Viladrau

Tradicionalment Viladrau ha basat la seva activitat econòmica en les feines eminentment forestals: recol·lecció de llenya, obtenció de carbó vegetal i fabricació de rodells i bótes amb la fusta, excavació de pous de neu, etc. Però totes aquestes activitats eren complementades amb la cria de bestiar (xais, sobretot) i el conreu d’horts -per a la subsistència familiar- i farratges -per al bestiar-.  A principis del s. XX Viladrau es va posar de moda entre la gent benestant de Barcelona com a poble d’estiueig. El clima, el paisatge i la qualitat de les seves aigües, van fer possible l’establiment d’una colònia d’estiuejants que van aportar un ressorgiment econòmic que ha sabut mantenir-se fins als nostres dies. Actualment, Viladrau es potencia com a un lloc privilegiat on estiuejants i visitants gaudeixen d’un territori on es conjuminen natura, cultura i tradició al bell mig del Parc Natural del Montseny.

Viladrau es defineix especialment mitjançant el seu ric i variat paisatge. Al peu del Montseny, la vista del Matagalls corona l’horitzó pintant els més variats estatges de vegetació. Fagedes, avetoses, rouredes, vernedes, alzinars i castanyedes, segurament les millors de Catalunya, clapejades de conreus, pastures i esquerps roquissars. Acaben de conformar el paisatge un bon nombre de masies i ermites, torrents i salts d’aigua i més de cent cinquanta fonts. Boscúries i racons màgics, al bell mig del Parc Natural del Montseny, que amaguen endemismes tan únics com l’herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana) o el recentment descobert tritó del Montseny (Calotriton arnoldi).       Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura     Any: 2008

La gastronomia de Viladrau es basa en els productes de temporada. Són especialment preuades les patates del bufet i les mongetes del ganxet, dotades d’una qualitat gastronòmica especial gràcies a la qualitat de l’aigua i al terreny silícic de Viladrau. Igualment reconeguts són els plats de caça, especialment senglar, i les truites de la riera Major.   Tot i així, la reina de la gastronomia a Viladrau és la castanya, una castanya petita i de gran sabor que els tretze restauradors del poble treballen especialment a la tardor, al voltant de la Fira de la Castanya. D’aquí en surten els plats més tradicionals —com el civet de senglar i el morro i orella amb castanyes— i plats de creació —com el semifred de castanya amb gelat glacejat i borratxo de ratafia—.   Cal també aprofitar per comprar un dels millors embotits de la zona i, especialment, els singulars castanyots, galetes fetes amb farina de castanya. Els trobareu als forns de la vila.   Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura     Any: 2008      

A Viladrau, a causa d’una llarga tradició d’acollida, bona part dels nouvinguts participen d’una manera o una altra en les activitats i en la vida associativa del poble. Tot i ser un poble petit, compta amb un bon nombre d’associacions, que treballen especialment en l’àmbit de preservació del medi. Cal destacar l’Aula de Música, l’Associació d’Amics del Montseny, l’Associació de veïns de les Guilleries, els Amics de l’Aplec de Matagalls, la Fundació Jaume Bofill i Ferro, l’Agrupació Sardanista, el Grup Excursionista,  l’Esplai de Viladrau i l’AMPA Els Castanyers.     Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura     Any: 2008

Molts personatges han deixat, a Viladrau, la seva empremta en la història del nostre país. Alguns nascuts aquí, altres acollits al poble, tots arrelats a Viladrau.   Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga (1594-1634), famós bandoler i cap dels nyerros, ha arribat fins a nosaltres com a personatge històric,  llegendari i mític.   A cavall entre els segles XIII i XIX, cal destacar Jaume Bofill i Salarich, conegut com a l’Herbolari, gran estudiós de les plantes remeieres i del Montseny que assolí la dignitat d’esdevenir l’apotecari de la corona de Ferran VII.   Ramon Vila i Colomer, anomenat Vila de Viladrau, reconegut carlí i amic personal de Francesc Savalls, amb qui declarà conjuntament la tercera guerra Carlina precisament al nostre poble.   El pare Claret, més tard sant Antoni Maria Claret (1807-1870), vicari de Viladrau. Consta que va fer el seu primer miracle en un gran incendi de la casa del Noguer.   En Jaume Bofill i Mata (1878-1933), gran poeta conegut com a Guerau de Liost, i el seu cosí Jaume Bofill i Ferro (1891-1968), crític literari de gran renom, van fomentar entre Rosquelles i ca l’Herbolari un ressorgiment de la poesia, a i des de Viladrau. És amb l’empenta d’aquests prohoms que sorgeix a Viladrau un focus literari en el qual destaquen els noms de Josep Carner, Felip Graugés, Carles Riba i Marià Manent. Més tard ens arribarà l’obra d’Ernest Torra i Enric Larreula.   El Dr. Ariet, Antoni Ariet i Barberís (1872-1951), ens va deixar la més singular obra sobre el nostre poble, Topografia mèdica de Viladrau, premiada per la reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Una obra molt avançada al seu temps.   Tampoc hem d’oblidar grans personatges que han entrat a formar part del nostre poble com a un viladrauencs més: Marcos Redondo i Valencia (1893-1976), famós baríton amb una llarga i reeixida carrera com a cantant; Alicia de Larrocha i de la Calle, una de les més grans concertistes de piano, deixeble de Frank Marshall; Ramon D’Abadal i de Vinyals (1888-1970) historiador i polític que, juntament amb d’altres intel·lectuals, va fornir un important grup de pensadors a Viladrau; Salvador Millet i Bel, eminent economista llargament premiat; Xavier Trias i Vidal de Llobatera, gran polític de Convergència Democràtica de Catalunya, i Jordi Cabré i Trias, un dels joves escriptors més prominents de la nova narrativa —la seva premiada obra la Pregaria del Diable està centrada en els cruents fets de bruixeria de Viladrau—.       Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura     Any: 2008

Tot i que a Viladrau un 20% de la població no és nascuda a Catalunya, el percentatge de gent que parla català és majoritari. Els nouvinguts en pocs anys utilitzen el català com a llengua de comunicació fora de casa. En el català de carrer encara s’utilitzen expressions típiques de pagès i del món forestal que han passat de pares a fills. Exemple: s’utilitza l’expressió pivet per designar l’avet.   Des de l’any 1885, l’Associació d’Amics del Montseny celebra un certamen poètic; hi ha una gran participació i hi concursen poetes tant novells com reconeguts.   També es troba consolidat el concurs de poesia i prosa que se celebra per Sant Jordi i que organitza per a infants i adults l’AMPA de l’escola.     Text redactat per: Centre Cultural Europeui de la Natura     Any: 2008

La majoria de les llegendes de Viladrau sorgeixen al voltant de personatges de vegades ben humans i de vegades tan enigmàtics com són les dones d’aigua, que aquí a Viladrau reben el nom de paitides.   La Creu del marrec Els més avis encara expliquen la història d’uns carboners que tenien al seu càrrec un pobre noi, un xic beneitó, que els traginava la vianda del poble al bosc. Un d’ells, disfressat amb un llençol, sovint l’espantava pel camí, per riure després quan el noi els explicava la història del fantasma que el seguia. Els feia tanta gracia la por del noi que fins i tot li deixaven, per disparar, una escopeta descarregada. Un dia, però, un botiguer del poble, en veure-li l’escopeta, li va dir: On vas amb l’escopeta descarregada? Així sí que faràs poca cosa. Té, fica-hi aquests dos cartutxos per fer una mica de feina. Els carboners van quedar bocabadats quan, en arribar, el noi els explicava: Avui sí que han sonat. Han sonat els cartutxos i els crits del fantasma. Ara jau allà, esterrecat. Ja no m’ha de fer més por. Fins fa poc temps, al camí que mena a can Bosch, al Cau de les Guilles, s’hi podia trobar una creu de fusta que ho recordava.   El gorg Negre Al gorg Negre de Viladrau, pronunciat i fosc sot que es forma entre Sant Segimon i la muntanya de la Sala, al torrent dels Rentadors, s’hi va acostar un home, dels  valents,  per tal de mesurar aquell profund esvoranc. Amarrant una bona pedra a la més llarga corda que havia pogut trobar, la va anar deixant anar a poc a poc, fins que es va acabar. Mentre dubtava què fer, va sentir una grossa i rovellada veu que sortia del gorg: “No ni ha més!”. Diuen que, ara, encara corre.   La suposada bruixa Viladrau era cau de bruixes; algunes no ho eren, d’altres vés a saber. Hi havia a Viladrau una vella molt pobre i molt bona dona que, per més que no se li sabés cap malifeta, van donar-la per bruixa i tothom va acabar per creure-s’ho. Però la velleta, que devia saber-la molt llarga, aprofitava la seva suposada bruixeria amb aquesta manya: Passava per davant d’un hort i, extasiant-se, començava a exclamar: Ai, filla, quin bé de Déu de mongetes...! Quina collita de trumfes, noia...! I per temor que maleís la vianda que assenyalava, tothom corria a donar-li’n. En fi, que d’això vivia, del que per por li donaven i que potser per compassió no li haurien donat.   L’Avi Ismé És una de les llegendes més inversemblants i més curtes que s’han sentit dir mai: I gegants? No teniu esment de si n’hi havia hagut al Montseny? Prou.  En un altre temps n’hi havia un que li deien l’Avi Ismé, i sortia totes les nits a la vall de Viladrau. De vegades se’l veia encamellat damunt la serra, cama-aquí cama-allà, com si anés a cavall. Altres vegades l’havien vist eixarrancat, un peu en una carena i un peu en una altra, passant-li la riera Major per sota les cames. El meu avi deia que més d’un cop havia vist l’Avi Ismé gambejant per la serra i saltant d’una carena a l’altra. I no havíeu sentit contar res més? No me’n recordo d’haver sentit res més del que acabo de contar.   Les dones d’aigua de la font de l’Or La nit de Sant Joan varen sortir, cap al torrent de Sant Segimon, tres hereus de Viladrau; un de can Bosch, un de can Gat i l’altre de la Sala. Deien els més vells que en aquell indret, i durant la nit de Sant Joan, sortien les dones d’aigua a cantar belles cançons com ningú les havia sentit mai. Al punt de les dotze, estant-se allà ben amagats, varen sortir dels fons d’una balma les paitides, que anaven estenen roba pels marges del torrent. Tot d’una, els tres hereus varen sortir a corre-cuita i agafaren una peça de roba. De sobte desaparegueren les paitides i la resta de la roba. El tovalló pres es va anar allargant a mida que els nois l’estiraven per quedar-se’l. En esquinçar-se, cada un es va quedar un tros que en aquell moment es va convertir en un munt de peces d’or. Els hi entrà l’ambició i decidiren, cadascú pel seu cantó, tornar l’any següent. Aquesta vegada, però, del tros de roba agafat, en sortiren moltes pedres cantelludes. La font de l’Or i la tartera que hi ha a la vora encara fan referència a aquesta història.       Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura    Any: 2008

Cavalcada dels Reis de l’Orient: dia 5 de gener Hivern de Cinema: Febrer Els Esclops d’en Pau: Divendres Sant  Festa de l’Arbre: Març  Aplec de Sant Segimon: 1 de maig  Aplec de l’Erola: Últim diumenge de maig  Ruta bandolera BTT: Maig Botifarrada popular del c/ d’Arbúcies: Segona quinzena de juny Aplec de Matagalls: Segon diumenge de juliol Culturaigua (Festa Cultural de l’Aigua): Tercer cap de setmana de juliol  Estiu Bandoler: Durant tot l’agost       Festa Major i  Contradansa i ball del ciri: 8 de setembre  Ball cerdà i arrossada popular: 11 de setembre  Fira de la Castanya i tast gastronòmic: Últim cap de setmana d’octubre        Ball de les bruixes i concurs de menjar castanyes: 31 d’octubre (nit de Tots Sants)           Caminada de les fonts: Novembre  Festa dels avis. Festa Major d’Hivern: 11 de Novembre Entronització del pessebre a Sant Segimon: Diumenge abans de Nadal  Caga Tió i Botifarrada popular a la plaça Major: Nit de Nadal             Esclops d’en Pau Tradició arrelada que se celebra al mig de la plaça Major, on els participants segueixen el compàs de tonades picaresques amb tacs de fusta, juntament amb enlairades de porró. Perdre el compàs significa rebre doloroses picades als dits. “Els esclops d’en Pau fangaven, Sant Joan triava el gram Sant Pere li va al darrera Amb el tripi tripi trap.”   Festa de l’Arbre Recuperada l’any 1999, en commemoració del seu centenari, i amb la participació dels alumnes del cicle mitjà de l’escola Els Castanyers, de Viladrau Aplec de Sant Segimon:        Sant Segimon, rei de Borgonya, segons la tradició va estar-se d’ermità a la cova que es troba sota un gran espadat, a 1.230 m d’altitud, en un dels indrets més agrestes del Montseny Aplec de l’Erola L’Erola era utilitzada com a residència per part dels monjos de Sant Segimon durant els mesos més crus de l’hivern. Segons la tradició, va ser un bou de can Gat qui va trobar la Verge mentre llaurava. La Verge de l’Erola era invocada perquè protegís els nens de la verola. Aplec de Matagalls      La creu de Matagalls ja surt esmentada l’any 1614. A l’estiu de 1950, amb motiu de la canonització del pare Claret, es promou per primera vegada l’aplec, on es veneren sant Antoni Maria Claret, que va tornar a aixecar la creu el 1840, i Mossèn Cinto Verdaguer, excels poeta i romeu del cim. Culturaigua                   La Festa Cultural de l’Aigua a Viladrau esdevé una proposta cultural que vol crear un espai de reflexió, un espai festiu i un espai de participació, al voltant de l’aigua com a element cabdal en el desenvolupament del nostre planeta i com a element indissociable d’un territori i una cultura: Viladrau i el Parc Natural del Montseny. Estiu Bandoler L’estiu és un bon moment per conèixer el territori i els espais naturals (i arrelar-s’hi) des d’una perspectiva lúdica i cultural alhora. Mitjançant un personatge tan carismàtic com en Serrallonga, en un moment tan clau per Catalunya, com és el barroc, ens endinsarem en la història i en les tradicions que van marcar una època. Excursions comentades, nocturnes bandoleres, música, teatre, tast gastronòmic de l’època i altres sorpreses.   Balls                                Contradansa D’origen probablement anglès, va ser introduït vers les darreries del segle XVII i principi del segle XVIII. Era més aviat un ball de sala que no pas de plaça. A la contradansa, les parelles entren a la plaça en filera, agafades de les mans, fent un punteig molt alegre; al canvi de tonada, el paborde fa giravoltar la seva balladora amb el moviment del rístol i celebren la dansa puntejant. Ball del ciri És el més arrelat dels balls que es ballen a Viladrau. Antigament els pabordes eren homes fets i casats i les pabordesses havien de ser joves solteres. Els balladors vesteixen barret de copa i capa i les balladores, vestit de seda negre i mantellina. Porten morratxes guarnides amb cintes i flors i plenes d’aigua de colònia, amb la qual ruixen els espectadors cada vegada que, per efecte de la dansa, fan voltes. Ball cerdà És el més antic dels tres balls. Comença la dansa el paborde, que balla amb totes les noies alhora, disposades en renglera, a les quals fa descriure un cercle complet. Després d’això, cada ballador recull la seva parella, i les parelles ballen de dues en dues dins el cercle. S’acaba amb un ball rodó. Fira de la Castanya Una de les fires amb més renom de la comarca i de Catalunya. Va néixer amb l’objectiu de potenciar el territori mitjançant productes singulars: la castanya de Viladrau, la castanya catalana, i els productes típics de la comarca i de la festa de Tots Sants. Un ampli ventall d’activitats lúdicoculturals, per a totes les edats,  per a gaudir d’un cap de setmana d’una manera molt especial. Ball de les bruixes Escenificació al mig de la plaça en record de l’ajusticiament de les bruixes de Viladrau. Una representació de l’enfrontament entre el bé i del mal al voltant d’un gran testarral de foc, on, més tard, celebrarem la Castanyada. Caminada de les fonts Caminada tardorenca, de vora una vintena de quilometres, pel bell mig del Montseny, a la recerca d’algunes de les nombroses fonts de Viladrau. Hivern de Cinema Recuperar la llarga tradició del cinefòrum. Nits d’hivern per tornar a recuperar el gust per al bon cinema i la tertúlia participativa.