Patrimoni arquitectònic

Els orígens de Serinyà els trobem al Castell de Teià, al sud-est del nucli actual, del qual encara es poden veure algunes restes, com un tros de muralla o la torre. Actualment és el mas de Can Parella. Altres masies d’importància són Can Carreras, Ca n’Illa (una de les més grans de la comarca), Ca n’Aulina, Cal Ferrer de les Torres i Ca l’Arboçar. Església parroquial de Sant Andreu És esmentada el 1182 quan es consagra l'església de Porqueres.És un magnífic temple romànic del segle XII molt ben conservat que formà part del comtat de Besalú i que l'any 979 el comte Miró, bisbe de Girona, el va donar al monestir de Sant Esteve de Banyoles, que el posseí fins a la fi de l'Antic Règim. Té una sola nau encarada a llevant, un absis semicircular amb arcuacions i fris de dent de serra.  Damunt la porta té una torre campanar de planta quadrada a la qual s'accedeix per una original escala exterior de pedra. Ermita de Sant Miquel Sesvinyes Ermita datada del segle XIII. La construcció és d'una nau romànica amb volta apuntada  que acaba en l'absis semicircular i campanar d'espadanya. Conjunt monumental típicament rural. Parc de les Coves Prehistòriques Les coves del Reclau constitueixen un patrimoni arqueològic d'interès internacional. Presenten la millor seqüència paleolítica de Catalunya i els seus materials són un dels nuclis fonamentals del fons del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Des del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, hi ha un camí molt bonic, digne de ser visitat, que arriba al poble de Serinyà. Curiositat: El Sindicat, edifici situat a la plaça de Sant Andreu, és singular per la seva façana i per l’estil de construcció feta amb rajoles, argamassa, pedres irregulars i pedres volcàniques. A principis del segle XX era un botiga portada per una junta, però es va dissoldre i va passar a ser el cafè del poble. Actualment és cafè i restaurant.

   ROMERIA A SANT PERE DE CASTELLFORT Se’n té constància escrita des de l’any 1424, però es creu que aquesta tradició va començar molt abans. Abans es feia el 30 d’abril i l’1 de maig, però ara es fa coincidir amb el cap de setmana. A les cinc del matí del dissabte es fa la despertada, i els romers comencen el ritual d’una jornada dura. Al voltant de la tradició hi ha una sèrie de costums, com els menjars (el brull, les llançadores, l’aiguardent, l’arròs amb fesols…  ), la indumentària, el camí, els cants… La tornada des del terme de Castellfort el dia següent i la processó de les torxes també estan carregades de simbolisme

El patrimoni arquitectònic romànic de Beuda és molt ric i compta amb algunes de les obres més destacables del romànic de les comarques gironines i del romànic català. D’aquest estil mereix especial atenció el pont sobre el riu Llierca, que es conserva en perfectes condicions. El poble es troba en un replà entre el turó del Castellot, on resten els murs de l’antic castell dels Moros, documentat abans de l’any 1000, i el gran casal gòtic, que pertany a un castell més modern. Altres punts d’interès són: -         l’Església de Sant Feliu amb el seu alt campanar. És la parròquia de la vila, un temple romànic del segle XI. -         Monestir del Sant Sepulcre de Palera. Romànic del segle XI, d'un antic priorat benedictí i un dels edificis romànics més importants de la zona i un centre rellevant de devoció i pelegrinatge des que es consagrà. -         Església de Sant Pere de Lligordà. Romànica del segle XII. Una edificació tancada per la rectoria i el cementiri. De formes un xic austeres, l’alt campanar, convertit en torre, serveix de contrapunt. -         Església de Santa Maria de Palera, del segle XII, on es venerava una marededéu gòtica tallada en alabastre, exposada actualment al Museu d’Art de Girona. -         Església de Santa Llúcia de Beuda. -         Església de Santa Maria de Segueró, romànic del segle XI, té una talla d'alabastre policromat de la Mare de Déu del segle XIV. Té una obra de fortificació a la façana. -         Masia del Noguer de Segueró, del segle XVIII, amb la façana plena d'esgrafiats, és una de les més importants de tot Catalunya als segles XVIII i XIX. La nissaga dels Noguer va residir al castell fins al segle XVI, moment que es va construir la casa d’aparença renaixentista que podem veure avui, amb vistosos esgrafiats i un bell jardí d’arbres centenaris. -         Santuari Mare de Déu del Mont. Queda enlairat gairebé al límit entre les dues comarques de l’Empordà i la Garrotxa. És un lloc simbòlic per a la cultura catalana, ja que aquí va viure mossèn Cinto Verdaguer, un dels grans poetes del país.

Nucli antic de la Vajol Característica arquitectura rural inspirada en les bordes pirinenques. Les cases tenen corrals i estables de terra trepitjada a la planta baixa, que a través d'una escala exterior adossada a la façana i acabada amb una petita terrassa, dóna accés a un primer pis amb terra de rajol on es troben les habitacions. Mina Canta o Mina d'en Negrín Mina de talc que va passar a la història quan Joan Negrín, president del govern entre 1937 i 1939, a l'esclat de la guerra civil hi envià una remesa de quadres del museu del Prado i un tresor de 500M de dòlars que més tard seria embarcat rumb a Mèxic amb el vaixell Vita. En aquest context, la situació fronterera del poble va facilitar la pràctica del contraband i també el pas de fugitius en situacions de guerra pels passos de muntanya, sobretot, en acabar la darrera guerra civil. Masia de Can Barris Edifici d'interès arquitectònic Font del Poble Construcció d'obra civil Font d'Avall Construcció d'obra civil Font d'Amunt Construcció d'obra civil Església de Sant Martí Església construïda entre els segles XII i XVIII que conté pintures murals massòniques, ofereix una arquitectura popular rural inspirada en les bordes pirinenques. El Coll de la Manrella S'hi troba un monument al President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. Casa d'en Negrín Fortí construït a les acaballes de la guerra civil espanyola. Museu de l’Exili De tothom és sabut que la civilització ha viscut i encara viu episodis entorn d'esdeveniments que han significat que moltes persones s'han vist obligades a abandonar les seves llars i països, recordem els fets entorn de l'exili durant la nostra guerra civil i fets com els que han estat o són avui noticies com Kòsovo, Mozambique,Senegal, i molts mes països.

  El Museu de la Valltorta és un edifici modern que es troba a la  partida de l’Om, a 2 km del poble i a 500 m del barranc. Constitueix el centre de documentació i informació del Parc Cultural de la   Valltorta-Gasulla. Les sales exposen d’una manera atractiva i didàctica els trets fonamentals de l’art rupestre de l’entorn, així com elements etnològics de la comarca.  

LA NEVERA Val la pena pujar fins a uns 1200 m per comprovar la fondària del pou de neu de la font dels Regatxols (8 m). El Museu de la Nevera va ser creat per a divulgar el funcionament de les neveres naturals que durant tants anys van ajudar a la conservació d’aliments. Al que antigament erala casa del nevater, damunt de l’antic pou de neu de la font dels Regatxols, podem gaudir d’explicacions detallades sobre com es recollia la neu, com es conservava, quins usos tenia, com es transportava i com funcionava la xarxa de neveres del País Valencià                                                                                                                                                                        

EL CASTELL D’ARES Aixecat entre els segles XIII i XV sobre restes ibèriques, és el símbol de la població. Al recinte, avui destruït, podem trobar la torre del’homenatge, de gairebé 10 m de diàmetre. A la part esquerra del cim on se situa aquest conjunt arquitectònic hi ha un tall a la roca conegut com Piqueta dels Moros, que s’utilitzava per a recollir aigua. Cal fer una ullada també a la cova que travessa la mola de punta a punta, que fa més de 40 m de llarg. Una vegada dalt s’entén la  importància estratègica d’aquest lloc que havia de ser cremat per a ser conquerit: tot un exemple de resistència i arquitectura.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

L’edifici de l’Ajuntament va ser bastit sobre les antigues murades àrabs, utilitzant l’estil gòtic. Cal destacar-ne la Sala Capitular, on es va localitzar un peiró gòtic amb la imatge de la Verge, el Nen Jesús i   la creu. Dins del mateix conjunt arquitectònic, sota l’ajuntament trobem la  presó, construïda durant el segle XIII. Al mateix segle es    va dreçar la llotja, que uneix la plaça del poble amb l’església     mitjançant una sèrie d’arcades gòtiques amb detalls d’estil mudèjar. En diuen el perxe.                                

Alguns tresors de Vilafranca.   Passejant pel poble, algunes cases senyorials ens parlen també de la història vilafranquina. Entre elles hi ha la casa dels Penyarroja i   les d’estil modernista, com ara la de Julio Monfort o la del farmacèutic Enric Segura. Cal apropar-se també al Portal de Sant Roc o Portalet, del segle XIV, única resta de les murades medievals de la vila, i fer una ullada a l’edifici gòtic de l’ajuntament. El saló de sessions alberga un dels retaules més lloats del segle XV valencià,obra de Valentí Montoliu. No molt lluny   ,   els arcs ogivals i les sales de la  llotja, on està previst de fer un centre de visitants. A la planta   de dalt trobem el Museu de la Pedra en Sec, i davant el pilleric, una pedra redona que s’utilitzava per exposar els criminals. Si encara ens queden forces i volem remuntar-nos a l’origen de Vilafranca, haurem de veure el forn medieval, una de les construccions més antigues del primer nucli urbà.                                                                                                                                                                                                                  

L’església de Santa Magdalena és un exemple clar de l’estil   renaixentista. Construïda en tan sols cinc anys, es va acabar l’any 1572. Formen part del mateix conjunt el campanar i la Torre de  Conjurar, que dóna al conjunt un aire de fortalesa. La primera  construcció d’aquesta torre fou immediatament posterior a la del temple, tot i que la que podem admirar avui dia és de principi del segleXX, com el campanar. Acaba de ser restaurada i prompte s’hi ubicarà la col·lecció d’art religiós i un centre que arreplegarà la història de la localitat.