L'ALCORA I ELS MURALS CERÀMICS
L'Alcora és una població amb una reconeguda tradició ceràmica. La Reial Fàbrica del Comte d'Aranda, fundada en 1727, constituïx un dels màxims exponents de la història de la ceràmica espanyola. Les seves obres formen part de les col•leccions dels més destacats museus d'arts decoratives del món (París, Nova Iork, Madrid, Barcelona, València...), inclòs el Museu de Ceràmica de l'Alcora, que alberga un important repertori d'objectes ornamentals i exquisides peces de pisa i porcellana sorgides de la manufactura comtal. Però la ceràmica, a l'Alcora, és molt més. És indústria, és artesania, és història, és ensenyament, és present i futur. I en els últims anys s'ha anat generant un nou vincle entre l'Alcora i la ceràmica: la Ruta dels Murals Ceràmics, que embelleixen diversos espais del nucli urbà de la localitat i s'han convertit en una extensió a l'aire lliure del Museu de Ceràmica. Un conjunt de 5 murals de grans dimensions, obra de prestigiosos ceramistes contemporanis, que conviden a passejar pels carrers de l'Alcora i a aprofitar aquest recorregut per a conèixer altres punts d'interès ceràmic que converteixen la nostra localitat en un espai ideal per al desenvolupament d'iniciatives artístiques en ceràmica.
(1995)
En 1995 es va convocar un concurs d'idees per a decorar mitjançant un mural ceràmic el cos ixent de la façana posterior de l'antic ajuntament, restaurat com Casa de la Música. El projecte guanyador fou “Bloc de Notes”, Joan Antoni Rebés, que ve proposar un treball que resol amb originalitat el volum prominent d'aquest espai i que avui es pot admirar, majestuós, des del Passeig Baix la Vila, perfectament integrat en la façana urbana sobre el penya-segat natural de la vall del riu de l'Alcora. La simulació tridimensional d'una gran llibreta d'apunts musicals no solament harmonitza l'entorn, sinó que projecta cap a l'exterior l'activitat quotidiana que es desenvolupa en l'edifici, en el qual imparteix les seves classes l'Escola de Música de l'Agrupació Musical l’Alcalatén de l'Alcora.
(2005)
En 2005 es va convocar el 1r Premi Undefasa de Ceràmica Mural, gràcies a un acord entre l'Ajuntament de l'Alcora i aquesta empresa ceràmica local, amb l'objectiu de ornamentar alguns llocs del nucli urbà amb treballs artístics en ceràmica. La continuïtat fins al present d'aquest Premi ha estat el revulsiu definitiu per a la creació d'aquesta Ruta dels Murals Ceràmics.
Sofia Beça (Porto, 1972), va guanyar aquesta convocatòria amb l'obra “Muro dentro do muro”, ubicat en un petit espai pròxim a la portada renaixentista de l'església parroquial i d'un dels portals de les muralles medievals del segle XIV. Una obra d'aire arquitectònic que, a través d'una finestra interior, vol ampliar les dimensions de la placeta, mostrant què hi ha més enllà del mur. Una espècie d'exercici d'arqueologia murària.
(2006)
“Cruce de caminos”, de Carlos Martínez Esteban (Madrid, 1955) va ser el vencedor del 2n Premi Undefasa per un treball pictòric, en el qual el suport ceràmic és la base sobre la qual es representen lliurement traços i línies que semblen moure's amb el vent, al mateix temps que les branques dels arbres que l’envolten. Les tonalitats suaus s'integren perfectament en un entorn arquitectònic amb diversos elements d'interès patrimonial, a les portes del nucli antic de l'Alcora.
(2007)
En 2007 el tercer Premi Undefasa es va dedicar a la tradició alfarera de l'Alcora, documentada des del segle XVI. En aquesta ocasió, el ceramista guardonat fou Diego Écija (Màlaga, 1979), amb el seu projecte “Árbol y tierra”: un arbre enfonsa les seves arrels en la terra; de les seves primeres branques sorgeixen mans estilitzades que van donant forma al mural. Són mans de terrisser que treballen el fang al torn i decoren les obres amb el pinzell. Diego Écija ha utilitzat l’estilització, l'abstracció i cert cubisme per a homenatjar aquesta tradició. El joc de colors i formes del mural, així com l'execució en relleu dels elements principals, donen dinamisme i energia al conjunt.
(2009)
El 4t Premi Undefasa ha estat per a José A. Miralles (Crevillent, Alacant, 1974). El seu monumental mural és un homenatge a la indústria ceràmica, o per a ser més exactes, als seus anònims protagonistes: figures humanes de perfil, homes, dones i nens, a peu o sobre dues rodes, sols o en grup, anant i venint, metàfora i síntesi dels milers de passejos realitzats, de petits trajectes anònims i quotidians de casa al treball i del treball a casa; de tot el que ha estat testimoni permanent i silenciós aquest mur que ara adquireix una nova dimensió, per a convertir-se en un referent històric d'un temps i un espai perduts o, si més no, inevitablement transformats.
