Vilafranca

La mida del terme municipal, les diferències geològiques i geogràfiques i la riquesa d’estrats fan de Vilafranca un lloc amb gran varietat de flora i fauna. Pel que fa a la flora, hi podem observar més de set-centes espècies. Així, tot i que predominen les d’origen mediterrani, hitrobem un percentatge elevat d’espècies eurosiberianes o eurasiàtiques, difícils de veure lluny de zones molt més muntanyoses com ara els Pirineus. A la primavera gaudirem del groc de les argelagues florides i a la tardor de les tonalitats delsorons i els orons negres, i de les grans carrasques i roures. Les espècies més abundants són arbres com els pins rojos, pins negrals, grèvols, savines, teixos i xops, i els arbustos com la ginesta, el boix i el coralet. I entre les herbàcies i els matolls, potser els obriülls il’eriçó faran a més d’un apartar la cama. Pel que fa a la fauna, hi podem trobar algunes de les varietats de rapinyaires més buscades pels amants de les aus, com les àguiles iels voltors, de mida impressionant. En alguns llocs del terme encara hi viu la serp verda, una de les més grans d’Europa. Respecte als mamífers, no serà difícil creuar-nos amb algun porc senglar o alguna cabra salvatge; la població d’aquestes darreres, gairebé desaparegudes durant dècades, ha crescut amb força. Si tenim sort, potser veurem una geneta, un liró o una fagina.

   Vilafranca ha viscut durant les darreres dues dècades amb la incertesa sobre el seu futur. Tot i haver estat un dels pobles de la comarca que menys ha patit el despoblament, la situació econòmica general del començament del segleXXI l’ha dut a haver de reinventar-se per mantindre’s i seguir creixent. L’assentament de la fàbrica tèxtil Marie Claire va fer de Vilafranca el poble amb   millor situació econòmica de l’entorn, però la descentralització és  una amenaça. I afecta pràcticament tothom: qui no hi treballa hi té un familiar o fa una faena relacionada, de manera que la realitateconòmica i social de Vilafranca depèn sempre de la fàbrica.                   Un altre dels conflictes socials que han sorgit darrerament deriva de l’aplicació del Pla Eòlic Valencià, que afecta el terme municipal, entre altres zones de la comarca. Malgrat que s’han sentit des de l’inici veus discordants –perquè la Generalitat no va tindre en compte els afectats a l’hora de decidir les ubicacions ni les indemnitzacions–, el vent continua bufant per crear energia. Les demandes populars i les denúncies han provocat alguna resposta,però: la protecció d’algunes aus destorbades pels enormes aerogeneradors, i el cobrament de les primeres indemnitzacions per part dels ajuntaments de la zona són la primera evidència que les veus del poble s’estan escoltant.                                      

ACTIVITAT ECONÒMICA La indústria tèxtil, l’eix econòmic de Vilafranca, té l’origen en els telers artesans del segleXVIII. Aquesta activitat i altres com la fusta i la tracta d’animals, a més de l’agricultura i la ramaderia, van fer que a principi del segle  XX Vilafranca ja fos el motor econòmic de la       comarca. En aquesta època hi havia una vintena de fàbriques tèxtils, i el poble desenvolupava la seua vocació industrial i urbana. Després de l’època daurada dels anys quaranta i cinquanta moltes fàbriques van haver de tancar, i la població va començar a disminuir. A hores d’ara, l’activitat tèxtil segueix sent important encara que centrada en una sola empresa, al voltant de la qual gira la vida econòmica vilafranquina. Existeix també, però, una petita indústria tèxtil que confecciona faixes, sobretot per a les festes deSant Fermí. És una de les fàbriques registrades més antigues del País Valencià. També hi ha, de camí cap a l’Anglesola, una gran serradora.  

DANSES POPULARS Com a moltes poblacions de la zona, el ball més estès en determinades èpoques ha estat el ball pla. A Vilafranca esdevé el protagonista en les Festes de Sant Cristòfol, de Sant Roc i de la Mare de Déu del Llosar. A la plaça del poble, els xics amb mocador roig i les xiques amb mantó al coll, rodegen la font i els músics, i dansen els cinc passos que componen el ball.

La gastronomia de Vilafranca està lligada als productes naturals. Hi podem gaudir de plats de cullera com el caldo amb pilotes i les      diferents varietats d’olla, i també d’altres plats de carn com el conill amb caragols,les perdius, les guatles i tots els productes que deriven de la matança del porc. Pel que fa als dolços l’oferta és variada: quallada, pastissos de carabassa, rotllets d’aiguardent…                GASTRONOMIA

              FETS HISTÒRICS RELLEVANTS                                                                                                                                                                                                                                                                                  Riu de les Truites (actualment la Pobla del Bellestar o de Sant Miquel), data del 7 defebrer de 1239. Els primers pobladors, atrets pels avantatges de lanova vila, s’hi van instal·lar. La història va fer que, ni un segle després, Vilafranca s’agregara a un altre terme: Morella. No va recuperar la independència fins a tres segles més tard. El 9 defebrer de 1691 Carles II va signar el decret que permetria laseparació de Morella.     Durant les guerres carlines del segle XIX a Vilafranca es van lliurar batalles decisives, com la del Mas de la Carrasca i la del Pla de Mossorro.           Les restes trobades a diferents indrets del terme de Vilafranca, com la Rourera i la cova del barranc de la Fontanella, i les pintures rupestres de la Covatina del Tossalet del Mas de la Rambla demostren la presència humana des del mesolític (10.000-5.000 aC).   El primer poblat data de l’edat del bronze (1.600 - 1.200 aC); se n’han trobat restes a l’Ereta del Castellar, molt a prop de l’actual Vilafranca.Però hauran de passar gairebé vint-i-cinc segles perquèla història de la Vilafranca d’avui comence a teixir-se. La carta de poblament original atorgada per Balasc d’Alagó al