Ares del Maestrat

GASTRONOMIA Hi podem gaudir d’unes bonesxulles de corder amb allioli, del conill amb caragols,de la perdiu en escabetx i, per acabar, d’una bona quallada. Hi ha un plat que fins i tot duu el nom del poble: l’ olla d’Ares, un guisat a base de patates i corder que és un bon reconstituent després de pujar el coll!                                     

El repte principal és el despoblament continuat des del darrer terç del segleXX. Així, en la darrera dècada han sorgit algunes iniciativesper intentar trencar la dinàmica de pèrdua d’habitants i de recursos. Els allotjaments rurals i les faenes que deriven de la nova concepció sobre el medi ambient i l’entorn semblen la clau delfutur. A més, l’esforç d’algunes institucions per recuperar elpatrimoni natural i cultural d’Ares es tradueixen en un augment dellocs de treball que pot suposar, si no el creixement, elmanteniment de les estadístiques de població.   REALITAT SOCIAL

ACTIVITAT ECONÒMICA Ares ha tingut des dels seus inicis una relació directa amb el medi que l’envolta. Avui dia les principals activitats econòmiques de la zona continuen sent les explotacions agrícoles i ramaderes, encara que en els darrers anys ha crescut amb força el nombre d’allotjaments de turisme rural, i això suposa una font d’ingressos suplementària.

El nom Ares, que es repeteix de cap a cap dels Països Catalans, sempre apareix al voltant d’un pas entre dues muntanyes. La hipòtesi més probable és que l’origen etimològic del topònim siga el nom llatí ara, ‘altar’. Els romans acostumaven a fer ofrenes al   déu Mercuri quan passaven per un port de muntanya, i amb el temps aquests llocs van quedar batejats amb el nom dels altars.                ETIMOLOGIA DEL NOM

FESTES I TRADICIONS Les festes patronals se celebren la darrera setmana d’agost i estan dedicades a sant Bartomeu (dia 24) i a santa Elena (dia 25). Se  celebra també Sant Antoni al voltant del 17 de gener, amb una    gran foguera a la plaça Major del poble. El cap de setmana més  proper al 25 d’abril se celebra Sant Marc; els veïns d’Ares van en  romeria fins a l’ermita de Mare de Déu de la Font de Castellfort. I el primer diumenge de maig hi ha la romeria a l’ermita de Santa Elena. A més de les festes religioses, cal anomenar la Fira d’Ares, que    coincideix amb les festes d’agost, i que serveix de lloc d’encontre per als ramaders i llauradors. I darrerament, a principi d’estiu es duu a terme el Concurs de Gossos de Rabera que guanya adeptes  cada any. Hi participen pastors del País Basc i els Països Catalans. El cap de setmana més proper al 27 de desembre es commemora la Crema d’Ares amb diversos actes culturals i festius                       

  El barranc dels Molins, que deu  el nom a cinc molins fariners connectats entre sí, construïts en una època d’auge demogràfic (segona meitat delXVIII). El descens de la població i la industrialització els deixaren obsolets. El barranc va ser declarat Bé d’Interès Cultural (Espai Etnològic) el 2009          

És gairebé imprescindible recórrer el barranc dels Horts, declarat Microreserva de Flora l’any 2001. La bellesa d’aquest paratge no rau en la quantitat d’espècies que podem trobar-hi, sinó en l’estat de conservació, la bellesa i la longevitat d’alguns dels seus espècimens: carrasques, roures monumentals, savines, orons i grèvols conformen boscos difícils de trobar en molts quilòmetres.              

LA NEVERA Val la pena pujar fins a uns 1200 m per comprovar la fondària del pou de neu de la font dels Regatxols (8 m). El Museu de la Nevera va ser creat per a divulgar el funcionament de les neveres naturals que durant tants anys van ajudar a la conservació d’aliments. Al que antigament erala casa del nevater, damunt de l’antic pou de neu de la font dels Regatxols, podem gaudir d’explicacions detallades sobre com es recollia la neu, com es conservava, quins usos tenia, com es transportava i com funcionava la xarxa de neveres del País Valencià                                                                                                                                                                        

EL CASTELL D’ARES Aixecat entre els segles XIII i XV sobre restes ibèriques, és el símbol de la població. Al recinte, avui destruït, podem trobar la torre del’homenatge, de gairebé 10 m de diàmetre. A la part esquerra del cim on se situa aquest conjunt arquitectònic hi ha un tall a la roca conegut com Piqueta dels Moros, que s’utilitzava per a recollir aigua. Cal fer una ullada també a la cova que travessa la mola de punta a punta, que fa més de 40 m de llarg. Una vegada dalt s’entén la  importància estratègica d’aquest lloc que havia de ser cremat per a ser conquerit: tot un exemple de resistència i arquitectura.