Cinctorres

  Les festes patronals se celebren del darrer dimarts d’agost al primer dilluns de setembre, i estan dedicades a la Mare de Déu de Gràcia. A banda, Sant Antoni reuneix molta gent i dóna molta faena les setmanes prèvies: cal recollir la llenya, preparar les coquetes i convèncer qui n’ha d’assumir la majoralia l’any vinent. Cada any és una colla qui s’encarrega d’organitzar la festa. A més, durant tot l’any Cinctorres manté tradicions centenàries com les romeries de primavera: La romeria de Sant Marc el tercer cap de setmana d'abril,  la de Sant Pere el quart cap de setmana d'abril, la de la Mare de Déu de Gràcia el segon diumenge de maig i Sant Cristòfol de Saranyana el segon dissabte de maig. A banda de les festes resten alguns costums en dies assenyalats,com els enfarinadors o els esquitxadors, que acacen les xiques amb aigua o farina.O el dia de les maces, quan els jóvens van a demanar per les cases i anuncien l'arribada tocant a la porta amb una maça.   Festes patronals de Sant Cristòfol dels Xofers Es celebra el segon cap de setmana del mes de juliol.En aquesta festa es beneixen els cotxes i a més es celebra un dinar popular organitzat pels majorals.     Festes patronals a la Mare de Déu de Gràcia, Es celebren l'última setmana d'agost.Són les festes més esperades per la gent ja que durant una setmana poden gaudir tant la gent gran com la gent menuda.   En aquestes festes podem trobar bous,orquestres, activitats per als xiquets,... A més les setmanes prèvies a les festes estan carregades d'activitats culturals, teatre, exposicions, campionats d'esport,...                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             

Les cases senyorials.L’ajuntament té la seu a la Sala Nova de la Vila construïda a les acaballes del XVII. Encara s’hi pot veure al’interior la porta de l’antiga presó. I a la sala de plens, al primer pis,les taules del segle XV que formaven part del altar de la Sala Vella,davant del qual juraven els justícia i els jurats de l’època foral. De la mateixa època daten la  Casa dels Alicantes al carrer de la Plaça; la de Fegina a l’antic carrer de la Lloma; les de Pastrana,Capellanets i Fideuer al carrer de Sant Roc; i algunes façanes molt treballades al carrer de Sant Vicent. La Casa dels Santjoans, a la plaça Vella, és segurament la mes interessant pel que fa a l'arquitectura.            

Si els Ports és la comarca de les ermites, el poble i el terme de Cinctorres en són una bona mostra. Hi ha l’ ermita de Sant Marc, recentment restaurada, que vigila el poble des dels Tossals;  des d’ací podem arribar  a la de Sant Pere Màrtir al costat de la Torre Navalles; el Pilar, contra la font i els llavadors del Baci; la de la Mare de Déu de Gràcia,bastida damunt d’una antiga ermita    medieval; i una caseta de pastor a la punta de la lloma del Mas de Collet que va voler ser ermita, i algú hi va posar un relleu de sant Cristòfol. Dins del poble trobem, finalment, el Calvari i l’ermita de Sant Lluís.          

El faixero. A Cinctorres hi ha un personatge que, sense nom ni cognoms, forma part de la memòria col·lectiva: el faixero, l’home que havia d’abandonar la llar per guanyar-se les garrofes. Es dedicava a vendre productes tèxtils i viatjava com podia: a peu,amb bicicleta, amb burro, amb carro o, més tard, amb Sis-cents.Arribava a tots els racons del nostre país i més enllà:Extremadura, la Rioja, Castella i fins i tot el Marroc. Els teixidorstreballant en desenes de tallers són la imatge de Cinctorres. Encaraavui podem trobar alguna dona que aprofita el sol de la vespradaper a fer cordons: fer rodar els cordons solts dels extrems de lafaixa i deixar-los ben estètics.              

Dinosaures a Cinctorres. A només 2 km del poble podem visitar el jaciment ANA,a la partida del Mas Roig, que forma part del projecte Parc Cultural Paleontològic de Cinctorres. Les excavacions dutes a terme des de 2002 han permès recuperar més de 500 fòssils de dinosaure. La visita es pot completar amb nos a l’exposició “Ana, un jaciment viu”, a la Casa dels Santjoans, on s’explica el treball dels paleontòlegs, amb continguts específics per als més menuts. Aquests gaudiran especialment de la rèplica  d’iguanodont que presideix el Museu.                                                                                                                        

Museu de la Faixa. Inaugurat el 2007, ens proposa un recorregut per la història de l’activitat tèxtil de la comarca: el  procés de teixit, l’elaboració a mà dels cordons i la figura delfaixero.També hi podrem visitar alguna de les empreses localsque hi subsisteixen, on veurem el procés actual d’elaboració de faixes i com les dones fan els cordons a mà.