Gastronomia i receptes

Menjar i beure a Santa Maria del Camí   Santa Maria del Camí té una gran tradició gastronòmica que s’ha anat formant al llarg de la història, fruit de la tradició i dels costums del poble. Podem destacar sobretot que a Santa Maria del Camí es troba l’origen d’un producte típic mallorquí: la llet d’ametlla. Aquesta llet és un producte preparat amb ametlla i lligat al Nadal. És un producte líquid lleugerament oliós que manté el sabor de l’ametlla mare, fruit de fer bullir ametlla picada amb clovella de llimona, canyella en branca i sucre. Un altre plat exquisit típic mallorquí i molt arrelat a Santa Maria és el llom amb col. Elaborat amb llom de porc, panses, pinyons, sobrassada, botifarró i esclatassangs. Enmig d’una fulla de col es posa una tallada de llom, acompanyada d’un trosset de sobrassada i un de botifarró, fermant-lo i formant un paquet. Es fregeix lleugerament i es cuina en una greixonera amb la resta d’ingredients. A Santa Maria podem degustar les especialitats típiques mallorquines, com el frit de matances, el frit de mè, l’arròs brut, les sopes mallorquines, les sopes escaldades, etc. Pels amants de vi, Santa Maria del Camí, emmarcada dins la denominació d’origen de Binissalem,  és un dels pobles que té una major especialització en el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi. Es poden visitar els cellers de la zona a través d’una una ruta en un petit tren anomenada Wine Train. Els qui volen degustar vins i tapes es pot anar a la Festa del Vi Novell, que es fa el darrer dissabte de novembre de cada any, amb la qual se celebra l’arribada del nou vi als cellers, fet que tradicionalment s’anunciava al poble col·locant damunt el portal de cada celler un brot de pi. Durant aquesta festa es fa lliurament d’aquest brot de pi que cada celler penja a les seves portes. Posteriorment a aquest acte protocol·lari la festa es completa amb tast de vins i tapes fetes pels distints restaurants del poble.   Font: Gastronomia Ajuntament de Santa Maria del Camí i Vins Ajuntament de Santa Maria del Camí

La Vall de Camprodon és un autèntic rebost natural, assortit de carns de criança autòctona, fruits del bosc, bolets, embotits, galetes, mel, trumfes o patates, etc. Aquests ingredients són la base fonamental de la gastronomia del territori, que es pot degustar als restaurants de Camprodon i de la vall. Temporades gastronòmiques que es promouen a través de l’Associació de Cuines de la Vall de Camprodon.

Fins fa uns anys hi havia l’obrador d’embotits de Cal Teixidó, famosos arreu per la seva qualitat. Dins de la gastronomia típica de muntanya, a Estamariu destaquen l’escudella, la cansalada i el confitat de porc.

Les coques marquen una de les tradicions culinàries de Canillo. Elaborades a l’hivern per les padrines, n’hi ha de diversos tipus: la de canal, la massegada (feta sense aigua) i la de vellut, entre d’altres. Aquestes coques no es comercialitzen i per no perdre aquest patrimoni tan deliciós. El Comú organitza cursos anualment.

Les xicoies del Pas de la Casa s’han guanyat la fama de ser les millors de tot Andorra; les seves fulles s’usen, per exemple, com a ingredient en les amanides. Una altra planta també molt valorada i abundant d’aquesta zona és la regalèssia.

La nostra és una gastronomia d'ingredients típics mediterranis amb poques complicacions i d'arrels fonamentades en l'eterna llei de la necessitat . Així les coques de dacsa, bollos, farinetes i miques tenen el seu origen en les penúries de la postguerra. Com a localitat típicament valenciana abunden els plats arrossaires: com la paella, la cassola al forn o l' arròs  caldós amb fesols i naps.    És la farina  un altre dels seus components bàsics. Són tradicionals  les coquetes de Sant Maties o les coques de tomaca i pebre de Sant Domènec.  La utilització  de les espècies es fa palesa en l'elaboració de molts menjars ( safrà als arrossos, canyella als dolços i les pilotes..) però sobretot plantes aromàtiques autòctones com la pebrella, romer, timó etc.   Notòria és l'abundància dels vegetals, crus o cuits, i la utilització de l' excel.lent  oli d'oliva. La rebosteria llutxentina utilitza l'ametla en molts dolços nadalencs com els pastissets d'ametla, rosegons, cristines....D'altres dolços típics són les coques de llanda , la fabiola, el bescuit, els pastissets d'aiguardent i sagí i com no les mones de Pasqua. En qualsevol dels nostres forns poden donar bon compte de tots ells.

A Ogassa s’hi troba molt bona cuina de muntanya. Un dels plats que antigament menjaven els miners és el cassolet: mongetes, peus de porc, costella i botifarra, que es pot tastar per la Festa del miner.

Especialitats gastronòmiques Per la seva especial ubicació a mig camí entre la costa i l'interior muntanyenc, la gastronomia de l'Alcora gaudeix d'una gran varietat i singularitat, i s'enriqueix d'elements procedents d'aquests dos grans dominis geogràfics. Així, s'elaboren les típiques paelles i arrossos, carns i peixos, plats de cullera típics de l'interior com les patates a la alcorina, ajoarriero, conill o llebre amb caragols, o tombet, elaborat a força de carn. Sense oblidar-nos de la deliciosa “carn a la brasa” especialment de be criats a les nostres muntanyes i acompanyada del popular all i oli. Des de sempre i a tot arreu, la gastronomia està vinculada al calendari festiu, ja que des de temps remots és costum trobar-se entorn d'una taula amb amics, familiars o veïns, per a qualsevol celebració. L'Alcora també posseeix alguns plats i postres específiques de determinades dates, com l'arròs amb pilotes de Nadal, o la olleta de dejuni i la olleta de cardets de Quaresma, que respecten l'abstinència pròpia d'aquest període del calendari. També les festes més assenyalades tenen el seu propi producte gastronòmic, com el prim de Sant Antonio (característica coca a força de farina, sucre, oli i aiguardent), el rotllo del Dilluns de Pasqua (del que es reparteixen 7.000 unitats i que dóna nom a aquesta festa local: el Dia del Rotllo), la mico de Pasqua (a l'Alcora és típic menjar-la el Dia de la Doblega) o els panaes de Sant Vicent (amb carn magra, llonganissa, ou dur i pinyons). Altres productes relacionats amb determinades temporades són els figues albardaes (hivern, i molt especialment a les festes nadalenques) el mostillo, que s'elabora i consumeix a la tardor, en record dels temps en què l'Alcora produïa vi. I què dir de la coca fullà, una de les principals especialitats de la rebosteria alcorina, de senzilla recepta (aigua, farina, oli, sucre i llimona) que s'elabora doblegant múltiples vegades la massa sobre si mateixa, de manera que en partir la coca s'aprecien tantes capes com a vegades s'ha realitzat aquest procediment. El caragol, l'estel de les Festes del Crist Si una especialitat destaca per sobre de totes a l'Alcora, aquesta és sens dubte el caragol, tapa per antonomàsia de les Festes del Crist, dates en les quals gairebé tots els bars i restaurants de la localitat ho inclouen en la seva carta. En les seves dues variants (de muntanya i d'horta), el caragol és tot un símbol de l'aperitiu, el tapeo i el berenar de les Festes, i és molt practicada el sa costum de realitzar “rutes” per degustar les diferents variants que cada establiment ofereix a la clientela. A partir d'una base molt similar (salsa amb all, julivert i pebrera coenta), cada xef aporta el seu punt personal, afegint llonganissa, pernil, cansalada, tomàquet, ametlla, romaní o altres herbes aromàtiques…. Convidem a tots els lectors a descobrir les particularitats d'aquest ric receptari.