Alt Maestrat

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS Ares comença a aparèixer en els documents i a formar part de las imbologia del país a partir de l’arribada de Jaume I: el primer mes de l’any 1232 el rei iniciava per Ares la conquesta del País Valencià. La mateixa situació estratègica va assenyalar Ares al mapa durant la guerra de Successió en sentit totalment oposat : si havia estat el principi del camí per a Jaume I, el setge, la crema i la presa d’Ares (1706-1708) van significar la caiguda definitiva del Regne de València a mans de Felip V; i van marcar Ares fins avui dia, ja que s’hi van perdre gairebé tots els edificis i documents històrics. Darrerament s’han retrobat i buidat molts d’aquells textos, que permeten conèixer millor les etapes d’aquella destrucció massiva.                                           Ares comença a aparèixer en els documents i a formar part de la       simbologia del país a partir de l’arribada de Jaume I: el primer mes       de l’any 1232 el rei iniciava per Ares la conquesta del País Valencià.       La mateixa situació estratègica va assenyalar Ares al mapa durant la                                                                                                                                      

JOAN DE BRUSCA   La conquesta cristiana va tenir lloc cap al 1233 i la carta de    població es va atorgar el 25 de gener de 1239 al noble català  Joan de Brusca.    Diuen que Joan de Brusca va fer construir una  ermita a la vora del seu mas (mas de Brusca)  perquè la seua filla Miquela pogués oir  missa sense haver de desplaçar-se, i d’ací  l’advocació.       El soterrament de Joan de Brusca.  A l’ermita dels Sants Joans,   que fou la primera església del poble, es pot veure el sepulcre de pedra  robust i bast del fundador de la vila. Però la inscripció que s’hi  llegeix és molt posterior a l’època de la fundació de la vila, i la veu  popular no recorda haver vist mai aquest sepulcre amb ossos. Es  conta que el noble no va voler ser soterrat en un sepulcre de pedra,  per no compartir la mateixa honra de Jesucrist.                                                                                                                                                    

  EL PINTOR DE TÍRIG     Gabriel Puig Roda va nàixer a Tírig l’any 1865. Es va convertir en un  pintor reconegut després d’haver visitat els principals centres artístics europeus. Va decidir tornar a la seua terra al començament del segleXX i es va instal·lar a Vinaròs; s’hi va dedicar a l’aquarel·la costumista fins que va morir el 1919 a Castelló.El monument que li  va construir el poble té un gran valor per als tirijans, ja que van ser ells qui van decidir fer-lo, a partir de la iniciativa de mossèn Martínez. Tothom hi va col·laborar: uns portant aigua, altres lespedres, etc. Ho van fer tot a jornal de vila, costum que consistia a reservar unes dates determinades per a treballar gratuïtament en la millora del poble. El monument està constituït per una mola vertical (Roda) posada damunt d’una muntanyeta de pedra  foradada (Puig): així és representen al·legòricament els cognoms del pintor. Es va inaugurar l’any 1965 durant les festes del Socors.                

CARLES SALVADOR, EL POLÍTIC DE L’IDIOMA  Considerat una figura cabdal de les lletres valencianes i de la innovació pedagògica, va exercir de mestre a Benassal des de 1916 fins al 1934. Es definia a si mateix com a “polític de l’idioma”, ja que durant anys va treballar per la normalització ortogràfica i la difusió de la llengua a les comarques valencianes. Va ser un dels redactors i signants de les Normes de Castelló. Sempre va mantindre vincles amb el poble, a més dels familiars; ho testimonien publicacions com Cant i encant de Benassal, Les festes de Benassal i el Petit vocabulari de Benassal, entre altres. És fill adoptiu del poble, que l’any 1971 va inaugurar un monument a la seua memòria.  L’any 2002 es va crear la Fundació Carles Salvador* per tal de garantir la permanència al poble del llegat sencer del mestre, donar a conèixer la seua obra i dotar el municipi d’un centre de dinamització cultural. Una de les accions principals ha estat l’obertura de l’Aula Museu Carles Salvador, que en conserva l’arxiu i la biblioteca. Obri de dilluns a divendres, i hi ha la possibilitat de fer visites guiades.                                                                                                                                                                                                                                  

El barranc de la  Valltorta és l'indret més important del paisatge i la història de Tírig. Acull part del conjunt de pintures rupestres a l’aire lliure més important del món. Comprèn més d’un miler de figures distribuïdes en 21 abrics, entre els quals destaquen el de les coves dels Civils i la de la cova de Cavalls, les condicions ambientals d’aleshores, molt diferents de les actuals, en feien una zona fèrtil amb abundància de vegetació i caça. Això es reflecteix en les escenes representades als abrics: de caça, de lluita, religioses, de la vida quotidiana o mostres de les creences, amb el negre i el roig com a colors bàsics. El gran naturalisme d’aquesta expressió artística permet reconèixer figures de cérvols, senglars, cabres salvatges, cavalls i bous. La figura humana, escassa la de la dona i nombrosa la de l’home, té una importància central. Sovint hi apareix acompanyada amb arcs i fletxes en caceres, lluites i danses guerreres. Les pintures van ser descobertes l’any 1917,reconegudes com a patrimoni historicoartístic el 1924 i, finalment, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 dins del conjunt d’art rupestre de la conca mediterrània de la península Ibèrica.