Sant Miquel de Campmajor

El Bosc de Can Ginebreda, conegut com el "bosc d'en Xicu", l'artista, és un espai on l'entorn natural es fusiona amb l'art; el bosc és el receptacle d'unes escultures que creen un ambient insòlit a Catalunya.

Les rutes dels "Soldados de Salamina" consten de diversos itineraris que recorren llocs fortament afectats per la Guerra civil Espanyola dels municipis de Palol de Revardit, Sant Miquel de Campmajor, Cornellà del Terri i el Santuari de Santa Maria del Collell, entre d'altres llocs. Tots ells formen l'escenari descrit al llibre "Soldados de Salamina". Per més informació, cliqueu l'enllaç d'interès.

LLUÍS ROURA (Pintor) Neix el 5 de desembre a la Casota, una casa de pagès a tocar la carretera de Falgons. De petit li agradava tocar el flabiol, l'harmònica, cantar i llegir poesia. El Mossèn Joan Prat li parlava de pintors com Van Gogh, Monet i Cézanne. Als 15 anys comença a anar en bicicleta a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Banyoles, que dirigeix Joan de Palau. El 1960 ja guanya el primer premi de dibuix lliure a Banyoles i pinat el primer quadre a l'oli, dedicat a casa seva. Gràcies a la insistència del seu cunyat Ramon Turon, el 1963 pot anar a la Llotja de Barcelona, on treu el número 1 cada any i la beca corresponent. De l'any 1965 al 1975 participa en molts concursos i guanya 70 primers premis. El 1974 fa la primer exposició individual a Madrid i el 1975 a Barcelona. Des del 1985 exposa diverses vegades a Caracas, a més de Ginebra, Basilea, Miami, Viena i Sant Petersburg. L'any 1975 s'estableix a Banyoles, el 78 a Vilabertran i el 92 a l'Escala, des d'on pinta l'Empordà amb tots els seus matisos i colors, però amb una vivesa que el fan únic. Fruit del seu viatge a Terra Santa i de la fota impressió que li causà, està duent a terme un important projecte de pintura mural a l'església de la Sagrada Família de Banyoles que vindrà a culminar la seva brillant trajectòria pictòrica.

Festa Major: últim diumenge de setembre Festes de l'aplec de Santa Quitèria: pels volts del 22 de maig

Les Fonts S’ha trobat el nom d’una quarentena de fonts escampades per tota la vall, però algunes estan perdudes. Destaquen pel seu cabal i la situació la font de Sant Nicolau, al costat del camí que puja al santuari de Rocacorba, arranjada pel Centre Excursionista de Banyoles i lloc de parada obligada per a mirar la vall, l'ermita i els grans castanyers que l'acompanyem; i les fonts Nova, de la Coma i de can Sagnari, a la part alta de la vall. La Gorga del Diable En les corbes que descriu el riu Ser al seu pas entre els termes de Sant Martí de Campmajor i Briolf, després d'haver rebut les aigües del Ritort i d'algunes rieres, el seu corrent es torna cada vegada més assossegat fins que quasi es para en els embassaments o gorgues que es van succeint al llarg de la vall. Una d'elles l'anomenen "la gorga del Diable". Allà el riu assoleix una amplada de vint metres. A la dreta, seguint la direcció de les aigües, la riba forma una petita platja vorejant la muntanya, però al marge esquerre s'aixeca un immens penya-segat composat de tremendes masses d’argila. Cap a la seva meitat, en el punt on assoleix la seva major amplada, una grossa muralla la creua perpendicularment de l'una i a l'altra vora, partint-la en dues parts. Aquest mur no surt a la superfície, sinó que queda submergit a tres braces per sota el nivell de les tranquil·les aigües. El constitueixen blocs d’argila de formes regulars, i semblen els carreus d'un baluard ciclopi. Església de Sant Miquel de Campmajor Temple d'origen romànic modificat posteriorment de tres naus i tres absis decorats amb arcuacions llombardes i lesenes. Església de Sant Vicenç de Falgons Temple romànic modificat i ampliat el segle XVIII. Església de Sant Martí - Santa Quitèria de Campmajor Temple romànic documentat des del segle IX. Església de Sant Feliu de Ventajol Temple romànic del segle X. Església de Sant Esteve de Brió Temple romànic amb modificacions posteriors. Capella de Sant Nazarí Temple amb un absis romànic del segle XI Santuari de Santa Maria del Collell El Santuari pertany al terme municipal de Sant Ferriol però es troba al límit entre aquest municipi i Sant Miquel de Campmajor. Els Molins A l'època medieval i modern es van aprofitar al màxim els rius i rierols per construir-hi molins fariners i drapers. Actualment hi ha encara tres molins fariners força ben conservats d'origen indocumentat, i les restes de dos més. Els Castells El castell més destacat és el de Falgons, situat al peu de la carretera i abans d'arribar a l'església. La seva planta és quasi quadrada, amb sengles torres de reforç que surten dels angles i pati central. Damunt la porta de l'entrada, hi l'escut dels Cartellà. I en una de les torres, la primera que es troba venint de Sant Miquel, consta la inscripció "Se reedifica 1634". Dominant la confluència del riu Ser amb la riera de Sant Miquel es troba el castell de Roca, que té l'aspecte d'un mas una mica fortificat. Consta de tres construccions adossades l'una amb latra. La més vella pot ser la torre situada a l'esquerra de la façana principal. Al costat de l'església de Sant Esteve de Briolf hi ha la torre de Briolf o Brió, notable edifici romànic. Té una planta quadrada, amb una amplada interior de 4,1 m i un gruix dels murs d'un metre. L'alçada actual és d'uns 8 metres repartits entre la planta baixa i un primer pis. La part superior de l'edifici inicial i la cobertura primerenca s'han perdut.