Els Ports

José Eixarch Frasno(Forcall, 1915). L’historiador contemporani més important dels Ports, que ha presentat estudis sobre la història, toponímia, arqueologia, antropologia, arquitectura… de Forcall i de la comarca.              

Forcall és un dels pobles de la comarca que ha mantingut amb més força i dedicació els balls i passos més antics. Hi destaquen les danses de llauradorets (xiquets vestits de llauradors que ballen en   honor de sant Antoni, i al cap un ballador);llauradoretes (xiquetes  capitanejades per una balladora);varetes (xiquets amb un bastó    amb el qual peguen a terra; formen una torre humana en les  aturades de la processó i, damunt, el més xicotet recita una invitació festiva); bastonets o arquets (jóvens que porten arcs de    flors de paper i representen els oficis de fuster i d’obrer);gitanetes (vuit xiques i un barrero, vestides de llauradores mudades, teixeixen i desteixeixen cintes de colors al voltant d’una barra); dansants (vuit jóvens amb camisa blanca, sinagües emmidonades i  mantó a la cintura toquen les castanyoles al so del tabal i la dolçaina; és la dansa més antiga). A banda, no hi ha festa com cal sense   ball rodat.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    

La mola de la Vila.Va ser declarat Paratge Natural Municipal el 2005, no només pels valors naturals que conté sinó també per l’alt valor simbòlic per als forcallans. Té una superfície de 129,71 ha, i  una altitud mitjana de 920 m (el punt més alt és el piló de Sant     Marc,    a 946,8 m). L’altitud i la situació estratègica sobre la confluència dels rius Bergantes, Calders i Cantavella en fan un  mirador de bona part de la comarca, i sobretot de la vall del  Bergantes. La vegetació es caracteritza pels  boscos de carrasca, on    també trobem boix, roure valencià, servera, oró, corner… Els  cingles, matolls i masses arborades permeten la presència de gran  diversitat de fauna. Hi destaca lacabra salvatge, el teixó i l’eriçó  europeu; i, pel que fa a l’avifauna, el voltor comú, l’àguila de panxa   blanca,l’astor i rapaces nocturnes com el xot i el duc. Quant al patrimoni històric cal citar l’  abric de la mola de Sant Marc, d’època prehistòrica, on s’han trobat diverses ferramentes retocades en  sílex.                                                                                                                                                                              

Les quatre moles.Aquesta competició esportiva ja ha complert deu edicions; es tracta d’una caminada circular d’uns 24 km queuneix les moles que rodegen el poble. Té lloc a principi d’agost.L’avituallament que s’ofereix als participants consisteix enproductes de la terra. Durant el recorregut el paisatge canvia constantment, i amb una mica de sort s’hi poden veure cabres salvatges, voltors, perdius, esquirols…                  

L’espardenya*.Era el calçat de la gent del camp i des d'ací es fabricava per a molts territoris estatals. Hi ha notícies de la  fabricació d’espardenyes a Forcall des del segle XVI. El primer procés del cànem és el rentat, estant en remull, i per això els pobles que estan al costat dels rius (la Mata de Morella, la Todolella, Villores, Forcall) són els que han mantingut l’ofici d’ espardenyer. Al final del XIX i principi del XX en trobem la major producció, que coincideix amb un pic demogràfic. Aleshores el treball al camp es combinava amb la fabricació d’espardenyes. Als anys 30 va començar la davallada d’aquest sector econòmic.                                                    

Sant Antoni.La nit de la cremà ix la santantonà, una colla de dimonis –botargues, el despullat, la Filoseta que representa les  temptacions…– amb el sant lligat i passen per tots els carrers delpoble. Acompanyen sant Antoni i sant Pau a la plaça Major, on han plantat la barraca.  Els cremallers encenen la barraca (cova del  sant),i els dimonis ballen al voltant amb sant Antoni dins. Un tocde la dolçaina i els dimonis són vençuts: el sant guanya. Tot seguit  hi ha la processó dels matxos amb l’alcalde i els majorals.  A l’església i davant la casa del senyor rector es beneeixen els animals. Després s’arreplega la coqueta de mitja lliura i es sopa vora les tronques. L’endemà hi ha missa major amb processó, llaurà i sembrà per la vesprada i ball rodat a la nit.                          

ESPARDENYA ROCK   La joventut forcallana intenta conjugar la tradició amb la innovació.Molts d’ells continuen col·laborant en tradicions com les de SantAntoni, però a la vegada tiren endavant projectes nous com el festival Espardenya Rock, amb l’objectiu de promocionar els grups de música dels voltants i d’oferir alternatives culturals i d’oci.          

Calces Blaves.Passades les guerres carlines, un dels personatges  sorgits de la fusió de la realitat i la fantasia popular va ser Calces Blaves: barreja de pastor, obrer virtuós i home simplement diferent dels seus veïns. Diuen que per motius personals, amorosos, familiars o qui sap si més amagats, va fugir una nit de ca seua per no tornar més. Però no va marxar lluny, sinó que va continuar vivint als voltants del poble i va anar fent parets i construccions de pedra. Tot i que per a alguns té fama de bandoler i de perillós, per a altres Calces Blaves és un home valent que, assetjat pels que l’acusaven de robar bestiar als masos de la zona, es va refugiar al seu castell depedra en sec particular i els va fer front sense patir cap mal. Calces Blaves es mantindrà a la memòria dels vilafranquins mentre quede una paret de pedra en sec aixecada com toca.              

  LA PEDRA EN SEC, PATRIMONI VILAFRANQUÍ Caminant per qualsevol racó de Vilafranca és fàcil entendre per què cada pedra és important en la construcció de la història d’un poble.  Així de contundent ho expressa Joan Garí al proemi de Els hòmens iles pedres:“Vivint entre pedres, construint amb pedres, alçant les mans al cel en un desafiament també petri, els hòmens dels Ports han convertit el vell ofici litogràfic en un emblema local que és, alhora i de facto, un autèntic patrimoni universal.  El mateix Déu deu sentir-se’n especialment orgullós.” Si es vol conèixer a fons lahistòria i la importància de la pedra en sec només cal consultar  alguns dels volums editats sobre la temàtica, o visitar el Museu. Però poques coses com contemplar en directe quilòmetres i quilòmetres de pedres perfectament ordenades, que durant anys han organitzat el territori, han indicat el camí, han protegit els pastors de les tronades... Anant fins al Bovalar o el pla de Mossorro comprovarem de quina manera el paisatge té la pedra com origen i final.   EL MUSEU DE LA PEDRA EN SEC El Museu va més enllà dels límits de l’edifici. Així, a més d’explicarnos  les tècniques a través de l’audiovisual Tota pedra fa paret, ens dóna les claus per interpretar el paisatge i ens proposa tres itineraris per a completar la visita.                

Museu de la Faixa. Inaugurat el 2007, ens proposa un recorregut per la història de l’activitat tèxtil de la comarca: el  procés de teixit, l’elaboració a mà dels cordons i la figura delfaixero.També hi podrem visitar alguna de les empreses localsque hi subsisteixen, on veurem el procés actual d’elaboració de faixes i com les dones fan els cordons a mà.