La història de Forcall

A la moleta dels frares es va descobrir l’any 1876 un jaciment iberoromà que fou identificat com la ciutat de Lessera, ja habitada  durant l’edat del bronze; els ibers la van fortificar i els iberoromans hi van viure fins al segle

III. Cal esmentar la importància de la necròpolis tumulària de Sant Joaquim de la Menadella, de finals     de l’edat del bronze. Durant l’època medieval, i després de la carta de poblament del 1246, Forcall viurà una història comuna amb la resta d’aldees de Morella, solcada de reivindicacions,enfrontaments i litigis sobre murades, contribucions, boscos comunals, jurisdiccions, etc. que no acabaran fins al 1691, quan Carles II li concedeix la independència. Malgrat tot, aquests segles són de gran desenvolupament per a Forcall. Llavors es construeixen les  cases senyorials que encara es conserven: la dels Osset-Miró, laFort, la dels Berga (a la vora del riu de Morella i que després serà la fàbrica de Palos),  la dels Maçaner   (al carrer dels Dolors), el molí Matalí(al camí reial d’Aragó)…      

Fins al segleXIX són temps d’estabilitat, però a partir del 1833   Forcall patirà les anades i tornades de carlins i lliberals. El poble esdevé presó per a 3000 hòmens capturats pel general Cabrera, el Tigre del Maestrat, que va tindre el quarter general   alternativament a Cantavella, Mirambell i Morella. Després va vindre, a més de les pèrdues humanes, la crema de l’església (1835) ii les represàlies per haver ajudat el fill de Forcall   Tomàs Penyarroja, el Groc.

La normalitat va tornar a principis del segle XX, quan hi havia més de 2000 habitants.Però  la Guerra Civil espanyola va provocar una  altra davallada social. Acabada aquesta, l’única manera de subsistir  és l’emigració, especialment cap a Catalunya. Des de l’inici de la dècada dels noranta del segle    XX la població s’ha estabilitzat