Forcall

L’espardenya*.Era el calçat de la gent del camp i des d'ací es fabricava per a molts territoris estatals. Hi ha notícies de la  fabricació d’espardenyes a Forcall des del segle XVI. El primer procés del cànem és el rentat, estant en remull, i per això els pobles que estan al costat dels rius (la Mata de Morella, la Todolella, Villores, Forcall) són els que han mantingut l’ofici d’ espardenyer. Al final del XIX i principi del XX en trobem la major producció, que coincideix amb un pic demogràfic. Aleshores el treball al camp es combinava amb la fabricació d’espardenyes. Als anys 30 va començar la davallada d’aquest sector econòmic.                                                    

Sant Antoni.La nit de la cremà ix la santantonà, una colla de dimonis –botargues, el despullat, la Filoseta que representa les  temptacions…– amb el sant lligat i passen per tots els carrers delpoble. Acompanyen sant Antoni i sant Pau a la plaça Major, on han plantat la barraca.  Els cremallers encenen la barraca (cova del  sant),i els dimonis ballen al voltant amb sant Antoni dins. Un tocde la dolçaina i els dimonis són vençuts: el sant guanya. Tot seguit  hi ha la processó dels matxos amb l’alcalde i els majorals.  A l’església i davant la casa del senyor rector es beneeixen els animals. Després s’arreplega la coqueta de mitja lliura i es sopa vora les tronques. L’endemà hi ha missa major amb processó, llaurà i sembrà per la vesprada i ball rodat a la nit.                          

ESPARDENYA ROCK   La joventut forcallana intenta conjugar la tradició amb la innovació.Molts d’ells continuen col·laborant en tradicions com les de SantAntoni, però a la vegada tiren endavant projectes nous com el festival Espardenya Rock, amb l’objectiu de promocionar els grups de música dels voltants i d’oferir alternatives culturals i d’oci.          

 La moleta dels Frares i Lessera.Separada de la mola de la Vila pel barranc de la Torre Selló, es troba la moleta dels frares. Elnom li ve d’haver estat els dominics els propietaris del mas. A les acaballes del segle XIX Nicolás Ferrer, oftalmòleg aficionat a  l’arqueologia, va conèixer el lloc per haver tractat de la vista lamare d’un masover. Durant el segleXX els treballs arqueològics van permetre identificar el lloc amb la res publica lesserensis citada per Ptolomeu: Lessera, la ciutat romana més important entre Sagunt i Tortosa.                                                                                                                                                                                                                                            

Tomàs Penyarroja el Groc. Havia estat capità dels realistes en 1839 i no es va resignar a la desfeta de la causa carlina sinó que va continuar la guerra fins que va ser capturat (1844). El Groc i la memòria popular.La primera carlinada, pel fet d’haver-se allargat per aquestes terres, és coneguda com La Guerra del Groc.A la toponímia queden molts noms que ho recorden:  a Cinctorres hi ha l’ermita de Sant Josep i, al davant, el xiprer del Groc; al santuari de la Balma de Sorita trobem la savina del Groc; a la corona de la mola Garumba, al vessant sud, hi ha una cova del Groc. La frase Per ací mos quede el Groc* respon a la presència d'un esperit rebel per la comarca enfrontada als poders centrals cristinos,forasters