Durant la dominació musulmana el territori disposava d'un gran llegat hidràulic. La major part de les modernes possessions del terme foren alqueries que, després de la conquesta de 1229 passaren a mans catalanes. D'aquesta manera, al municipi hi tenim exemples prou significatius com Albussani (actualment Son Cortei), Biniorrac (Son Nadal de Superna), Arratxa (es Ratxo), Tabúger (Son Roca), Benijafar (Son Balaguer del Racó) etc.
Pel que fa a l'empremta física, podem quasi assegurar que les xarxes hidràuliques majors (síquies, molins i safarejos), tenen un origen àrab. El sistema de Superna captava l'aigua a partir de rescloses i fonts de mina per moure els molins i irrigar les planes fèrtils de l'alqueria Biniarxac (avui Son Vic). Fora d'aquests tramats majors queden importants mostres dels primitius qanats musulmans, com són la font d'Hortalutx, la font de sa Coma, font des Molí Paperer, el pou de Conques, la font des Ratxo, etc que irrigaven un territori basat en petites hortes i en terrasses de cultiu. En el Repartiment de Mallorca (1232) es va concedir a Berenguer de Palou la porció de terres que corresponia al terme actual de Puigpunyent. El 1236 ja existia la parròquia de Santa Maria de Puigpunyent, tot i que l'església no fou acabada fins al segle XIV.
Demogràficament, durant la primera meitat del segle XIV es produí una forta minva poblacional, la qual passà fins a uns 145 habitants. Un dels motius d'aquesta reducció fou l'arribada de la pesta negra en 1348. A finals del segle XIV, Puigpunyent estava entre les viles menys poblades de Mallorca. Pel setembre de 1396 neix el poble de Galilea arran de la cessió de 100 quarterades per part dels propietaris de les alqueries Son Cortei i Son Martí per tal de crear petits establiments al lloc conegut actualment com sa Moleta. S'hi establiren pobladors oriünds d'Andratx, Calvià i del mateix Puigpunyent. L'inici del segle XV ve marcat pel terrible esdeveniment del desbordament de sa Riera el 1403, el qual provoca la mort de cinc mil persones i l'enderrocament d'edificis i de part de la murada de Ciutat. La demografia de principis del XIX marca un fort creixement.
Posteriorment es va produir la segregació del terme municipal d'Estellencs. L'aristocràcia terratinent representada, entre altres, pels senyors de Son Nét i de Son Fortesa va controlar la política municipal almenys fins a la dècada de 1920. Durant la Segona República Espanyola es dugueren a terme les dues grans parcel·lacions que han consolidat la fisonomia actual del municipi: la de Son Nét i la de Conques. Durant aquesta etapa, hi destacà la dotació del municipi d'electricitat, l'obertura de carrers i l'impuls de l'escolaritat. L'abril de 1936, es constituí la Falange local que amb l'inici de la Guerra Civil espanyola, dugué a terme una forta repressió. Amb la restauració de la democràcia, l'Agrupació Independent de Puigpunyent fou la candidatura més votada fins al 1999.
Font: Viquipèdia Puigpunyent
