Portell de Morella

El campanar, l’església parroquial, el corro, la casa abadia, les murades i les torres conformen l’antic castell de Portell (BIC des de 2003), segurament d’origen visigot. La fortalesa defensiva que avui coneixem es va bastir en època musulmana. Algunes parts han estat aprofitades per a diferents usos sense agressions radicals a l’edifici: la torre principal, avui campanar, i la placeta de bous (el corro), integrada en el pati d’armes. També podem observar dintre dues gargoles de l'època A la part de davant del castell, durant unes excavacions per acondicionar un solar vell per fer una  pujada al castell van apareixer 22 cadavers del segle XVII, suposen que d'alguna epidèmia ja que els cossos els van trobar ben col·locadets, hi havia cossos d'infants que estaven entre les cames dels grans.També hi havia una calera (de cal).

Els pelegrins de Portell.Es conta que tretze portellans van anar a Roma per demanar al Papa la benedicció que retornara la salut al poble i l’aigua als conreus. Havien passat catorze anys i, quan ja no ho esperaven, un d’ells va tornar amb el manament papal d’anar a l’ermita de Sant Pere –el primer papa– de Castellfort, que també els escoltaria. El 1575 el bisbe de Tortosa Juan Izquierdo va disposar el dia ( 3r de la Pasqua de Pentecosta)  i les formes de la peregrinació: les condicions dels pelegrins, la prohibició per a les dones, la vestimenta, etc., però tot fa suposar que se celebrava desde molt abans. La tradició s’havia perdut fins que es va recuperar l’any 1984.                

del Museu Tèxtil de la finca del Roserar; les peces més importants  són els telers manuals del segleXIX, que van arribar al poble el1927. Han estat completament restaurats, i servien per a fabricar teles de tres colors. També s’hi poden veure mostres dels teixits elaborats. Luisa Camañes.És una empresària portellana hereva d’una llarga  tradició de teixidors. I també la primera dona del país que va dirigir  una fàbrica tèxtil, a Castelló. Aquesta comptava amb més de cinquanta treballadors, i un centenar a casa. És també la promotora                      

L’Albereda.  Les notícies sobre l’Albereda (o les Alberedes) sempre es relacionen amb les rogatives de sant Marc, sant Quirze i santa Julita. Tanmateix apareix en les delimitacions de la Batllia de  Cantavella des de l’edat mitjana. Encara no fa molts anys que els  animals comprats a les fires de Cantavella i Cedrillas hi passaven obligatòriament per arribar als Ports o al Maestrat. Per això la ferreria era tan important, com tota l’artesania relacionada amb el  transport: cabassos, sàrries, cistelles...El tio Simón va abandonar  les Alberedes del Portell l'any 1990. Va ser l'últim habitant d'una aldea al fons d'una profunda vall travessada pel riu de la Cuba. El caseriu va arribar a tenir més d'un centenar d'habitants. El tio Simón, junt amb Maximina, Cándido, Manuela, Daniel, Primitiva, Eusebio i Joaquinica, va viure els últims anys  d'una història que s'ha repetit en centenars de llocs dispersos per la geografia rural valenciana.  Ara només hi queden en peu algunes cases, el traçat del carrer principal i l’església.           LES ALBEREDES I TERRA I LLIBERTAT L’Albereda va ser l’escenari d’una de les nombroses pel·lícules que s’han rodat als Ports: Land and Freedom (basada en el llibre de George Orwell Homenatge a Catalunya), del director anglès Ken Loach, l’any 1995. Van participar com a extres una trentena de portellans de totes les edats. Allà molts van entendre alguns secrets del cinema com el col·liri. Emèrita Agut Sorolla ho recorda avui així: “Ho vam passar de bé…! Una experiència    maja, maja; esmorzar  dinar... agarreu, lo que vulgueu!”.