Santa Eugènia de Berga

Festa dels Tonis, últim diumenge de gener Festa de l’Arbre, primer diumenge de març Cantada de caramelles, Setmana Santa Festa d’Homenatge a la Vellesa, maig Festa Major, primer diumenge de setembre

La joia arquitectònica d’aquesta població és, sens dubte, l’església. Però hi ha altres edificis d’interès patrimonial, com ara el casal de Sala-d’Heures (no visitable, situat a la banda est del poble), construït als anys trenta i d’estil neoromànic. La construcció original disposava de la capella de Sant Joan d’Heures, d’estil romànic i documentada des del s. XIII –que encara es conserva–, i d’una torre que va sobreviure a les inclemències dels anys fins que el 1937 s’esfondrà a causa de la construcció d’un refugi subterrani; bona part de les seves pedres es van destinar a reformar la capella. De Santa Eugènia de Berga també cal destacar l’antic Ajuntament i l’edifici que acull la rectoria i una farmàcia i que és un dels més antics de la població; disposa d’una arcada d’accés a l’interior feta a base de brancals de pedra que data del s. XVIII. L’actual ajuntament va ser construït l’any 1994 al solar que havia ocupat anteriorment el convent de les germanes dominiques del pare Coll (actiu de l’any 1886 al 1960). També és rellevant l’Hostalet del Bulló, una masia construïda l’any 1565 que, a més de funcionar com a hostal, va esdevenir la primera botiga de queviures del poble; antigament era coneguda com a mas Castanyer de la Creu, ja que és a prop de la creu del camí ral que va de Taradell a Vic i de la via romana que va de Besalú a Barcelona. Aquest va ser un lloc de reunió de l’Ajuntament de les Masies de Taradell entre els anys 1820 i 1831. Així mateix, al carrer Canigó hi podreu trobar una casa que també havia fet d’hostal: can Tuneu. Però si aquest edifici crida l’atenció és perquè a la llinda de la porta hi ha esculpides les figures d’un sol, una lluna, un dimoni i una creu sobre un triangle; i això només vol dir que algunes de les persones que hi havien residit havien tingut alguna cosa a veure amb les pràctiques espiritistes. Contràriament, can Comella, habitatge que fa xamfrà amb el carrer del Call, té una creu de fusta que formava part del recorregut dels viacrucis que antigament es feien el diumenge de Rams i el Divendres Sant; aquesta casa té una llinda a la porta d’entrada que és de l’any 1690. Finalment, cal citar les masies de Plantalamor, el Gener, el Genís, Fontanelles i el mas Mitjà.

El nom de Berga podria procedir del mot cèltic bhergh (“cim”, "altura", “lloc enlairat”), tot i que hi ha qui també l’identifica amb la verga de fer cistells (“vímet prim tret de la sarga o sarguera”), una hipòtesi que, d’altra banda, sembla poc versemblant. Després que l’any 879 Guifré el Pilós expulsés els àrabs de la plana de Vic (envaïda el 713), s’inicià la repoblació en les ruïnes d’una explotació romana o visigòtica anomenada Berga (mot pronunciat amb la e oberta), documentada d’abans del 516 i restaurada el 718. Aquesta denominació es recull en un document de l’any 915 que correspon a una compra de terres que es trobaven “in castrum de Taradello, in terminio de villa Berga”. Per altra banda, la primera menció de Santa Eugènia és en un document del 917, en el qual figura que Riquilda va vendre als esposos Gerard i Madresenda un tros de terreny dins el terme del castell de Taradell “in aiacencia (“terme, demarcació”) Sancta Eugenia”. La unió dels dos topònims es va produir al s. XI –era habitual l’expressió “in parrochia Sancte Eugenie de Berga”-, però un segle més tard encara s’acostumaven a trobar per separat. El 17 de febrer de 1937 el Consistori de Santa Eugènia de Berga va acordar canviar la designació  del municipi per la de Berga del Castell; el nom original va ser restaurat en finalitzar.

SEGIMON CASANOVA I RIQUER (1708-1732): Després que l’any 1340 va passar la Pesta Negra on morí tothom, de 70 famílies que vivien a la població, quedaren només 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família. El poble quedà maleït, tant és així que al 1500 només hi vivia una sola persona coneguda com en Soler de la Sagrera, fins que l’any 1708 va arribar en Segimon Casanova i Riquer, Rector que donava el terreny i el material per fer-se la casa amb la condició que a la llinda del portal principal havien de posar-hi la inscripció “AVE MARIA PURISIMA SIN PECADO CONCEVIDA” i a part havien de pagar-li una gallina d’arrendament cada any. Així es reconstruí el poble. Com a nota curiosa o anècdota diré que la casa coneguda com a Can Segimon del Carrer Pare Solà o del Mig, van pagar la gallina al Rector fins l’any 1970. L’antiga mestressa va deixar la Casa a l’Ajuntament amb la condició que el dia que ella morís, cada any anirien tot el consistori a l’Església en processó i acompanyats d’orquestra a celebrar una missa en record d’ella i pagarien la gallina al Rector i sardanes per  a tota la població a la plaça. Això es complí, excepte durant la Guerra Civil, però en acabar es recuperà, fins el 1970 que per un acord entre el Bisbat de Vic, el Rector i l’Ajuntament es deixà de complir.   SEGIMON MALATS CODINA: Va néixer entre els anys 1746 i 1748. Fundador de la “Real Escuela” de Veterinaris de l’Estat Espanyol l’any 1792. El Rei Carlos III, el nomenà “Mariscal Mayor” o Veterinari Militar l’any 1781. Després de visitar quasi tot Europa, torna a Espanya l’any 1789 i per reial ordre de 23 de febrer de 1792 s’aprovà la construcció de l’Escola de Veterinària que s’innaugurà el dia 18 d’octubre de 1793, fet que li donà ser el director. Allí hi van estudiar alumnes tant miliars com civils.   JAUME RIPOLL VILAMAJOR: Va néixer a Preixana (Urgell) l’any 1775, morí sent rector de Santa Eugènia de Berga l’any 1843. Les seves despulles foren traslladades a la Catedral de Vic el 1916, d’on també era Canonge. És autor d’una sèrie d’opuscles impreses a Vic entre el 1818 i 1838. Multitud de documents crítics de Vic. Tant escrivia en Castellà, en Català com en Llatí. Membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1835). Tenia una gran col·lecció de monedes i medalles. Balmes n’és un gran crític i el considera un home maniàtic i antiquat, encara que en un dels seus llibres diu: <<Jaime Ripoll, cannigo de la iglesia Catredal de Vich, uno de esos hombres que honran al pais aun que por su extremada modestia los induzca a envolverse en la oscuridad.>>(Balmes, 1843 : 564)   RAMON FONTANELLES: Qui en l’any 1859 va fer moltes reformes al poble i amplia l’Església Romànica construïda l’any 917, construí una capella del Santíssim i altres capelles laterals per engrandir-la, enderrocà l’absis de l’esquerra per construir-hi la sagristia i un túnel que passant per sota el teatre comunicava amb la Rectoria. Morí a l’edat de 75 anys el dia 29 d’octubre de 1873. L’any 1878 traslladaren el Cementiri que envoltava l’Església a una sona més allunyada de la població. L’any 1882 els seus hereus li feren un monument a la capella del Santíssim per portar-hi les seves despulles. El 1960 en motiu de la restauració de l’Església i aproximadament en el mateix lloc deixaren una de les làpides del monòlit.   JUAN PORSALS HORTAL: El primer d’octubre de 1897, el Canonge Fontanelles inaugurà la primera Escola Parroquial de Santa Eugènia de Berga, quedant nomenat Capellà-Mestre en Juan Porsals Hurtal, nat a Osor (Girona) l’any 1869. Morí assassinat ell i Mn. Jaume Molist a prop del Mas Prat d’En Serra de Montsolís (actual terme municipal de Sant Hilari Sacalm), pel camí de Santa Eugènia de Berga a la Mare de Déu del Coll, on pensaven quedar-se refugiats duran la Guerra Civil. Foren enterrats allà mateix, fins el dia 26 de maig de 1939, en que foren traslladats al Cementiri d’Osor. Mn. Porsals molt recordat per la gent gran de la població, ja que durant els 39 anys de Capellà-Mestre, més de 50 persones entraren en diferents seminaris per a ser sacerdots. Només contarem els que arribaren a cantar missa,que són 19 Rectors, 16 Misioners Claretians i 1 Franciscà. Entre ells l’exbisbe de Vic Ramon Masnou. Es pot assegurar sense exagerar que un noi de cada casa del poble va entrar al seminari. Encara que hi havia famílies que hi tenien germans, tiets i/o nebots.   QUIRZE CASAS COLL 1887-1897: Nascut el 1828 a Castello de Busa, és un poblet situat a la falda de la Serra de Busa que pertany al municipi de Navés (solsona) quan l’any 1882, ‘Ajuntament abquireix la casa de Can Segimon del Carrer del Mig, instal·là en els baixos les oficines municipals, en el primer pis la vivenda per el Mestre i al segon l’Escola Mixta sent el primer mestre el senyor Quirze Casas Coll qui després d’haver exercit en diferents pobles portà la seva experiència a la primera Escola que donava classes tant a nois com a noies. Fundà la tan coneguda i estimada nissaga del Casas a la nostra població.   EL PARE ANDREU SOLÀ I MOLIST: Va néixer a la casa Can Vilarrasa d’aquesta Parròquia però en municipi de Taradell l’any 1895. Va estudiar al Seminari Claratia de Barbastre (Osca). Després de ser ordenat sacerdot va ser destinat a la ciutat de Lleó (Mèxic), on va ser testimoni de la revolució, i morí assassinat el dia 25 d’abril 1927. Sempre ha estat considerat fill predilecte de Sant Eugènia de Berga, on té un carrer dedicat (antic Carrer del Mig). En canvi a Taradell ni tan sols és conegut.   RAMON MASNOU BUXEDA: Nascut el dia 3 de setembre de 1907 a la casa Llegustera de Baix del terme municipal de Taradell però parròquia de Santa Eugènia de Berga. Després d’estudiar al Seminari de Vic, cantà missa l’any 1931. Acabada la Guerra Civil Espanyola entra com  Canonge de la Catedral i professor del Col·legi Sant Miquel i del Seminari de Vic. El dia 17 d’agost 1952 fou nomenat bisbe de Cicíla i auxiliar del bisbe Perelló de Vic. El dia 2 de desembre de 1955 fou nomenat bisbe titular de Vic, i prengué posició del càrrec el dia 26 de febrer de 1956. Es va jubilar als 76 anys d’edat,el 1983. Morí a 2/4 de 5 del matí del dia 9 de juny del 2004 i fou enterrat a la Catedral de Vic el dia 11 de Juny a l’edat de 96 anys. Encara que civilment havia nascut a Taradell, el poble de Santa Eugènia de Berga el té considerat com a fill predilecte, ja que ell mai s’havia considerat fill de Taradell.   JUAN CODINACHS TUNEU: Nascut l’any 1914 el mas Molí del Gener de Santa Eugènia de Berga, estudiava al Seminari Claretià de Cervera (Lleida) quan el 1936 fou traslladat al seminari de Barbastre (Osca), on pensava cantar missa l’any següent. Feia poques setmanes que a Madrid era proclamada la torbonada antireligiosa de la Guerra Civil del 1936 al 1939, quan a la matinada del 13 d’agost fou pres per els melicians i conduit amb camió per la carretera de Sarinyana, al costat mateix del Cementiri. Fou assassinat juntament amb 19 companys més. Actualment és un dels màrtirs de la Guerra que l’actual papa Benet XVI ha beatificat.   MELCIOR VILA I ABGUERA: Nat a Cupons (Anoia) el dia 6 d’abril del1890, mestre de Santa Eugènia de Berga, des de 1931 fins 1945. Quan el 1886 es creà l’Escola de les Dominiques per noies i el 1897 l’Escola Parroquial per nois es va haver de tancar l’Escola Pública Mixte per falta d’alumnes. Fins el 1931 un cop va pujar la República el senyor Vila, com es coneixia popularment la va tornar a obrir. El senyor Melcior Vila és una persona molt reconeguda per haver estat molt compromès amb el poble ja que entre moltes altres coses, ell i el Pare Missioner Claretià Josep Comas Morfulleda, (actuava com a secretari de l’alcalde) foren els pares del canvi de nom de Santa Eugènia de Berga per el de Berga del Castell.     Text redactat per: Ton Dachs      Any: 2008

El mot Berga és un mot d’origen cèltic o visigòtic que voldria dir “elevació del terreny”. Tant en el cas del poble de Santa Eugènia, com en el de Berga l’explicació convenç a alguns historiadors, perquè les dues poblacions es troben en llocs enlairats. Quan a l’any 879 el compte Guifré el Pelós expulsà els moros que havien envaït la plana de Vic el 713, els habitants refugiats a les muntanyes o que quedaren sotmesos als àrabs començaren la repoblació —sota la protecció eclesiàstica de la Catedral de Vic i militar del Castell de Taradell— d’una vila, en les ruïnes d’una explotació romana o visigòtica documentada abans del 516 i restaurada el 718, anomenada Berga (amb la e oberta). La tornem a trobar l’any 915, concretament el 28 d’abril de 915, quan l’administrador de béns eclesiàstics de la Catedral de Vic va comprar unes terres a un matrimoni de la vila de Berga. Aquesta família va desaparèixer de la comarca quan l’hereu, Bernat de Santa Eugènia, es va casar amb Adelaida de Torroella, pubilla de la família Montgrí, i muntaren el castell de Torroella de Montgrí.     Text redactat per: Ton Dachs       Any: 2008