Portell de Morella

Les festes majors del poble, a l’agost, estan dedicades a la Mare de  Déu de l’Assumpció, Sant Roc i Sant Tomàs de Villanueva. Una altra festa important és que obri l’any:Sant Antoni. A més de la foguerada i la repartició de coquetes, a la plaça Major sentirem els  ditxos: rimes amb certa tonadeta que recorden i critiquen els esdeveniments destacats del darrer any. Més d’un se sorprendrà si para l’orella...! Algunes de les tradicions ben vives fins fa poc són, per exemple,la  borricada de Sant Antoni: els matxos del poble es trobaven a l’eixida amb l’alcalde i el majoral i, després de fer l’oració, pujaven plegats cap al poble i començava la festa. Per Carnestoltes hi havia també els   jocs de trencaolles, el dimarts, i sobretot el dia dels Enfarinadors, en què es menjaven pilotes i s’eixia a enfarinar les xiques.       

Els plats típics de Portell són dels que fan reaccionar el cos, com correspon a un terreny aspre, fred i dur: el frito, els caragols cuits amb conill…N’hi ha un que destaca: la truita d’arròs. La recepta ben senzilla: es baten dos ous amb tres o quatre grapats d’arròs, alls, julivert i un pessiguet de canyella. Es posa en oli roent i es va aixafant fins aconseguir la forma de truita; cal parar compte en donar-li la volta. Després es talla i es posa a l’olla amb aigua bullint, fins que l’arròs estiga ben cuitet.  

 La indústria tèxtil és l’activitat econòmica principal. Al segle XIX ja  s’hi fabricaven faixes amb telers manuals. La producció tèxtil hi vacontinuar en acabar la fàbrica Giner de Morella. A les acaballes del segleXX i primeries del XXIs’hi han fabricat des de cinta  elàstica a peces confeccionades, des de teixits de ris a gèneres de punt, s’han trinxat teixits, etc. Si bé és cert que alguna fàbrica ha emigrat cap a la Plana i alguna altra ha viatjat per la comarca, el poble, amb pujades i baixades, encara es manté com un petitnucli industrial amb quatre empreses tèxtils actives. La figura del faixero,venedor ambulant de productes tèxtils, ha sigut  fonamental en el desenvolupament de la indústria, en l’economia i en la història de Portell. Moltes famílies portellanes han format part d’aquest món: els Xurros, Marín, els Trumfos, els Saboners,els Serranets, els Colorats, els Roios, els Coies, els Pelats, els Peluca,els Campanes, Campaneta, Petxerull, Damianets, els Pollets la Rolot, Llonguero, Figueta, Jeremies, Pardeta, els Suqueros…   La lloma Solta i el pla d'en Balaguer,que separen Portell de l’Albereda, han rebut en els darrers anys una nova utilitat: s’hi han instal·lat grups d’aerogeneradors (voladors, com en diuen ací). Aquesta nova realitat ha incidit en la vida del poble, però no només en la vessant econòmica.   Malgrat l’aspror del terme i la duresa del clima, l’any 1910 la població ascendia a 1086 habitants, i des de llavors ha anat baixant per les emigracions definitives a Castelló i a Barcelona, després de les emigracions eventuals a Alemanya i a la greda (Luzenac).              

La paraula portell és d’origen llatí i fa referència a una porta menuda. Pot  ser en aquest cas d’entrada al País Valencià des de les terres aragoneses, just en abandonar el punt més alt de la Cabrella.  

Julian Centelles Guarch.Un heroi quasi anònim. Acabada la Guerra Civil espanyola va passar a França, on va continuar la lluita antifeixista contra l’ocupació. El van capturar i va morir al camp d’extermini de Gusen, el 7 de novembre de 1941, als 22 anys.              

Un dels trets més característics de la parla de Portell, compartit amb Cinctorres, és la diftongació de lae oberta [ε] en [ja]. Així, sentim mial (‘mel’), fial, viard, siat, etc. En la tradició oral trobem  exemples molt clars en cançonetes* i dites:Qui diu la vurtiat (‘veritat’)tot ho piard (‘perd’). Fins i tot en alguns documents el  cognom Chiveli apareix escrit com Chiviali. Un altre tret fonètic és l’obertura en [a] del primer element del diftong [ou]:nau (‘nou’), bau (’bou’), pau (‘pou’)… Es dóna també a la Todolella.                                                                                                                                                                          

Miracle de la Mare de Déu de la Font.El notari de Cinctorres, Lluís Sorolla, en va deixar constància escrita. Va ser el 4 de maig de 1540. Des de Cinctorres va arribar a Portell una família de la ciutat de Negrepont: Joan Valero i la seua dona Francesca, la filla de sis anys i  l’àvia Maria, la Grega. La xiqueta era paraplègica. En passar per la  font li van demanar a la Mare de Déu que pogués caminar. Aquesta la va curar, i la família li fa oferir arracades de plata, una camisa  nova obrada a la usança dels egipcians i diners, perquè es tinguera memòria del miracle.                                                                       

Pedres com a record.Si fem la romeria fins a l’ermita de Sant Marc de les Alberedes, veurem com en un punt els veïns tiren pedres en una direcció determinada. Segons la contalla, allà un llop es va menjar una xiqueta del poble.                                  

      El pont de la Rambla el trobem en un punt estret i una mica amagat de la rambla de Sellumbres. Fa 2,5 m d’amplària i 15 m dellargària. Com que no hi ha documentació al respecte, l’imaginari popular el fa tan vell “com els romans”. Tanmateix l’arc de mig punt (de 9 m i mig de llum), l’esbiaixat respecte al llit del barranc i altres detalls en situen la construcció al segleXVI. Ben segur que el que coneixem no és el primer, perquè l’alcantarella documentada enpapers antics es trobava en el mateix punt del camí dels pelegrins.

El petroli.L’any 1964 un fet imprevisible va torbar la vida dels pobles de Portell i Cinctorres: l’empresa Petrolíferos SA, de Madrid, va començar a perforar a la partida dels Plans, damunt de la Roca Roja. Durant una bona temporada pel poble van aparèixer cotxes francesos, treballadors estrangers amb les famílies, camions… Els diumenges es feien excursions, damunt les caixes dels camions, per veure el nou poblat que havia sorgit als Plans. El món modern i l’or negre van ser un miratge que nomésva deixar unes paretetes de formigó i un forat.