Camprodon

La Vall de Camprodon és un autèntic rebost natural, assortit de carns de criança autòctona, fruits del bosc, bolets, embotits, galetes, mel, trumfes o patates, etc. Aquests ingredients són la base fonamental de la gastronomia del territori, que es pot degustar als restaurants de Camprodon i de la vall. Temporades gastronòmiques que es promouen a través de l’Associació de Cuines de la Vall de Camprodon.

La vila de Camprodon té una àmplia oferta associativa: Associació dels Sants Misteris, Amics de la Natura “El Molladar”, Dones de la Vall de Camprodon, coral infantil Brins, Gegants de Camprodon, Geganters de la Colònia Estabanell, Societat Casal Camprodoní, Grup de teatre, Amics de Sant Antoni, Coral Camprodon, Associació Astronòmica de Camprodon i Comarca, Ràdio Camprodon. Quant a la música, des del 1999 existeix el grup de rock Entregirats.

Processó dels Sants Misteris: Divendres Sant al vespre. Aplec de Sant Antoni: 13 de juny. És una trobada popular a l’església de Sant Antoni, al cim de la muntanya homònima. Festa major: 21 de juny. Festival de Música Isaac Albéniz: Juliol-agost. Dedicat a l’il·lustre compositor camprodoní. Fira de dibuix i artesania: Primer diumenge d’agost. Fira de la Puríssima: Desembre. Mostra de productes autòctons i deserveis. Inclou diverses activitats, entre les quals cal destacar el ball de les pubilles dels sis municipis de la vall de Camprodon.

La tradició diu que al cim de Sant Antoni Vell es volia construir una capella, però desapareixien les eines cada nit i, de la feina que s’hi havia fet durant el dia, l’endemà no en quedava res. Els estris, els trobaven en un altre cim, sense que ningú, aparentment, els hi hagués dut. Els devots de Sant Antoni vancomprendre que la voluntat del sant era romandre en aquest altre cim, escollit per ell, i per aquest motiu es va construir la capella al cim on és actualment.

Isaac Albéniz: Isaac Albéniz va néixer a Camprodon el dia 29 de maig de 1860, fill d'Àngel Albéniz i de Dolors Pascual de Figueres. El 1863 la seva família, degut a l'ascens del seu pare, es traslladà a Barcelona. Aleshores, Isaac Albéniz marxà de Camprodon amb una notòria formació musical gràcies a la seva germana Clementina, professora de piano. Als set anys estudià a París amb el mestre Marmotel. Ja llavors, decidí veure món. Viatjà per terres espanyoles i més tard s'embarcà cap a Amèrica. Gràcies a la protecció del comte de Morphy aconseguí diverses beques d'estudis a les millors acadèmies de música d'Europa, podent accedir als grans mestres, com Franz Liszt, Paul Dukas, Gabriel Fauré, Paul Debussy i Felip Pedrell. El 1883 es casà amb Rosina Jordana i tingué tres fills: Alfons, Enriqueta i Laura Albéniz Jordana. Les seves obres mestres són la Suite Española i la Suite Iberia per a piano, així com diverses òperes i sarsueles. En record de tan il·lustre personatge a Camprodon hi ha el Museu Isaac Albéniz, s’organitza un festival de música, hi ha un monòlit erigit per commemorar el centenari del naixement i a la plaça d'Espanya una placa indica la casa on va néixer.  Al museu s’exposen mobles, objectes i documentació referents al compositor. De les peces que conformen la mostra, sobresurt el piano amb què el músic va aprendre les primeres notes. En el camp artístic cal destacar el pintor Manuel Surroca, nascut a Camprodon el 1917, i l’escultor Joaquim Claret (1879-1964), que va treballar amb Arístides Maillol i l’obra del qual, majoritàriament noucentista, es pot admirar en façanes de la vila i en panteons del cementiri. En l’àmbit de la pedagogia trobem Alexandre Galí (1886- 1969), que va ocupar un lloc destacable en la renovació de l’ensenyament a Catalunya. Josep Cuatrecasas Arumí (1903-1996) va destacar com a botànic i coneixedor de la història natural. Al llarg de la seva trajectòria professional va rebre diverses distincions a Catalunya, a l’estat espanyol i a l’estranger.  

En un Poblet dels Alps francesos anomenat Embrun es trobaven les relíquies de sant Patllari, antic bisbe del poble.   Uns frares benedictins van decidir anar cap a Embrun a robar, segons diuen, les relíquies del sant per tal de portar-les cap a Espanya. En possessió de les relíquies, els monjos les amagaren dins d'una bóta i tot seguit les van carregar sobre un burro. En passar per Camprodon l'animal va decidir parar-se i no avançar més. El monjo forçava el burro per tal que continués caminant, i aquest, enfadat, va tirar tres coces a terra, d'on brollaren tres sortidors d'aigua, que avui en dia encara es poden veure a la font que porta el nom del sant.   El monjo, cansat d'estirar el burro, el va deixar lliure, i aquest va entrar al poble de Camprodon i va passar per l'església del Carme, la de Santa Maria i, finalment, va entrar al Monestir de Sant Pere, on es va quedar. Llavors van decidir deixar les restes a Camprodon. Actualment les podeu trobar dins de l'església de Santa Maria

La vila té el seu orígen en el Monestir de Sant Pere i en el mercat concedit per Ramon Berenguer III l'any 1118. Dins del Monestir, l'església parroquial de Santa Maria va ser substituïda per l'actual edifici gòtic el s.XIV.   Camprodon esdevingué vila reial i cap de la vegueria de Camprodon fins l'any 1252, i va estar sota la jurisdicció de l'abat, però del 1286 fins el 1301, va pertànyer al vescomte de Castellnou.   Lluís XI de França saquejà i incendià Camprodon el 1470 durant la guerra contra Joan II. També fou saquejada durant la guerra dels Segadors (1654-1658). I altre cop fou presa pels francesos (el duc de Noailles) l'any 1689 en les guerres de Carles II contra Lluís XIV. Al ser reconquerida pel duc de Vilafermosa, aquest va fer volar el castell que havien malmès els francesos. També durant la Guerra Gran, el 1794, el general francés Dagobert, la prengué i la incendià. També, Camprodon va patir molt, a la primera i a la tercera guerra Carlina, durant el s. XIX.   Ja en el segle XX, Camprodon va iniciar una notable recuperació econòmica i social, derivant en una major estabilitat, malgrat recesos com la Guerra Civil, i també gràcies, en part, a l'onada de immigració, la vila ha cercat la indústria i l'agricultura com a font de riquesa.   La primera colònia estiuenca de Camprodon es va centrar al passeig de la Font Nova, al final del qual avui en dia hi podem trobar un bust del Dr.Robert, alcalde de Barcelona i pioner de la colònia estiuejant de l’època. Més tard, el passeig de Maristany es va convertir en el nou centre d’estiueig. Per un breu període de temps, una de les mansions que s’hi van construir va esdevenir la seu del Govern de la República i residència del seu president, el Dr. Negrín.  

El Monestir de Sant Pere   El Monestir de Sant Pere fou construït a mitjan segle X per Guifred II de Besalú, nét de Pilós. Està construït sobre una planta de creu llatina. La nau està coberta amb volta apuntalada i reforçada per tres arcs i amb l'absis central s'alça el cimbori octogonal on descansa la torre campanar de planta quadrada. La seva ornamentació de mènsules i cornises i la distribució quadrangular dels absis fan possible considerar l'església una contrucció més pròpia de l'ordre del Cister que de l'ordre benedictí.   Casa de la Vila És la casa consistorial, es caracteritza per la seva excepcional façana, una bona mostra del gòtic civil català. Per la seva singularitat va ser reproduïda en el "Poble Espanyol" de Barcelona.   Rocabruna A Rocabruna, trobem Sant Feliu de Rocabruna, església d'una sola nau rectangular s. X. Sant Llorenç de Rocabruna, capella de l'antic Castell de Rocabruna, actualment en runes. Castell de Rocabruna, situat dalt d'un turó , malgrat el seu estat ruïnós encara es poden apreciar bona part dels murs que dividien les dependències   El Pont Nou La seva construcció es remonta al segle XII, a la porta de la seva entrada existeixes dues dates gravades a la pedra, que fan referència als segles XVI i XVII. Es troba al centre urbà i era de pas obligat de camí a la Cerdanya.   L'Església de Santa Maria És l'església parroquial. Té una nau de grans dimensions acabada amb un absis angular i flanquejat per altars laterals. Posteriorment i adosada a la seva part posterior, s'hi va construir la capella dels Dolors, on es troba la preciosa Pietat de l'escultor Amadeu (1745-1821). En una de les capelles laterals es conserva una magnífica urna - bust reliquiari de plata amb les restes de Sant Patllari. Davant seu es podt admirar una exposició permanent d'orfebreria religiosa de les parròquies de la Vall de Camprodon (del segle XV al XX).   El Romànic al terme de Camprodon Monestir de St. Pere; Pont Nou de Camprodon; Sta. Maria de Bolós; St. Bartomeu del Sitjar; Castell de Creixenturri; Torre Cavallera; St. Miquel de Cavallera; St. Cristòfor de Beget; St. Valentí de Salarça; Castell de Rocabruna; St. Llorenç de Rocabruna; St. Feliu de Rocabruna; St. Andreu de Bestraçà; Castell de Bestraçà; St. Julià de Bestraçà. FontsAls afores de Camprodon hi ha un bon nombre de fonts. La Mare de la Font és la més propera al nucli urbà. Gravats en una pedra hi ha uns versos que mossèn Cinto Verdaguer va dedicar a Camprodon. ¿Per qué t’amaguesCamprodon fresquívolvioleta del bosch en taribera?¿En ton sojorn d’eternaprimaveraNo vols que senten tessuaus olors?[...] Poncelles, ja us veurànquan siua fl ors.Canigó. Estrofa del cant IV.