Esplugues de Llobregat

warning: Creating default object from empty value in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 33.

Gran Espectacle Musical La Llegenda de Sant Jordi

Ubicació: 
Esplugues de Llobregat
Data de l'activitat: 
27/04/2013
Organitza: 
Esbart Vila d'Esplugues

Des de l'any 2002, l'Esbart Vila d'Esplugues dirigeix i produeix aquest espectacle inspirat en la més coneguda de les llegendes catalanes. Una posada en escena de grans dimensions i on es combina la música, dansa, lluita, malabars, efectes especials,etc per a conformar un món màgic i ple de fantasia, amb prop de 100 participants en escena. Un espectacle, molt esperat a Esplugues que aplega cada any prop de 2000 persones, per a tota la família. Entrada gratuita. Parc Pou d'En Fèlix, a les 20'30h. No hi pots faltar!

COLLA DELS TRES TOMBS D'ESPLUGUES

Data: 
07/02/2012
Ubicació: 
Quan es va crear:          La Colla dels Tres Tombs d'Esplugues es va crear a finals de 1996, es va  donar a conèixer públicament l'u de març de 1997 a la presentació de la I Festa dels Tres Tombs, que es va celebrar el 2 de març de 1997.   Arran de que:          L'interès d'uns quants amics, en voler recuperar per Esplugues, la tradicional festa dels Tres Tombs, que des de l'any 1959 no es realitzava.   Quants socis:          Actualment hi ha uns 120 socis   Quins reptes – objectius:          El principal és la celebració cada any de la Festa dels Tres Tombs a Esplugues, com més lluïda i popular millor, normalment acostuma a ser el segon cap de setmana de març.   Quines activitats realitzeu:          Sopar i ball pels socis i amics per sant Antoni Abat.          Concurs anual de cartells per promocionar la festa dels Tres Tombs.          Publicació d'una revista anual amb diversos articles i el programa de la festa dels Tres Tombs.          Esmorzar popular de germanor el dia de la festa dels Tres Tombs.          Concurs i exposició de fotografies de la festa dels Tres Tombs.          Arranjar i mantenir en bon estat el patrimoni i els carros de la colla.          Participar amb els carros, a les festes de Tres Tombs d'altres poblacions.          Participar anualment a la trobada nacional de Tres Tombs de Catalunya.          Participar a la festa major d'Esplugues, per un recorregut, amb ponis.          Participar a la festa major d'Esplugues, amb unes tartanes que fan el circuit des del Pou d'en Fèlix a la Mallola, on hi ha les atraccions.          Participar a la cavalcada de reis, amb una carrossa de carbò.          Participar a la fira d'entitats d'Esplugues.    
Autor / Font: 
Miquel Casellas, president de la Colla dels Tres Tombs d’Esplugues
Data: 
02/2012
COLLA DELS TRES TOMBS D'ESPLUGUES

Patrimoni d'Esplugues de Llobregat

Data: 
28/12/2011
Ubicació: 
La fàbrica de ceràmica artística Pujol i Bausis, “La Rajoleta”, és sens dubte un punt ineludible per a qualsevol visitant d’Esplugues. S’hi organitzen visites els diumenges, durant el recorregut de les quals es poden veure els forns soterrats i els impressionants forns d’ampolla. La Rajoleta va subministrar de ceràmica gran part de la producció arquitectònica modernista i noucentista catalana, i s’hi van coure peces per a Domènech i Montaner, Antoni Gaudí, Gaietà Buïgas, Puig i Cadafalch, etc. El catàleg de la fàbrica conté dissenys del gran mosaïcista Lluís Bru, el ceramista Joan Baptista Alòs –pare d’Angelina Alòs– i d’altres figures remarcables del modernisme català com Adrià Gual, Domènech i Montaner, etc. A més de rajoles, s’hi fabricaven motllures, sòcols, escopidores d’aigua, florons i cantoneres. La tradició industrial ceramista i de maons, teules i rajoles ha deixat altres mostres d’arquitectura industrial, com la fàbrica La Baronda, ara convertida en un centre d’activitats culturals i empresarials. Malauradament, la major part de les bòbiles, un dels signes més emblemàtics de la industrialització a Esplugues, han desaparegut per les expropiacions i la pressió urbanística. A les diferents barriades de la ciutat trobareu diverses cases i torres senyorials, com ara Can Tinturé -que allotja un agradable jardí i el primer museu monogràfic del país dedicat a la rajola de mostra; la Casa Massip, a Finestrelles, i la Casa Llavinés, al Centre. Can Brillas mereix una menció a part per la seva popularitat. En origen fou una masia, però el 1924 Josep Brillas i Socies va reconvertir-ne el celler en el centre de producció del famós xampany Marguery. L’ajuntament va adquirir-la el 1973 com a casal de cultura, funció que encara compleix. La Torre dels Lleons s’anomena així pels dos lleons de pedra a banda i banda de l’escalinata, i és l’edifici amb els vestigis més antics de la ciutat: s’hi conserven dues làpides romanes rellevants. La trobareu al costat del que va ser la Via Augusta romana i més tard el camí ral medieval. Per les restes d’una paret trobades a l’interior és altament probable que en aquest punt hi hagués hagut una vil·la romana. Damunt les restes, la família Picalquers hi aixecaria el seu castell i, més endavant, el seu hostal. L’estructura actual és del XVI, tot i que ha patit diversos canvis i reformes. En obrir-se la carretera reial el segle XVIII, els Picalquers van obrir el nou hostal a la nova via. Més endavant l’edifici tindria multitud d’usos, fins que l’any 1940 va ser adquirit per fer-hi la Casa de la Vila. Cal no oblidar que, on avui veiem nusos de comunicació i infrastructures de tota mena, va respirar una vila que va viure de l’agricultura fins ben entrat el segle XX. La pressió urbanística ha fet desaparèixer els camps, però sobreviuen alguns masos esplèndids que ens recorden un passat subordinat al temps i la collita. La majoria els trobareu al turonet de la Sagrera, on es va erigir l’església parroquial i el primer nucli habitat d’Esplugues. En destaquem Can Cortada, avui encara propietat dels descendents de Rafael d’Amat de Cortada, baró de Maldà (Barcelona, 1746-1819). El Baró de Maldà va dedicar-se a escriure durant tota la seva vida el Calaix de sastre, una crònica de seixanta volums sobre els costums i la societat de Barcelona i rodalies a cavall dels segles XVIII i XIX. Aquesta miscel·lània conté multitud de referències sobre Esplugues. Gràcies a ell se sap que l’amo de Can Ramoneda, un mas del carrer Església, era “el pagès més ric d’Esplugues. [...] Durant diverses centúries fou la casa del poble que collia més cereals de tota mena, més vi i de la millor qualitat”. Segurament, una de les masies més antiga d’Esplugues és Can Pi (s. XIV), la segona més rica del poble segons el baró. Al voltant de l’església de Santa Magdalena va formar-se el primer nucli històric del poble. Va ser consagrada com a parròquia del poble l’any 1103, però és segur que devia existir com a ermita molts anys abans. No en queden vestigis de l’època medieval, ja que l’actual edifici és de la segona meitat del XIX. La peça més antiga conservada és una imatge de la Mare de Déu de Gràcia, de l’època en què l’església va patir una reforma en profunditat (segle XVI). El cronista Maldà ens la descriu tal com la veia el 1770: “Té una bonica nau central coberta amb voltes de punta d’ametlla i clau, de planta rectangular [...] el campanar és quadrat amb cinquanta graons per pujar-hi, quatre finestrals i dues bones campanes”. Molts altres masos són al bonic carrer de Monsterrat, sortint de la Sagrera. El butlletí d’informació El Pou del Vernís, editada pel Grup d’Estudis d’Esplugues, s’hi refereix de la següent manera: “si prenem aquest carrer des del Pont d’Esplugues, tot seguint la lògica numeral del carrer, i enfilem amb valor la pujada en direcció a l’església de Santa Magdalena, podem admirar un dels paratges més bells i típics de l’Esplugues tradicional, on encara es troben masies que ens parlen de molta història viscuda i s’ubiquen prop de la plaça de l’Església”. Allà hi trobareu Can Cargol, residència actual de l’escultor Xavier Corberó, i Can Bialet. Una de les masies més emblemàtiques de la ciutat dóna nom al barri de Can Clota. La torre i la bassa amb galeria d’arcs de mig punt en són elements definitoris. Sens dubte, una de les joies d’Esplugues és el claustre del convent de Santa Maria de Montsió, del s. XIV. Des d’aquell segle fins el 1888 el convent tenia l’emplaçament allà on avui hi ha el carrer Montsió de Barcelona, a prop dels Quatre Gats de Domènech i Montaner. El 1888 les monges dominiques van traslladar-se a la Rambla de Catalunya cantonada Rosselló -avui hi trobareu la parròquia de Sant Ramon de Penyafort-, però finalment van acabar instal·lant-se a Esplugues entre 1947 i 1948, on van fer reconstruir-ne el claustre peça per peça. El trasllat del convent va implicar la modificació de Can Casanoves, que anteriorment havia estat reformada en estil modernista, i la construcció de noves dependències. Esplugues ha mitigat la pèrdua del seu espai rústic amb el territori verd de la muntanya de Sant Pere Màrtir i dos parcs dintre la ciutat: el Parc de Can Vidalet i el Parc dels Torrents. El primer el formen els jardins, un llac i una part edificada. El nom del segon parc ens recorda que Esplugues ha estat condicionada per aquests cursos estacionals d’aigua descendents de Collserola que han arribat a delimitar barris sencers. El parc està vertebrat pels torrents d’en Farré, de la Clota i d’Esplugues, i constitueix un autèntic pulmó verd des del qual entendre la història, el desenvolupament i el creixement de la ciutat.  Hi trobareu Can Fàbregas, altrament anomenada Ca n’Hospital, amb el seu jardí i molí. Ja a tocar de l’Hospitalet de Llobregat, durant el s. XIX es van construir dos aqüeductes per salvar, precisament, el desnivell produït per dos d’aquests torrents, el d’en Farré i el d’en Clota. Esplugues és una ciutat rica en patrimoni artístic a l’aire lliure. Molts artistes locals tenen escultures i estàtues a carrers, places i parcs de la ciutat. En destaquem Maternitat, Alba i Nu de dona, de l’escultora Eulàlia Fàbregas, i Samurai i el grup escultòric Família –aquest últim emplaçat als jardins de Can Tinturé– de l’escultor de renom internacional Xavier Corberó.
Data: 
12/2011
Fàbrica Pujol i Bausis

Activitat econòmica d'Esplugues de Llobregat

Data: 
28/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
Durant el segle XIX, Esplugues continuaria conservant el caràcter de poble eminentment agrícola malgrat l’establiment de la primera indústria: es tracta d’una fàbrica de ceràmica arquitectònica coneguda popularment com “La Rajoleta”. El procés de desaparició de l’agricultura comença a finals del XIX i s’estén fins a l’equador del segle XX. Molts pagesos dedicats a la vinya comencen a treballar a La Rajoleta i, principalment, a d’altres zones industrials emergents, sobretot de l’Hospitalet i de Barcelona. Aquest procés va intensificar-se durant els anys posteriors a la guerra del 1936-39. Segons Josep Casellas, últim pagès d’Esplugues, “la gent anava a treballar a les fàbriques de Barcelona” i, d’aquesta manera, el sòl abandonat pels agricultors era ocupat per la indústria o aprofitat per construir-hi nous barris. “Primer van ser les urbanitzacions de la Miranda i Ciutat Diagonal, on tot eren vinyes i garrofers. A la dècada dels cinquanta van començar a instal·lar-se moltes fàbriques. A la plana de can Ramoneda, s’ubicà can Corberó; a la vinya gran, la Braun; a la plana de baix del poble, la Carlo Herba, i així s’anaven estenent per tot el terme de la vila. Van anar desapareixent les vinyes i els camps de conreu i, és clar, al darrere, els pagesos. El que avui és la Mallola, eren camps on es cultivaven semprevives. On hi ha la Nestlé, s’hi cultivaven rosers i lilàs, i on avui hi ha l’hospital de Sant Joan de Déu hi havia un camp d’ametllers i un jardiner que cultivava flors”. Els nous habitants arribats a Esplugues durant els últims cent cinquanta anys –immigrants del camp català, residents acabalats de Barcelona i immigració espanyola–, juntament amb els descendents de les famílies espluguines de tota la vida i la nova immigració europea i extracomunitària, conformen la població espluguina d’avui. Habiten els dotze barris d’una ciutat residencial i de serveis que gairebé ateny els 50.000 habitants. La carretera de Cornellà i de Sarrià, la N-II, l’autopista, la ronda, el Trambaix... Avui, com en el passat, les vies de comunicació condicionen la vida d’Esplugues: marquen els límits del seu territori, de la seva població i de molts barris.
Data: 
12/2011
Centre de Cultura

Festes d'Esplugues de Llobregat

Data: 
21/11/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
Temàtica: 
Festes Febrer -          Carnaval -          Dia d’Andalusia: 28 de febrer Març -          Festa del Tres Tombs: 2a setmana de març -          Festes de la Serra Vella  (dimecres de Quaresma) -          La Passió d’Esplugues Abril -          Sant Jordi -          Aplec de la Sardana Maig -          Firesplugues (biennal) -          Fira d’entitats -          Correfoc -          Nit Esotèrica (mitjans de maig) -          Trobada col.lecionistes de rajola catalana i ceràmica antiga Juny -          Festa del Parc dels Torrents -          Flama del Canigó i revetlla de Sant Joan: 23 de juny Juliol -          Nits de Jazz -          Festa Major de Santa Magdalena: 22 de juliol Setembre -          Festa Major de Sant Mateu: 21 de setembre Octubre -          Jornades micològiques internacionals -          Castanyada Desembre -          Fira de Santa Llúcia solidària -          Fira de Nadal -          Pessebre Vivent -          Pastorets  
Data: 
11/2011
Diada dels Tres Tombs
Actuació dels Bastoners

Amics del Camí de sant Jaume d'Esplugues

Data: 
21/11/2011
Ubicació: 
Diuen, que qui fa el Camí de Sant Jaume se’n recorda tota la vida. Laruta dels estels deixa una petjada a l’ànima dels peregrins que nos’esborra mai. Per als qui l’han recorregut és fàcil d’entendre-ho però continua sentcomplicat d’explicar, potser perquè conserva l’essència i l’esperit de més de mil anys d’històriade peregrinatge des d’Espanya i Europa, perquè ens impregna d’una saviesa i un coneixementancestral atrapats des de l’Edat Mitjana. S’ha de viure per descobrir perquè tanta suor i llàgrimesvalen la pena. Per tots aquests motius i molts d’altres, la UNESCO el va declarar Patrimoni de laHumanitat. Buscant una manera de recordar i estar en contacte amb el Camiño do Santiago durant tot l’any,un grup d’espluguins i espluguines varen crear l’entitat Associació d’Amics Camino de SantiagoEsplugues, l’any 2007. L’entitat té seu a l’Espluga Viva, on cada dimecres a la tarda reben la gent interessadaen conèixer l’experiència i trobar informació per fer el Camí. També faciliten l’obtencióde les Credencials, el document que serveix per accedir als albergs i per ésser rebut a Santiago deCompostela.En la curta vida d’aquesta iniciativa ha passat un munt de gent demanant ajuda per preparar laseva experiència, i no tan sols d’Esplugues, la qual cosa omple d’orgull als membres de l’associacióperquè demostra que s’està fent bé la feina, i que és una bona opció a l’hora d’orientar-se per a prepararl’experiència. A més, l’Associació d’Amics del Camino de Santiago d’Esplugues exerceix la secretariade la Federació Catalana d’Amics del Camí de Sant Jaume, de la que forma part.A més de l’activitat normal de l’entitat, també preparen altres actes i iniciatives. Per exemple,aquest juny passat varen presentar el llibre Camino de Santiago, 37 años después, de l’autor AlfonsoLaguna, metge del CAP Lluís Millet. També estan assessorant la secció d’autocaravanes de la UnióCaravanista de Catalunya que, encapçalada per l’espluguenc Sr. Joan Galtés, pensen fer caminantels últims 115 quilòmetres fins a Santiago de Compostela, demostrant que el Camí no té edat. El record i l’esperit d’una gran experiència Associació d’Amics Camino de Santiago d’Esplugues Es reuneixen al local de l’Espluga Viva:c. Sant Frances Xavier, 7-9Dimecres de 19,30 a 21 h.email: [email protected]
Data: 
11/2011
Amics del Camí de sant Jaume d'Esplugues
Amics del Camí de sant Jaume d'Esplugues
Amics del Camí de sant Jaume d'Esplugues

Esplugues sense barreres

Data: 
21/11/2011
Ubicació: 
ESPLUGUES SENSE BARRERES   Qui som? La associació ESPLUGUES SENSE BARRERES és una associació que engloba a persones amb diferents discapacitats físiques i/o sensorials, els seus acompanyants, voluntaris i a tota persona que en vulguir formar part. Què volem? Volem defensar els drets de les persones amb discapacitats i la seva integració a la societat en plena igualtat de drets i deures. Per això hem creat la associació ESPLUGUES SENSE BARRERES, que té com a finalitat lluitar contra totes les barreres discriminatòries socials, d’actitud, de compassió i paternalisme, que no porten enlloc i que té bona part de la societat per tot allò que no coneix i ignora. Aixó fa que ens infravalorin i, per tant, que hi hagi un grau importat de marginació. Per això lluitarem principalment contra tot tipus de barreres arquitectòniques, ja que són les que ens impedeixen el lliure accés a molts llocs públics, per no estar adaptats. Això fa que la nostra vida social sigui molt escassa, i d’aquí bé el fet que la gent no ens conegui ni a nosaltres ni a la nostra problemática. Per això, amb la nostra Associació, pretenem fer-nos conèixer i explicar les nostres problemàtiques i els nostres anels a la societat, i que aquesta els faci seus per solidaritat i convicicció, i d’aquesta manera aconseguir la veritable integració. Volem més: L’associació vol ser un espai i un lloc de trovada, on les persones amb discapacitat física o sensorial puguem donar-nos suport mutuament. A la vegada volem defensar els nostres drets per tenir l’opció de viure com les altres persones. Volem participar en aquesta comunitat, del qual en formem part. Volem poder sortir al carrer i anar allà on volguem sense través ni dificultats. Passos zebra sense gual, o un cotxe aparcat al qual que ens impedeix d’excerci el nostre dret, com a ciudadans, de circular lliurement per la nostra ciutat. Podre manar al cinema, al teatre o a qualsevol lloc lúdi-social. POdrem anar a una botiga a comprar i entrar-hi sense dificultats? Ens fem constantment aquestes preguntes i moltes vegades  ens quedem a casa perquè ja sabem la resposta, la resposta és que no, i això és molt frustant. Volem que la societat es consciencïi de la nostra problemática i ens faci costat en el procés per aconseguir el nostre dret a integrar-nos totalment. D’aquesta manera algún dia podrem gaudir tots d’una ciutat accesible per a tothom. Què esperem? Esperem que tota la gent, ja sigui persones amb discapacitats o bé persones consciènciades amb aquesta problemática i solidàries amb la gent que es trova amb aquestes dificultats, que s’apuntin o col·laborin amb aquesta Associació per tal d’aconseguir, tots plegats, que aquests projectes d’integració esdevinguin una realitat. Que fem? Actualment l'associació fa sessions de neurorehabilitació i logopèdia al local de l'associació. Aquestes activitats suposen un benefici per la comunicació i movimient del cos i també per la seva autoestima. Les sessions de fisioteràpia es realitzen a nivell individual i la logopèdia a nivell col·lectiu. Aquestes activitats ajuden a la persona a integrar-se a la societat i a relacionar-se amb el seu entorn. Fem esport adaptat: Boccia En Jordi, el president de l'associació, té en el seu palmarès esportiu tres medalles: bronze, plata i or. És un gran jugador, que actualment juga a nivell Català per problemes de salut. És un esport que ajuda a a les persones amb diferents nivells de discapacitat a relacionar-se entre ells i a conviure en diversos campionats. Pretenem que persones com nosaltres no estuiguin soles i que l'associació pugui ajudar a suprimir qualsevol barrera que al llarg de la nostra vida ens posin, tant física com psicològica.   Esplugues sense Barreres. 8 de febrer del 2011  
Data: 
11/2011
Esplugues sense barreres

Colla dels Tres Tombs d'Esplugues de Llobregat

Data: 
04/11/2011
Ubicació: 
COLLA DELS TRES TOMB D'ESPLUGUES     Quan es va crear:          La Colla dels Tres Tombs d'Esplugues es va crear a finals de 1996, es va  donar a conèixer públicament l'u de març de 1997 a la presentació de la I Festa dels Tres Tombs, que es va celebrar el 2 de març de 1997.   Arran de que:          L'interès d'uns quants amics, en voler recuperar per Esplugues, la tradicional festa dels Tres Tombs, que des de l'any 1959 no es realitzava.   Quants socis:          Actualment hi ha uns 120 socis   Quins reptes – objectius:          El principal és la celebració cada any de la Festa dels Tres Tombs a Esplugues, com més lluïda i popular millor, normalment acostuma a ser el segon cap de setmana de març.   Quines activitats realitzeu:          Sopar i ball pels socis i amics per sant Antoni Abat.          Concurs anual de cartells per promocionar la festa dels Tres Tombs.          Publicació d'una revista anual amb diversos articles i el programa de la festa dels Tres Tombs.          Esmorzar popular de germanor el dia de la festa dels Tres Tombs.          Concurs i exposició de fotografies de la festa dels Tres Tombs.          Arranjar i mantenir en bon estat el patrimoni i els carros de la colla.          Participar amb els carros, a les festes de Tres Tombs d'altres poblacions.          Participar anualment a la trobada nacional de Tres Tombs de Catalunya.          Participar a la festa major d'Esplugues, per un recorregut, amb ponis.          Participar a la festa major d'Esplugues, amb unes tartanes que fan el circuit des del Pou d'en Fèlix a la Mallola, on hi ha les atraccions.          Participar a la cavalcada de reis, amb una carrossa de carbò.          Participar a la fira d'entitats d'Esplugues.       Primavera del 2011 Miquel Casellas, president de la Colla dels Tres Tombs d’Esplugues
Data: 
11/2011
Colla dels Tres Tombs d'Esplugues de Llobregat
Contingut sindicat
Aquest vincle no va enlloc