Soldeu i El Tarter

Soldeu i el Tarter ocupen un territori que està envoltat per unes valls de gran encant, la vall d’Incles i la de Ransol. Aquestes, com altres indrets de la geografia andorrana, tornen a gaudir de la presència d’una espècie que s’havia extingit feia segles als Pirineus: la marmota

Durant la Segona Guerra Mundial, la vall d’Incles va ser un punt important de les xarxes d’evasió de refugiats que, majoritàriament, entraven a la península Ibèrica procedents de la resta d’Europa. A Soldeu els acollien, els oferien refugi i escalfor i els feien una calderada perquè es poguessin refer. Es diu que molts paracaigudistes anglesos s’escapaven dels alemanys travessant aquesta vall per refugiar-se a Andorra. Com a apunt curiós, el primer cotxe que hi va haver a Soldeu va arribar-hi l’any 1912.

Soldeu i el Tarter són dos centres importants d’esports d’hivern, amb l’esquí com a gran destacat. El nucli de Soldeu es va començar a vincular a aquesta activitat l’any 1963, quan les famílies Baró, Salvans i Torrallardona van crear-hi unes pistes d’esquí, i el del Tarter s’hi va afegir el 1981 amb la construcció d’una nova estació. Un cop enllaçades, les pistes van rebre el nom de Soldeu-el Tarter i actualment formen part dels accessos al domini esquiable més gran dels Pirineus, el Grandvalira. Aquest factor explica que el turisme, sobretot en temporada d’hivern, sigui el motor econòmic principal de les dues poblacions i que hagi incidit en gran manera en la modificació de la seva estructura urbanística: a Soldeu, per exemple, s’han construït apartaments, hotels i tot un barri nou prop del telesella que condueix al pla dels Espiolets.