Els Ports

Molts dels refranys que trobem al voltant de Morella fan referència a la duresa del clima. Per exemple:A l’Ascensio, cireretes a munto, a la Plana si, pero a Morella no o El castell de Morella emboirat, als tres dies, sec o banyat.    El morellà o la  morellana (de vegades, el morellenc) és el nom que rep a molts  pobles d’Aragó i de Catalunya el vent procedent de la banda de Morella que ha donat lloc a dites com:Morella, mira-la be i fuig  d’ella; Morella, no et fios d’ella(o guarda’t d’ella); Morella, quan   surt lo sol surt ella i Morella, quan se pon lo sol se pon ella; Morella, pega fort aci i alla, etc..  Algunes paraules i expressions que defineixen la parla morellana, tot i no ser exclusives:  araboga (‘episodi curt de pluja o neu’), tibar-se(‘atipar-se’), marganyar (‘intervindre en algun assumpte’),xurumbell (‘càntir’),       mandongo (‘botifarra de sang’),   Vas fet un    hamero!  (‘vas brut i banyat’), etc.  

Morella és el municipi de la comarca que concentra més indústria i, per tant, un focus d’atracció de mà d’obra. La indústria tèxtil és la  més tradicional, i en trobem notícies des del segleXIV. La Fàbrica    Giner(1870-1926), va ser un exemple de colònia tèxtil catalana, la   producció de la qual s’exportava a tot Europa i fins i tot als Estats Units. El seu tancament va provocar l’inici el declivi demogràfic de la  comarca. Avui dia hi perviuen algunes empreses d’aquest sector, així com de productes alimentaris i d’aprofitament de la fusta.   Percentualment el  sector serveis és el que ocupa més gent a Morella, i el   turisme s’ha consolidat com un dels eixos econòmics, al mateix temps que la manca de rendibilitat ha dut a un abandonament progressiu de l’agricultura (bàsicament de secà), que es desenvolupa de manera secundària i complementària a laramaderia.  

Segons el diccionari Alcover-Moll, probablement el topònim Morella deriva del llatí *mōrĕlla (diminutiu de morus, ‘morera’) o bé de maurĕlla(diminutiu de maura, ‘mora’).

L’Anunci i el Sexenni.El 14 de febrer de 1673 les autoritats civils  de Morella, a petició del poble, com a agraïment per haver-loslliurat de la pesta de l’any anterior, van jurar un vot a la Mare de  Déu de la Vallivana,que consistia en celebrar una novena cada sis anys. Des de llavors el jurament s’ha complert, només interromput en temps de guerra.I des de llavors la vida a Morella és compta de sis en sis anys. Un any abans se celebra l’Anunci, que omple els carrers amb papers de colors (fins a cent tones!), amb els ninots que  escenifiquen la vida morellana, amb els Volantins… i que obri un  any de treballs i preparatius durant els quals els morellan elaboren grans tapissos ornamentals amb paper arrissat que  converteixen els carrers de Morella en un museu impressionant.  

El castell se situa a 1072 m sobre el nivell de la mar, dalt d’una mola impressionant de roca calcària, i està format per tres  recintes de murades concèntrics. Durant el recorregut pe l’interior del castell podem visitar el Palau de Governador, on es conserven les primeres restes trobades, ceràmiques del neolític, entre elles una àmfora completa del 4000 aC. També podemapreciar algunes restes d’època musulmana, murades i torrasses medievals i modificacions de les guerres carlines, sobre tot les dutes a terme per Von Radhen, l’enginyer militar del general Cabrera.      

La construcció de l’aqüeducte va ser autoritzada per Jaume II el 1318. Se’n conserven dos trams exteriors, el de la Pedrera i el de Santa Llúcia. El segon és el més pròxim al centre urbà, i està adossat a l’antiga leproseria de Sant llàtzer.  

L’església arxiprestal de Santa Maria la Major, construïda   entre 1265 i 1343, està considerada com la joia del gòtic  valencià. Les dues portes d’entrada, la dels Apòstols i la de les  Verges, es troben a la mateixa façana. Posseeix un cor excepcional, aïllat sobre quatre columnes, fet per Pere Segarra (1425) i decorat per Giuseppe Belli. Lescala d’accés al cor, de  construcció arriscada i més tardana, s’enrosca sobre una de les columnes. Està totalment decorada i representa l’arbre genealògic de Crist. Les figures conserven part de la policromia original. L’orgue barroc, de 1717-1720, té uns 4000 tubs i està  considerat el més important del País Valencià.

Morella conserva1592,97 m de murada amb parets de 10 m d’alt  i 2 d’ample, 16 torres i 6 portes. Data del segleXIV, de l’època de Pere el Cerimoniós, però les restes arqueològiques trobades recentment demostren que hi havia un recinte anterior, d’època musulmana, reforçat i ampliat en part poc després de la conquesta cristiana. Poques dècades més tard, degut a l’auge comercial i polític de la ciutat, s’ha de crear un recinte més gran que suposa l’eliminació gradual de la murada antiga.  

Alguns tresors de Vilafranca.   Passejant pel poble, algunes cases senyorials ens parlen també de la història vilafranquina. Entre elles hi ha la casa dels Penyarroja i   les d’estil modernista, com ara la de Julio Monfort o la del farmacèutic Enric Segura. Cal apropar-se també al Portal de Sant Roc o Portalet, del segle XIV, única resta de les murades medievals de la vila, i fer una ullada a l’edifici gòtic de l’ajuntament. El saló de sessions alberga un dels retaules més lloats del segle XV valencià,obra de Valentí Montoliu. No molt lluny   ,   els arcs ogivals i les sales de la  llotja, on està previst de fer un centre de visitants. A la planta   de dalt trobem el Museu de la Pedra en Sec, i davant el pilleric, una pedra redona que s’utilitzava per exposar els criminals. Si encara ens queden forces i volem remuntar-nos a l’origen de Vilafranca, haurem de veure el forn medieval, una de les construccions més antigues del primer nucli urbà.                                                                                                                                                                                                                  

L’església de Santa Magdalena és un exemple clar de l’estil   renaixentista. Construïda en tan sols cinc anys, es va acabar l’any 1572. Formen part del mateix conjunt el campanar i la Torre de  Conjurar, que dóna al conjunt un aire de fortalesa. La primera  construcció d’aquesta torre fou immediatament posterior a la del temple, tot i que la que podem admirar avui dia és de principi del segleXX, com el campanar. Acaba de ser restaurada i prompte s’hi ubicarà la col·lecció d’art religiós i un centre que arreplegarà la història de la localitat.