Cinctorres

FESTA DE SANT ANTONI ÚSe celebra l'ultim cap de setmana de gener o primer de febrer ;. La Festa de Sant Antoni és una de les fetes més tradicionals d'este poble on tota la gent col•labora amb els majorals, que són els encarregats d'organitzar la festa. Unes setmanes abans la gent va al monte a per la llenya, i tallen els pins necessaris per a fer l'estructura de la barraca. El cap de setmana que es celebra esta festa tot el poble gaudeix de les diverses activitats. La festa comença el dissabte, molt prompte, pel matí, es va a per la llenya que falta per a muntar la barraca. Per la vesprada es fa el popular arrossegament de llenya amb les cavalleries, que servirà per a encendre la foguera a la plaça de l'Ajuntament. Tot seguit té lloc la representació de la vida del sant. Una obra amb molta gràcia, representada en valencià, que és la que dóna lloc a la cremà de la barraca. Finalment té lloc la benedicció dels animals on els majorals obsequien amb una "coqueta" i aiguardent a tots els que porten animals a beneir.

  PALAU DE SANTJOANS Situada en el centre de la població, en la Plaça Vella, destaca com a edifici civil nobiliari, el palau de la Casa dels Sanjoans. Va pertànyer a la família de Sant Joan, de qui procedix el nom d'esta casa palatina. Esta casa té el seu origen en el s.XV, encara que la seua estructura actual és del s.XVII. Es tracta d'un palau d'estil aragonés, que es troba molt be conservat externament. Consta de dos altures i la seua façana és de pedra, despuntant un ràfol de fusta. Té una torre quadrada amb coberta a quatre aigües en el vèrtex de la qual apareix la Creu de Malta. En l'interior conserva els escuts heràldics en policromia. En un saló figura un altre escut corresponent a les armes de Sanjoans, personatge natal d'esta població molt recordat per la seua lluita contra els invasors francesos. I en una altra sala, ja en un pis superior i segurament la més destacable, se'ns presenta tot el paviment i les parets replets de ceràmica zoo-mórfica. Destaquen també les escales interiors, que són de fusta treballada. Actualment acull el museu Dinomania amb l'exposició "ANA, un jaçiment viu" que explica en què consisteix el treball d'un paleontòleg, usant com a fil argumental els descobriments fets al jaciment ANA.  

CASA CONSISTORIAL (AJUNTAMENT)   Este edifici de l'Ajuntament, conegut popularment com ‘Casa de la Vila', es troba en la seua estructura igual com era en el seu origen. Es tracta d'un edifici construït entre els segles XV i XVI, localitzat en la Plaça Vella de Cinctorres. El seu conjunt arquitectònic mostra un clar exemple de l'arquitectura del gòtic civil, on es pot contemplar també la presó i un retaule del segle XV, dedicat a Sant Pere i actualment restaurat. Fa alguns anys, quan es realitzaven treballs de restauració en este edifici de l'Ajuntament, van aparéixer formant part de la sostrada unes importants taules del segle XV, que es van utilitzar com a taulers per a aguantar la teulada. Entre les distintes peces trobades, cal destacar el panell amb la figura de Sant Pere, que ha sigut identificat com un possible retrat del Papa Lluna. Este retaule, actualment, es troba en la sala de plens de l'Ajuntament.

    Fins a l’any 1693 Cinctorres va formar part de Morella, situació que va provocar sovint enfrontaments. Va ser agermanat al segleXVI i  maulet al XVIII, moltes vegades tan sols per mantindre una postura contrària a la de la metròpolis. Al segle XIX, i malgrat la influència negativa de les guerres carlines, va assolir la major població de la seua història: l’any 1900 superava els 1500 habitants. A partir d’aquesta data l’emigració, tant de temporada com definitiva, ha sigut una constant. 

El mitjà de subsistència ha estat tradicionalment l’agricultura de secà: cereals, pataques i vinya; però des de la segona meitat del segle XX el camp s’ha anat    abandonant, de manera que ara les terres conreades no ocupen més d’una quarta part del terme. Les altres activitats tradicionals han estat la indústria tèxtil de la fabricació de faixes(des del segle XIV) i la venda ambulant de faixes, que es venien per tot l'estat.   Actualment l’activitat econòmica està basada en la ramaderia intensiva (granges de porcs) i extensiva (bous, vaques i ovelles), la tòfona i mitja dotzena d’empreses tèxtils familiars.          

El topònim  quinque turris apareix per primera vegada en un document del segle XII, on fa referència a un nucli de població. Sembla que indica la presència de moltes construccions militars en terra de frontera, i no tant el nombre exacte de cinc. Encara avui trobem restes d’algunes torres pel terme: la Torreta dels Moros, la Torre Tornera, la Torre Navalles, la Torrassa…

 Més que qualsevol altre aspecte lingüístic, la fonètica és el que distingeix el parlar de Cinctorres dels altres pobles de la comarca.   Una de les característiques més marcades, tot i que no exclusiva, és la diftongació de la  e oberta [ε] en [ja]. Així, podem sentir que El cotxe corriau ve a les siat(el cotxe correu ve a les set), per exemple.

La rambla Sellumbres és una zona declarada paratge natural municipal, repartit en tres termes municipals, Cinctorres, Portell, i Castellfort, la rambla Sellumbres separa la roca Roja i la Roca Parda, on any rera any s'ha fet camí ente els dos cingles. Aquesta zona és molt rica mab una gran diversitat de fauna i flora.

José Carbó,el Capador. El malnom li ve de son pare, que tenia aquest ofici. Tanmateix, ell mai no el va exercir, sinó que era venedor ambulant per les terres del Baix Aragó. Allà on anava, era més conegut per la música que pel tèxtil que venia. En els anys de la postguerra no s’organitzava cap bureo sense ell, ja foren romeries, matances, casaments o altres festes. Allà on hi havia festa, allà acudia el Capador de Cinctorres amb la guitarra. En companyia d’algun músic més engrandia les eres dels masos o les entrades de les cases amb romanços, dites i ocurrències, i també amb jotes, pasdobles, sambres, polques,javes… El grup Al Tall va   enregistrar una de les seues javes més conegudes:     Haig festejat trenta nòvios   sóc filla de Pasqualet    I ara me n’ha eixit un altre  que jo encara no el conec.  Si no fore pel cafè  no es podria resistir;  A més de l’aiguardent  també mos agrade el vi,  la cervesa i el conyac  I el xampany.  Per a begudes de lujo  mos agrade el Calisay.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

A més dels plats d’olla i la carn a la brasa típics de tota la comarca, a Cinctorres s’ha de tastar el conill amb xocolata, plat tradicional  en algunes festes i plat típic als casaments dels anys cinquanta, seixanta i fins i tot setanta. D’altres plats populars són l’escaldabarbes, la llanda i les pataques gorrineres. Pel que fa als  dolços, els més típics són les coquetes, pastissos farcits de confitura de carabassa. Per Sant Antoni els majorals en reparteixen als participants en la benedicció dels animals, però en versió gegant. Hi ha d’altres dolços que tenen l’ametla com a base:rosegons, manolitos...