Ares del Maestrat

L’edifici de l’Ajuntament va ser bastit sobre les antigues murades àrabs, utilitzant l’estil gòtic. Cal destacar-ne la Sala Capitular, on es va localitzar un peiró gòtic amb la imatge de la Verge, el Nen Jesús i   la creu. Dins del mateix conjunt arquitectònic, sota l’ajuntament trobem la  presó, construïda durant el segle XIII. Al mateix segle es    va dreçar la llotja, que uneix la plaça del poble amb l’església     mitjançant una sèrie d’arcades gòtiques amb detalls d’estil mudèjar. En diuen el perxe.                                

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS Ares comença a aparèixer en els documents i a formar part de las imbologia del país a partir de l’arribada de Jaume I: el primer mes de l’any 1232 el rei iniciava per Ares la conquesta del País Valencià. La mateixa situació estratègica va assenyalar Ares al mapa durant la guerra de Successió en sentit totalment oposat : si havia estat el principi del camí per a Jaume I, el setge, la crema i la presa d’Ares (1706-1708) van significar la caiguda definitiva del Regne de València a mans de Felip V; i van marcar Ares fins avui dia, ja que s’hi van perdre gairebé tots els edificis i documents històrics. Darrerament s’han retrobat i buidat molts d’aquells textos, que permeten conèixer millor les etapes d’aquella destrucció massiva.                                           Ares comença a aparèixer en els documents i a formar part de la       simbologia del país a partir de l’arribada de Jaume I: el primer mes       de l’any 1232 el rei iniciava per Ares la conquesta del País Valencià.       La mateixa situació estratègica va assenyalar Ares al mapa durant la                                                                                                                                      

Al barranc de la Gasulla i els voltants podem trobar una de les coves més espectaculars de l’art mediterrani: la cova Remígia, amb centenars de figures a les parets . Per visitar-la cal avisar al guia de la Montalbana. Aquestes pintures van ser declarades  Patrimoni de la Humanitat l’any 1998.                                                          

ESPURNA   El Concurs de Gossos de Rabera va sorgir per tal de mostrar aquest  tipus de competicions a la gent de la zona i al mateix temps fer entendre que la concordança entre les persones i la natura pot ser molt més efectiva del que sembla. Des de la primera edició hi destaca la figura d’Espurna, la gosseta de Juli Bayot, l’organitzador del concurs, que es va fer amb el primer premi i s’ha convertit en un referent per als gossos de pastor.