es troba just enmig de la forca que formen els tres rius, el Bergantes pel nord, el Calders pel sud i el Cantavella per ponent

El forn de la Vila de Forcall és el forn de llenya en funcionament més antic d'Europa.Data de l'any 1246 i és d'estil gòtic, des que va ser fabricat ha donat servei  a la població forcallana i els seus voltants i des de llavors sempre ha estat en funcionament.Pertany al patrimoni municipal, per això té la denominació de forn de la Vila.El forn li ha donat nom al carrer, que és un dels més antics de Forcall. El forn té una varietat de productes tradicionals de la comarca com pa, magdalenes o flaons.

José Eixarch Frasno(Forcall, 1915). L’historiador contemporani més important dels Ports, que ha presentat estudis sobre la història, toponímia, arqueologia, antropologia, arquitectura… de Forcall i de la comarca.              

Forcall és un dels pobles de la comarca que ha mantingut amb més força i dedicació els balls i passos més antics. Hi destaquen les danses de llauradorets (xiquets vestits de llauradors que ballen en   honor de sant Antoni, i al cap un ballador);llauradoretes (xiquetes  capitanejades per una balladora);varetes (xiquets amb un bastó    amb el qual peguen a terra; formen una torre humana en les  aturades de la processó i, damunt, el més xicotet recita una invitació festiva); bastonets o arquets (jóvens que porten arcs de    flors de paper i representen els oficis de fuster i d’obrer);gitanetes (vuit xiques i un barrero, vestides de llauradores mudades, teixeixen i desteixeixen cintes de colors al voltant d’una barra); dansants (vuit jóvens amb camisa blanca, sinagües emmidonades i  mantó a la cintura toquen les castanyoles al so del tabal i la dolçaina; és la dansa més antiga). A banda, no hi ha festa com cal sense   ball rodat.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    

La mola de la Vila.Va ser declarat Paratge Natural Municipal el 2005, no només pels valors naturals que conté sinó també per l’alt valor simbòlic per als forcallans. Té una superfície de 129,71 ha, i  una altitud mitjana de 920 m (el punt més alt és el piló de Sant     Marc,    a 946,8 m). L’altitud i la situació estratègica sobre la confluència dels rius Bergantes, Calders i Cantavella en fan un  mirador de bona part de la comarca, i sobretot de la vall del  Bergantes. La vegetació es caracteritza pels  boscos de carrasca, on    també trobem boix, roure valencià, servera, oró, corner… Els  cingles, matolls i masses arborades permeten la presència de gran  diversitat de fauna. Hi destaca lacabra salvatge, el teixó i l’eriçó  europeu; i, pel que fa a l’avifauna, el voltor comú, l’àguila de panxa   blanca,l’astor i rapaces nocturnes com el xot i el duc. Quant al patrimoni històric cal citar l’  abric de la mola de Sant Marc, d’època prehistòrica, on s’han trobat diverses ferramentes retocades en  sílex.                                                                                                                                                                              

Les quatre moles.Aquesta competició esportiva ja ha complert deu edicions; es tracta d’una caminada circular d’uns 24 km queuneix les moles que rodegen el poble. Té lloc a principi d’agost.L’avituallament que s’ofereix als participants consisteix enproductes de la terra. Durant el recorregut el paisatge canvia constantment, i amb una mica de sort s’hi poden veure cabres salvatges, voltors, perdius, esquirols…