Viladrau

La nau central de l’església de Sant Martí correspon a l’església consagrada l’any 1082. De l’època romànica en resten els arcs aparellats, laterals a l’atri o  galilea. El campanar, esvelt i colorista, no està documentat però sembla obrat a començament del segle XVII. El 1769 es construeix la façana barroca actual amb la imatge de sant Martí. El patrimoni històric religiós també inclou la capella de la Pietat, del segle XVI; el santuari de Sant Segimon, a 1230 metres d’altitud i amb construccions successives que van des de l’any 1290 fins al 1782; i l’ermita de l’Erola enclavada enmig de castanyers centenaris, a mig camí de Sant Segimon, i datada de l’any 1571. La verge era invocada per protegir a la mainada de la verola. L’important patrimoni arquitectònic civil es troba representat pels magnífics casals fortificats d’Espinzella i la Sala —convertits en domus als segles XII i XIV, respectivament— i per una bona representació de masos de reconeguda vàlua que encara perduren: Masmiquel, Vilarmau, Mas elMartí, la Vila, L’Alemany, el Pujol de Muntanya, Rosquelles, Mas Molins, Masvidal, can Bosch, can Gat i la Noguera, tots esmentats l’any 1340. Viladrau també gaudeix d’un important patrimoni arquitectònic, més proper a nosaltres. Són les cases senyorials projectades per arquitectes de renom com can Torra, de Puig i Cadafalch; la Soleia, can Soliguer i can Isamat, de Duran i Reynals, o la casa Riera, de Coderch de Setmenat.

L’església de Sant Martí, com a parròquia, ja surt esmentada l’any 898 dins el terme jurisdiccional del castell de Taradell. L’any 1340 existia ja una sagrera consolidada i vuitanta-dos masos integrats dins el terme parroquial.   Viladrau ha estat focus representatiu d’esdeveniments que han marcat la història del nostre país. Durant els segles XVI i XVII, el poble es converteix en un cau de bruixeria i de bandolers. Hom recorda que Viladrau és el poble on més bruixes es van ajusticiar, un total de catorze bruixes, i que aquí va néixer Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el més famós dels bandolers catalans.   Justament també en aquests segles són reconegudes, arreu d’Europa, les ametistes que es troben a Sant Martí de Viladrau i que eren treballades per experts talladors de la ciutat de Vic.   Cruentes també varen ser les topades amb les tropes napoleòniques durant la guerra del Francès. Dotze foren els atacs que van resistir els de Viladrau, bons coneixedors d’aquestes boscúries. Va ésser també a Viladrau, a la casa pairal de la Vila, on Francesc Savall i Ramon Vila (conegut com a Vila de Viladrau) declararen la tercera guerra Carlina. Encara se’n recorden infinitat d’anècdotes.   És amb l’arribada de la gent d’estiueig que Viladrau és converteix en un refugi de poetes, literats, artistes, científics i prohoms que revolucionen la vida d’un poble de muntanya on els habitants obren els ulls esbatanats a noves maneres de fer: al 1909 se celebra a Matagalls la primera cursa de luges (trineus) d’Espanya.     Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura    Any: 2008

Habitants   1.052 (2007)     Superfície   50,70 Km2     Ubicació   Viladrau s’aixeca al cim d’un pujol assolellat a 840 m d’altitud sobre el nivell del mar, al nord de la riera Major. El terme, muntanyós i ple de boscúries, s’estén pel vessant nord del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Li corona l’horitzó el cim de Matagalls, de 1.695 m d’altura, i les vistes de les Agudes i Sant Segimon.   El municipi pertany, alhora, a la província de Girona i a la comarca d’Osona. Limita, al nord, amb els municipis de Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d’Osormort; a llevant, amb Arbúcies i Espinelves; a migdia, amb el Montseny i el Brull, i, a ponent, amb Seva i Taradell.   Viladrau està format per un casc antic, petit i compacte, que s’obre àmpliament amb torres i xalets enjardinats, molts dels quals són de principi del segle XX. Petits veïnats com les Paitides, les Índies, les Casiques i les Corts, i la urbanització de les Guilleries, acaben per conformar el municipi.     Text redactat per : Centre Cultural Europeu de la Natura     Any: 2008

Gentilici viladrauenc, viladrauenca Etimologia del nom El nom de Viladrau surt documentat per primera vegada l’any 934 en la venda d’una vinya situada als confins del Vilar Adral (“in fines de Villare Adraldi”). El mot llatí villa (‘vila’), juntament amb l’arrel germànica adrald, derivada del nom propi Adrowald, farien referència a la mansió d’un antic propietari anomenat així.   Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura     Any: 2008