Beget

Beget està enclotat, voltat d’importants cims de muntanyes que van dels 400 als gairebé 1.600 m. Per tant, la fl ora és molt diversa en funció de l’altitud. Beget té la màxima pluviositat de la Garrotxa, corresponent a la primavera. La vegetació és densa, cobreix bona part del relleu i es tradueix en un  predomini d’alzinars, amb sotabosc de boixos i arbusts mediterranis. També són interessants les fagedes, a les obagues, i les rouredes. Els erms i les garrigues ocupen unes 1.400 ha i les zones de prats i pastures, prop de 2.000, sobretot a la zona de Rocabruna i al coll de Malrem.Quant al nucli urbà, Beget és un petit poble de carrers costeruts o escalonats, amb paviment desigual de pedra, amb cases de gran tipisme i fonts urbanes. Prop d’aquíLa ruta Beget-Rocabruna es pot fer seguint el GR-11 fi ns al molí de Sorolla i després agafant el PR 187. Una altra opció és pujar fins al coll de Malrem. En aquest segon cas és un recorregut per l’alta Garrotxa. La ruta que va del poble de Molló i es dirigeix vers Rocabruna, de 26 quilòmetres i amb una durada d’unes sis hores, permet conèixer la capçalera de la riera de Beget, fent la volta al pic Montfalgars. És un recorregut per la part més alta de la Garrotxa.Les gorgues de Beget són tres grans basses al riu, als afores de Beget. Són ideals per passar un dia de bany.

La llegenda de la majestatOriginàriament, la majestat era en un convent de monges situat al cim del Bestracà. Un dia les monges van ofendre la majestat, que va decidir marxar del convent. Un matí la van trobar a la porta de l’ermita del Remei, però des d’allà la majestat encara podia veure el convent de Bestracà i va tornar a marxar fins a arribar al riu de Beget. Un traginer de Beget que passava per allíla va trobar i va decidir carregar-la sobre el seu burro i tornar-la a Bestracà. El burro no volia caminar i el traginer li va dir: “Tira o rebenta!”. I el burro va quedar rebentat. Aquest fet va fer pensar al traginer que la majestat no volia marxar de Beget. Des de llavors és a l’església de Sant Cristòfol. La confecció de la majestatUna altra tradició conta que la majestat és obra d’un monjo del convent de Bestracà, el qual, any rere any, carregat de paciència i devoció, va modelar la talla utilitzant la fusta d’un roure.

Festa Major: Als voltants del 21 de juny, per Sant Patllari.

El visitant trobarà en el territori diversos testimonis de l’art romànic. En el poble hi ha l’església parroquial de Sant Cristòfol, el primer esment de la qual és de fi nals del segle x. L’edifici actual, del segle xii, és de grans proporcions. El campanar, amb una alçada de 22 metres, és de base quadrada i està format per quatre pisos. L’església va ser declarada monument nacional l’any 1931. S’ha conservat sense gaires canvis des del Barroc. Gràcies a la protecció dels habitants, es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil. A l’interior hi ha una pica baptismal romànica, un retaule gòtic d’alabastre, una imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut i diversos retaules barrocs.

Beget fou durant segles un poble molt viu, dedicat principalment a l'agricultura i la ramaderia, a mitjan del segle XX però, patí un important despoblament que féu decaure gairebé del tot l'activitat. Actualment, la majoria de cases del poble són segones residències que només s'ocupen determinats dies a l'any, i l'activitat econòmica gira entorn al turisme.