El mot Berga és un mot d’origen cèltic o visigòtic que voldria dir “elevació del terreny”. Tant en el cas del poble de Santa Eugènia, com en el de Berga l’explicació convenç a alguns historiadors, perquè les dues poblacions es troben en llocs enlairats.
Quan a l’any 879 el compte Guifré el Pelós expulsà els moros que havien envaït la plana de Vic el 713, els habitants refugiats a les muntanyes o que quedaren sotmesos als àrabs començaren la repoblació —sota la protecció eclesiàstica de la Catedral de Vic i militar del Castell de Taradell— d’una vila, en les ruïnes d’una explotació romana o visigòtica documentada abans del 516 i restaurada el 718, anomenada Berga (amb la e oberta). La tornem a trobar l’any 915, concretament el 28 d’abril de 915, quan l’administrador de béns eclesiàstics de la Catedral de Vic va comprar unes terres a un matrimoni de la vila de Berga.
Aquesta família va desaparèixer de la comarca quan l’hereu, Bernat de Santa Eugènia, es va casar amb Adelaida de Torroella, pubilla de la família Montgrí, i muntaren el castell de Torroella de Montgrí.
Text redactat per: Ton Dachs Any: 2008
