Els Ports

Pedres com a record.Si fem la romeria fins a l’ermita de Sant Marc de les Alberedes, veurem com en un punt els veïns tiren pedres en una direcció determinada. Segons la contalla, allà un llop es va menjar una xiqueta del poble.                                  

      El pont de la Rambla el trobem en un punt estret i una mica amagat de la rambla de Sellumbres. Fa 2,5 m d’amplària i 15 m dellargària. Com que no hi ha documentació al respecte, l’imaginari popular el fa tan vell “com els romans”. Tanmateix l’arc de mig punt (de 9 m i mig de llum), l’esbiaixat respecte al llit del barranc i altres detalls en situen la construcció al segleXVI. Ben segur que el que coneixem no és el primer, perquè l’alcantarella documentada enpapers antics es trobava en el mateix punt del camí dels pelegrins.

El petroli.L’any 1964 un fet imprevisible va torbar la vida dels pobles de Portell i Cinctorres: l’empresa Petrolíferos SA, de Madrid, va començar a perforar a la partida dels Plans, damunt de la Roca Roja. Durant una bona temporada pel poble van aparèixer cotxes francesos, treballadors estrangers amb les famílies, camions… Els diumenges es feien excursions, damunt les caixes dels camions, per veure el nou poblat que havia sorgit als Plans. El món modern i l’or negre van ser un miratge que nomésva deixar unes paretetes de formigó i un forat.              

El campanar, l’església parroquial, el corro, la casa abadia, les murades i les torres conformen l’antic castell de Portell (BIC des de 2003), segurament d’origen visigot. La fortalesa defensiva que avui coneixem es va bastir en època musulmana. Algunes parts han estat aprofitades per a diferents usos sense agressions radicals a l’edifici: la torre principal, avui campanar, i la placeta de bous (el corro), integrada en el pati d’armes. També podem observar dintre dues gargoles de l'època A la part de davant del castell, durant unes excavacions per acondicionar un solar vell per fer una  pujada al castell van apareixer 22 cadavers del segle XVII, suposen que d'alguna epidèmia ja que els cossos els van trobar ben col·locadets, hi havia cossos d'infants que estaven entre les cames dels grans.També hi havia una calera (de cal).

José Carbó,el Capador. El malnom li ve de son pare, que tenia aquest ofici. Tanmateix, ell mai no el va exercir, sinó que era venedor ambulant per les terres del Baix Aragó. Allà on anava, era més conegut per la música que pel tèxtil que venia. En els anys de la postguerra no s’organitzava cap bureo sense ell, ja foren romeries, matances, casaments o altres festes. Allà on hi havia festa, allà acudia el Capador de Cinctorres amb la guitarra. En companyia d’algun músic més engrandia les eres dels masos o les entrades de les cases amb romanços, dites i ocurrències, i també amb jotes, pasdobles, sambres, polques,javes… El grup Al Tall va   enregistrar una de les seues javes més conegudes:     Haig festejat trenta nòvios   sóc filla de Pasqualet    I ara me n’ha eixit un altre  que jo encara no el conec.  Si no fore pel cafè  no es podria resistir;  A més de l’aiguardent  també mos agrade el vi,  la cervesa i el conyac  I el xampany.  Per a begudes de lujo  mos agrade el Calisay.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

A més dels plats d’olla i la carn a la brasa típics de tota la comarca, a Cinctorres s’ha de tastar el conill amb xocolata, plat tradicional  en algunes festes i plat típic als casaments dels anys cinquanta, seixanta i fins i tot setanta. D’altres plats populars són l’escaldabarbes, la llanda i les pataques gorrineres. Pel que fa als  dolços, els més típics són les coquetes, pastissos farcits de confitura de carabassa. Per Sant Antoni els majorals en reparteixen als participants en la benedicció dels animals, però en versió gegant. Hi ha d’altres dolços que tenen l’ametla com a base:rosegons, manolitos...                                      

  Les festes patronals se celebren del darrer dimarts d’agost al primer dilluns de setembre, i estan dedicades a la Mare de Déu de Gràcia. A banda, Sant Antoni reuneix molta gent i dóna molta faena les setmanes prèvies: cal recollir la llenya, preparar les coquetes i convèncer qui n’ha d’assumir la majoralia l’any vinent. Cada any és una colla qui s’encarrega d’organitzar la festa. A més, durant tot l’any Cinctorres manté tradicions centenàries com les romeries de primavera: La romeria de Sant Marc el tercer cap de setmana d'abril,  la de Sant Pere el quart cap de setmana d'abril, la de la Mare de Déu de Gràcia el segon diumenge de maig i Sant Cristòfol de Saranyana el segon dissabte de maig. A banda de les festes resten alguns costums en dies assenyalats,com els enfarinadors o els esquitxadors, que acacen les xiques amb aigua o farina.O el dia de les maces, quan els jóvens van a demanar per les cases i anuncien l'arribada tocant a la porta amb una maça.   Festes patronals de Sant Cristòfol dels Xofers Es celebra el segon cap de setmana del mes de juliol.En aquesta festa es beneixen els cotxes i a més es celebra un dinar popular organitzat pels majorals.     Festes patronals a la Mare de Déu de Gràcia, Es celebren l'última setmana d'agost.Són les festes més esperades per la gent ja que durant una setmana poden gaudir tant la gent gran com la gent menuda.   En aquestes festes podem trobar bous,orquestres, activitats per als xiquets,... A més les setmanes prèvies a les festes estan carregades d'activitats culturals, teatre, exposicions, campionats d'esport,...                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             

Les cases senyorials.L’ajuntament té la seu a la Sala Nova de la Vila construïda a les acaballes del XVII. Encara s’hi pot veure al’interior la porta de l’antiga presó. I a la sala de plens, al primer pis,les taules del segle XV que formaven part del altar de la Sala Vella,davant del qual juraven els justícia i els jurats de l’època foral. De la mateixa època daten la  Casa dels Alicantes al carrer de la Plaça; la de Fegina a l’antic carrer de la Lloma; les de Pastrana,Capellanets i Fideuer al carrer de Sant Roc; i algunes façanes molt treballades al carrer de Sant Vicent. La Casa dels Santjoans, a la plaça Vella, és segurament la mes interessant pel que fa a l'arquitectura.            

Si els Ports és la comarca de les ermites, el poble i el terme de Cinctorres en són una bona mostra. Hi ha l’ ermita de Sant Marc, recentment restaurada, que vigila el poble des dels Tossals;  des d’ací podem arribar  a la de Sant Pere Màrtir al costat de la Torre Navalles; el Pilar, contra la font i els llavadors del Baci; la de la Mare de Déu de Gràcia,bastida damunt d’una antiga ermita    medieval; i una caseta de pastor a la punta de la lloma del Mas de Collet que va voler ser ermita, i algú hi va posar un relleu de sant Cristòfol. Dins del poble trobem, finalment, el Calvari i l’ermita de Sant Lluís.          

El forn de la Vila de Forcall és el forn de llenya en funcionament més antic d'Europa.Data de l'any 1246 i és d'estil gòtic, des que va ser fabricat ha donat servei  a la població forcallana i els seus voltants i des de llavors sempre ha estat en funcionament.Pertany al patrimoni municipal, per això té la denominació de forn de la Vila.El forn li ha donat nom al carrer, que és un dels més antics de Forcall. El forn té una varietat de productes tradicionals de la comarca com pa, magdalenes o flaons.