Alt Maestrat

La història de l’àliga i la perdiu. Estàvem fent el Camí , haviem passat el corral del Pellero i anàvem a entrar en el barranc de Patxol quan un home que ens va veure passar ens va contar aquesta història: Fa unes setmanes estava pasturant les ovelles prop del mas Blanc i vaig veure en el cel com una àliga perseguia una perdiu, la perdiu es veia perduda ja que la rapaç li guanyava en la carrera, no s’ho va pensar dues vegades i s’enfilà en picat per l’estreta escletxa que deixa la construcció de pedra en sec que amaga el pouet del mas Blanc, l’àliga es llança en picat i  a tota velocitat queia darrera la perdiu, i les dues van desapareixer per l’escletxa del pou. Em vaig quedar encuriosit per saber com havia acabat la hitòria i promte em van contar que havien tret una àliga ofegada en l’aigua del pou i en efecte varen morir les dues ofegades, no van poder fenar en la seua carrera vetiginosa i després no van poder sortir del pou.

El gegant del mas Blanc.Era un masover que fa més de 100 anys va nàixer gegant: es diu que tenia uns dits com a canells, i encara es conserva l’esclopet que utilitzava per segar, on cabia una mesura de blat (1,5 kg); i també que cada dia posava i llevava com si res una pedra que feia de llinda del corral, que pesa 260 kg. Però el tio  Pep del mas Blanc era de caràcter tranquil i bonàs, i mai  s’aprofitava de la força; més aviat l’emprava en benefici de tothom, com la vegada que va ser requerit per ajudar a traure un burro quehavia caigut al pou de Barrulles i ho va fer tot sol.  

    La raboseta.Aquest conte és el responsable del nom no oficial de Tírig,el poble de la raboseta, i dels seus habitants, rabosetes. Això va passar al barranc de la Valltorta, barranc que separa els termes d'Albocàsser i Tírig. Diu   que la rabosa que  era de Tírig i baixava al barranc per la part del seu terme es va trobar amb un llop, que era d'Albocàsser i baixava cap al barranc per la part del seu terme i  portava un bon tros de formatge a la boca i, així tots dos es van trobar a la llera del barranc, ben llesta,la rabosa  li va preguntar al llop d’on era. En pronunciar el nom del seu poble, Albocàsser, va obrir tant la boca per fer la a que el formatge li va caure i la rabosa el va agafar ràpidament. El llop va decidir utilitzar la mateixa tècnica que la rabosa per a recuperar el bocí. Però el resultat final va ser molt diferent: com que la rabosa era de Tírig, no va haver d’obrir gaire la boca per respondre, i se’n va anar ben ufana amb el formatge.

Per Sant Antoni els diables encenen les fogueres i els jóvens representen fragments de la vida del sant i les temptacions que li van fer patir els diables, com la Diablera (coneguda en altres  indrets com la Temptadora, per ser ella qui  l’incita a abandonar     la  vida d’austeritat i devoció). A continuació es llegeix la Publicata,versets punyents creats per la gent del poble a propòsit de les coses ocorregudes al llarg de l’any. Acaba la festa amb la benedicció dels animals, el repartiment de coquetes i un sopar popular.    

  El Museu de la Valltorta és un edifici modern que es troba a la  partida de l’Om, a 2 km del poble i a 500 m del barranc. Constitueix el centre de documentació i informació del Parc Cultural de la   Valltorta-Gasulla. Les sales exposen d’una manera atractiva i didàctica els trets fonamentals de l’art rupestre de l’entorn, així com elements etnològics de la comarca.  

FESTES I TRADICIONS Les festes patronals se celebren la darrera setmana d’agost i estan dedicades a sant Bartomeu (dia 24) i a santa Elena (dia 25). Se  celebra també Sant Antoni al voltant del 17 de gener, amb una    gran foguera a la plaça Major del poble. El cap de setmana més  proper al 25 d’abril se celebra Sant Marc; els veïns d’Ares van en  romeria fins a l’ermita de Mare de Déu de la Font de Castellfort. I el primer diumenge de maig hi ha la romeria a l’ermita de Santa Elena. A més de les festes religioses, cal anomenar la Fira d’Ares, que    coincideix amb les festes d’agost, i que serveix de lloc d’encontre per als ramaders i llauradors. I darrerament, a principi d’estiu es duu a terme el Concurs de Gossos de Rabera que guanya adeptes  cada any. Hi participen pastors del País Basc i els Països Catalans. El cap de setmana més proper al 27 de desembre es commemora la Crema d’Ares amb diversos actes culturals i festius                       

  El barranc dels Molins, que deu  el nom a cinc molins fariners connectats entre sí, construïts en una època d’auge demogràfic (segona meitat delXVIII). El descens de la població i la industrialització els deixaren obsolets. El barranc va ser declarat Bé d’Interès Cultural (Espai Etnològic) el 2009          

LA NEVERA Val la pena pujar fins a uns 1200 m per comprovar la fondària del pou de neu de la font dels Regatxols (8 m). El Museu de la Nevera va ser creat per a divulgar el funcionament de les neveres naturals que durant tants anys van ajudar a la conservació d’aliments. Al que antigament erala casa del nevater, damunt de l’antic pou de neu de la font dels Regatxols, podem gaudir d’explicacions detallades sobre com es recollia la neu, com es conservava, quins usos tenia, com es transportava i com funcionava la xarxa de neveres del País Valencià                                                                                                                                                                        

EL CASTELL D’ARES Aixecat entre els segles XIII i XV sobre restes ibèriques, és el símbol de la població. Al recinte, avui destruït, podem trobar la torre del’homenatge, de gairebé 10 m de diàmetre. A la part esquerra del cim on se situa aquest conjunt arquitectònic hi ha un tall a la roca conegut com Piqueta dels Moros, que s’utilitzava per a recollir aigua. Cal fer una ullada també a la cova que travessa la mola de punta a punta, que fa més de 40 m de llarg. Una vegada dalt s’entén la  importància estratègica d’aquest lloc que havia de ser cremat per a ser conquerit: tot un exemple de resistència i arquitectura.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

L’edifici de l’Ajuntament va ser bastit sobre les antigues murades àrabs, utilitzant l’estil gòtic. Cal destacar-ne la Sala Capitular, on es va localitzar un peiró gòtic amb la imatge de la Verge, el Nen Jesús i   la creu. Dins del mateix conjunt arquitectònic, sota l’ajuntament trobem la  presó, construïda durant el segle XIII. Al mateix segle es    va dreçar la llotja, que uneix la plaça del poble amb l’església     mitjançant una sèrie d’arcades gòtiques amb detalls d’estil mudèjar. En diuen el perxe.