Els Ports

El santuari de la Mare de Déu del Llosar es troba a uns 2 km del poble. Davant  de l’ermita hi trobarem una mena de claustre o plaça porticada coneguda com els arcs del pare Plàcid, testimoni d’algunes de les tradicions més importants per als vilafranquins. Val la pena atansarse, a més de la bellesa del lloc, per la tranquil·litat que s’hi respira.   La llegenda: El Llosar.A Vilafranca, fins i tot el nom de la Mare de Déu té a  veure amb la pedra. Diu que un llaurador treballava la terra amb els seus animals quan va trobar la imatge de la Verge, baix d’una llosa  de color blanquinós.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                

Si volem endinsar-nos una mica més en la història de Vilafranca i el seu patrimoni, hem d’anar fins a la Pobla i veure l’ermita de Sant  Miquel  situada a l’indret on va nàixer Vilafranca. Hi trobarem, a  més, una de les joies de Vilafranca: el  pont gòtic del segle XIII, per on va passar el rei Jaume I.                                   

CICLE FESTIU    Tot i que les festes patronals en honor de sant Roc se celebren durant la segona o la tercera setmana d’agost, Vilafranca segueix un calendari festiu al llarg de tot l’any, que comença amb la Publicata de Sant Antoni el cap de setmana més proper al 17 de gener. Els actes més destacables d’aquests dies dedicats al foc, al sant i als animals són l’escenificació de la vida de sant Antoni, la crema d’una barraca força especial construïda a base de barres (troncs de pi) i l’acte de l’Alto a la malea, on els veïns del poble    representen el quadre de l’autoritat detenint la comitiva a l’entrada del poble i la resolució amb la raó per als portadors de la malea, pel   poder reial que se’ls ha atorgat. També Sant Blai, encara que menys multitudinari que la   Publicata, suposa una data assenyalada per als vilafranquins, que es retroben amb els seus costums a través de les joies i la rondalla. Entre les celebracions més populars hi ha també la Fira de la   Magdalena,recuperada els anys noranta, que pretén  tornar a ser    un punt de referència per a la gent del camp. És obligatori tastar-hi els bunyols. La peculiaritat d’aquesta fira és que se celebra a finals   de juliol, una data poc habitual per a les fires agrícoles; el més freqüent era fer-les per a negociar la compra dels matxos i dels estris, i no per a tractar sobre la darrera collita. Si anem per setembre a Vilafranca hauríem de fer coincidir la visita amb les Festes de la Mare de Déu del Llosar, la celebraci religiosa més arrelada, centrada en la romeria del dia 8. Allà, sota la protecció dels arcs, els majorals conviden a pastissos.                                                                                                                                               

Joan Baptista Penyarroja(1665-1733). En una façana lateral del casalici de la família Penyarroya, a la plaça de l’Església, podem veure’n l’escut d’armes, mentre que en l’altra façana un panell de ceràmica recorda que aquest personatge va aconseguir del rei Carles II la independència de Vilafranca i de les aldees morellanes(1691), que així es van convertir en viles reials.              

Celestino Aznar Tena.Que poc pensaria Celestino l’any 1907, quan va deixar la faena de tota la vida (tractant de matxos) per a muntar una empresa tèxtil, l’imperi que esdevindria a finals del segle XX.Impulsat per la seua dona, que volia “ser fabricanta”, va començar a confeccionar calces. Amb quinze operaris, era la fàbrica més gran de Vilafranca que va anar innovant fins que va arribar a la producció en cadena. Celestino va morir l’any 1933; havia complit el somni de la senyora Francisca i deixava una fàbrica en ple rendiment que ni la guerra va poder aturar.              

Carles Pons.Per a Carles Pons el teatre era “una força dolça, neta i emotiva, capaç de revolucionar l’individu i la societat, capaç de generar esperances i alternatives”, i així ho va voler transmetre en primer lloc, als més jóvens: va fer teatre a l’escola, va dirigir campanyes de teatre escolar i va escriure obres de teatre juvenil. La seua vida va estar completament dedicada a l’espectacle com a autor, director de muntatges i de companyies teatrals, actor de teatre, cinema i televisió, guionista, presentador, poeta… En reconeixement de l’obra d’aquest vilafranquí, les aules de teatre de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Casa de Cultura de Vilafranca porten el seu nom.              

BARRANC DE LA FOS A pocs metres de les darreres cases del nucli urbà, és troba el barranc més important del terme. A primera vista sembla un autèntic trencaclosques de pedra: una ordenadíssima successió de bancalets  de 10 o 15 m2  que dibuixen una mena d’amfiteatre, destinats a l’agricultura tot i la forta pendent. A la primavera hi podrem gaudir de l’explosió de flors dels pocs arbres fruiters que poden créixer en aquesta zona: els cirerers que aprofiten el refugi i la bona orientació del barranc.                                                                                                                                                    

      COVES DEL FORCALL Es tracta d’un conjunt natural molt atractiu a tan sols un parell de quilòmetres del nucli urbà: una sèrie de formacions de pedra calcària on l’erosió ha dibuixat una sèrie de formes estranyes, de coves, de refugis, de foradets i d’amagatalls. Els ponts de pedra i elsratpenats també contribueixen a donar-li un aire de màgia a l’indret.

Un dels trets més característics de la parla de Portell, compartit amb Cinctorres, és la diftongació de lae oberta [ε] en [ja]. Així, sentim mial (‘mel’), fial, viard, siat, etc. En la tradició oral trobem  exemples molt clars en cançonetes* i dites:Qui diu la vurtiat (‘veritat’)tot ho piard (‘perd’). Fins i tot en alguns documents el  cognom Chiveli apareix escrit com Chiviali. Un altre tret fonètic és l’obertura en [a] del primer element del diftong [ou]:nau (‘nou’), bau (’bou’), pau (‘pou’)… Es dóna també a la Todolella.                                                                                                                                                                          

Miracle de la Mare de Déu de la Font.El notari de Cinctorres, Lluís Sorolla, en va deixar constància escrita. Va ser el 4 de maig de 1540. Des de Cinctorres va arribar a Portell una família de la ciutat de Negrepont: Joan Valero i la seua dona Francesca, la filla de sis anys i  l’àvia Maria, la Grega. La xiqueta era paraplègica. En passar per la  font li van demanar a la Mare de Déu que pogués caminar. Aquesta la va curar, i la família li fa oferir arracades de plata, una camisa  nova obrada a la usança dels egipcians i diners, perquè es tinguera memòria del miracle.