Patrimoni arquitectònic

   Tradicionalment s’han volgut atorgar a Palma uns orígens prehistòrics, els quals l’arqueologia no ha pogut corroborar. El cert és que la ciutat neix oficialment com a fundació romana el 123 aC, a mans del general romà Quint Cecili Metel. El carrer de Sant Roc i el carrer de l’Estudi General foren els antics eixos del cardo i decumanus de la ciutat i a llur intersecció hi hagué el fòrum, punt neuràlgic de la ciutat romana. Per tant, l’àrea d’aquesta primera ciutat correspon a l’actual barri de l’Almudaina, la qual fou fortificada. Es conserva una porta d’aquesta muralla: la del carrer de l’Almudaina. El període comprés entre els segles V i IX és conegut per la historiografia com el dels segles obscurs. Amb tot , d’aquest període es té documentada l’arribada d’una comunitat jueva a Mallorca, la qual romangué a Palma al llarg dels períodes successius de la història de la ciutat. L’any 902 les Illes Balears foren incorporades a l’emirat omeia de Còrdova. En un principi la societat andalusí ocupà la ciutat romana, que ara prendria el nom de Madina Mayurqa. Al segle X es dotà la ciutat d’una xarxa hidràulica a partir de la canalització de l’aigua provinent d’una font (la font de la Vila), a sis quilòmetres dels murs de la ciutat. També es construí un alcàsser dins l’Almudaina. La ciutat sofrí un augment demogràfic important, fet que provocà el creixement de la ciutat més enllà de les murades romanes. Per aquest motiu, a principis del segle XI s’executà un ambiciós projecte que eixamplà considerablement la ciutat i l’encerclà dins una nova murada. Aquesta nova ciutat correspon al que avui denominam Ciutat Antiga. El 1114 es produí la ràtzia pisanocatalana que destruí bona part de la ciutat. Això no obstant, Madina Mayurqa es reféu fins que el 1229 les tropes del rei Jaume I conquistaren Mallorca. La conquesta de l’illa per part del rei d’Aragó significa un abans i un després en la història de Mallorca i, per extensió, de les Illes Balears. És a partir de 1229, amb la creació del Regne de Mallorca, quan s’assenten les bases de la societat mallorquina actual: la religió, la cultura, les institucions, els costums, la llengua... Madina Mayurqa passà a denominar-se la ciutat de Mallorca. El 1249 s’organitzà tota l’illa a partir d’un gran municipi anomenat universitat. Les autoritats executives d’aquest nou govern foren denominats jurats. Ja al segle XIV, els jurats gaudiren d’un consell assessor que amb el temps es convertí en el Gran i General Consell. Durant l’edat mitjana i l’edat moderna la ciutat de Mallorca cresqué lentament dins els seus propis murs. L’assalt al barri jueu de 1391, l’assetjament dels pagesos durant la Revolta Forana de 1450 i les Germanies del 1521, en què pagesos i menestrals es feren amb el poder del Regne, són els fets bel•licosos més destacables, als quals es poden afegir episodis puntuals d’enfrontaments entre les diferents bàndols —el que avui en diríem lluites clàniques—. El 1715 les tropes borbòniques del rei Felip V entraren a la ciutat, els jurats de la qual s’havien declarat a favor de l’arxiduc Carles. Aquest fet provocà l’aprovació del Decret de Nova Planta, en virtut del qual desapareixien les institucions civils que des del 1229 havien configurat el Regne de Mallorca. Es recuperarà el nom antic de Palma, que substituí el de la ciutat de Mallorca. Administrativament la ciutat s’organitzà a partir del model castellà. Es creà l’Ajuntament de Palma, el qual heretà la casa dels Jurats i del Gran i General Consell, amb el seu mobiliari, del qual destaca especialment la galeria pictòrica dels fills Il•lustres de Mallorca. Durant la Guerra del Francès (1804-1814) Mallorca no fou escenari de cap camp de batalla, emperò això no vol dir que en visqués al marge. Palma esdevingué refugi de molts peninsulars. La ciutat s’omplí de gent de tota mena i condició. Malgrat aquest sobtat increment de població, Palma seguí creixent intramurs. Només ravals com Santa Catalina o el Molinar s’estenien tímidament. No és fins el 1900 que Palma aprovà el Pla Calvet d’urbanisme, a partir del qual la ciutat s’eixamplà molt més enllà dels seus murs defensius. El 1902 s’inicià l’esbucament de les murades, amb la qual cosa començà a eixamplar-se la ciutat, procés que només s’interrompria dramàticament durant els malaurats anys de la Guerra Civil. Cap a la dècada dels anys cinquanta del segle passat la indústria turística es desenvolupà amb força i arribà a ser el primer motor de l’economia illenca. Quan a finals dels anys setanta es recupera el sistema democràtic a Espanya, Palma ja és una capital turística immersa en un procés modernitzador i es torna a produir un important creixement urbà que s’ha allargat fins gairebé la primera dècada del segle XXI.

Activitats obertes als visitants.   Visita del Castell: Inscripció oberta fins a completar les places disponibles: [email protected]  Tel. 971735065 Gratuït. Visita Familiar: Continguts dirigits als nins acompanyats per adults, edat recomanada, entre 5 i 12 anys. Visita adults: Continguts generals de caire divulgatiu, edat recomanda, a partir de 12 anys. Visita Torre: Es recomana dur calçat esportiu. No és recomanable la visita amb menors de 5 anys ni tampoc per a persones amb dificultats per pujar i baixar escales.   A més el Castell de Bellver inclou un museu.   Història El setembre de 1931 el govern de la II República acordà la cessió del bosc i del castell de Bellver a l’Ajuntament de Palma per tal de dotar la ciutat amb un parc públic i un museu d’art. Les gestions de la cessió foren realitzades a Madrid pel diputat en Corts Alexandre Jaume i Rosselló. La Comissió Municipal de Cultura, formada per Emili Darder, Andreu Crespí, Lluís Ferbal i Francesc de Sales Aguiló, membres tots ells dels consistoris republicans, fou l’encarregada de crear el Museu Municipal que començà a funcionar l’any 1932 amb dotació de personal i laboratoris de restauració i fotografia propis. El Museu es va inaugurar el juny de 1936 mantenint la seva primitiva configuració fins a 1974, exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil (1936-39) en què el castell de Bellver tornà a ser utilitzat com a presó política. El Museu Municipal actuà com a museu provincial fins a la creació del Museu de Mallorca (1960) i és per aquest motiu que les seves col•leccions tenien orígens molt diversos, relacionats amb l’arqueologia, l’art i la història de l’illa de Mallorca. Les principals col•leccions eren les següents: - Col•lecció Despuig d’Escultura Clàssica adquirida per l’Ajuntament el 1923 - Col•lecció de materials arqueològics de les coves d’enterrament de Son Jaumell (Capdepera), Son Mulet (Llucmajor) i Na Fonda de sa Vall (ses Salines). Materials cedits a l’Ajuntament per A. Crespí, L. Ferbal i F. de Sales - Materials arqueològics de la ciutat romana de Pollentia procedents de les excavacions de Gabriel Llabrés i Rafel de Isasi i dipositats per l’Estat espanyol - Maquetes de l’Escola Nàutica del Reial Patrimoni - Col•lecció numismàtica de Lluís Ferbal - Col•lecció d’objectes relacionats amb Gaspar Melchor de Jovellanos adquirits per l’Ajuntament. El 1974 es creà l’actual Museu d’Història de la Ciutat de Palma, fruit d’un conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Palma i la Dirección General de Bellas Artes del Ministeri de Cultura. L’acord municipal de creació del nou museu dóna prioritat a les obres artístiques, plànols, maquetes i objectes relacionats amb la ciutat de Palma i la seva evolució urbana. El Museu d’Història de la Ciutat de Palma se situa a la planta baixa de l’edifici, a les habitacions que envolten el pati d’armes i es distribueix en vuit sales que corresponen a les diferents etapes d’evolució de la ciutat. Cada sala conté les peces imprescindibles per entendre una època de la història de la ciutat, un text significatiu, una cronologia, un conjunt de plafons explicatius i el nom que la ciutat adopta a cadascuna de les èpoques històriques.

L’Obra Social de “SA NOSTRA” constitueix l’instrument mitjançant el qual “SA NOSTRA” acompleix el seu objectiu fundacional de proveir béns i serveis d’interès general al conjunt de la societat. El propòsit essencial és fomentar el desenvolupament i el benestar social i cultural en el seu àmbit geogràfic d’actuació, així com de promoure la conservació del patrimoni natural i del medi ambient.   Acció social: l'Obra Social de "SA NOSTRA" fomenta actuacions encaminades a la millora de la qualitat de vida i el benestar de la població, molt especialment els infants i joves, les persones majors, les persones depenents i d'altres en situació d'exclusió social.   Cultura: l’objectiu primordial de l’Àrea de Cultura de l’Obra Social de “SA NOSTRA” és contribuir al desenvolupament cultural de les Illes Balears. Aquesta desenvolupa exposicions, col•loquis, presentacions, cicles de conferències, publicacions, festival de música electrònica (Centremàtic, mes de setembre),...    Educació IR+D: l’objectiu primordial de l’Àrea Educació i Recerca més Desenvolupament de la’Obra Social de “SA NOSTRA” és estimular les activitats d’ensenyament i de recerca a les Illes Balears.   Medi Ambient: l’objectiu primordial de l’Àrea Medi ambient de l’Obra Social de “SA NOSTRA” és promoure la conservació del patrimoni natural i la sostenibilitat del medi ambient de les Illes Balears.   Campanya Participa: mitjançant  la campanya Participa, els clients han estat els que han decidit les accions que l’Obra Social ha programar, la qual cosa s’ha fet tenint en compte les seves preferències sobre quatre gran línies d’intervenció: l’educació, la cultura, el medi ambient i l’acció social. Ha estat precisament aquesta darrera, l’acció social, la comesa per la qual han mostrat més preferència els nostres clients. Així, un 43% dels nostres beneficis s’han destinat a atenció i prevenció a la dependència, ajuda a persones en risc d’exclusió social, cooperació local i internacional, programes d’habitatge i treball per a la joventut, associacionisme i participació ciutadana, oci i activitats per a persones grans, etc.   Centres de l'Obra Social: l’activitat de l’Obra Social de “SA NOSTRA” s’ha desenvolupat principalment a la seva xarxa de centres distribuïts arreu de l’arxipèlag: el Centre de Cultura de Palma, el centre de formació Can Tàpera i la finca de Sa Canova, a Mallorca; les sales de cultura de Maó i Ciutadella, a Menorca, i la sala de cultura d’Eivissa.

CaixaForum Palma, ubicat a l'antic edifici del Gran Hotel de Palma, és un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat. Recuperat per l'Obra Social "la Caixa", es va inaugurar l'any 1993 com a centre cultural. El modernisme és un dels signes d'identitat de CaixaForum Palma, tant per les característiques arquitectòniques de l'edifici com pel fet d'albergar la col·lecció d'obres del pintor Hermen Anglada Camarasa, que conformen la seva col·lecció permanent. Les exposicions que es fan al centre inclouen com a activitats complementàries activitats educatives, cafès tertúlia, visites comentades per a escolars, visites per a famílies i visites per al públic en general. La Fundació "la Caixa" posa a disposició del públic un centre polivalent que respon a les necessitats socioculturals principals del nostre temps. S'hi pot visitar de manera permanent una selecció de la pintura i l'obra sobre paper de la Col·lecció Anglada Camarasa de la Fundació "la Caixa", constituïda per més de quatre-centes obres, moltes de les quals procedeixen del fons de l'antic Museu Anglada Camarasa del Port de Pollença. De la mateixa manera, la seu acull una gran diversitat d'activitats relacionades amb les àrees d'interès dels quatre programes de la Fundació "la Caixa".

El Museu a més d'una col·lecció d'art contemporani d'escultura, conté una col·lecció bibliòfila (manuscrits, llibres preciosos i enquadernacions artístiques) i cartogràfica de renom. A més exposa un betlem napolità del segle XVIII.

El Museu Fundació Juan March, de Palma, ofereix una col·lecció d'obres d'art espanyol del segle XX, dels autors més significatius de les primeres avantguardes (Pablo Picasso, Joan Miró, Juan Gris o Salvador Dalí), dels diversos moviments de mitjan segle i de les generacions més recents. També disposa de sales per a exposicions que acullen, a més de mostres sobre artistes representats en la col·lecció, projectes expositius dedicats a artistes contemporanis i a les principals tendències i línies de força de la Modernitat. El museu explica a més amb una sala dedicada a l'exposició d'obra gràfica de Pablo Picasso. Situat en un edifici del segle XVII, que va ser concebut originalment com a habitatge, el museu va ser reformat per l'arquitecte Guillem Reynés i Font i escollit per acollir part de la col·lecció de la Fundació Juan March des de 1990. Ampliat i reformat en diverses ocasions, des d'octubre de 2009 es denomina "Museu Fundació Juan March". El museu desenvolupa un programa educatiu dirigit a escolars, universitaris, famílies i grups diversos, i inclou visites guiades i tallers. Horari De dilluns a divendres: 10-18,30 h. Dissabte: 10,30 -14 h. Diumenge i festius: tancat

Inaugurat el gener de 2004, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma és un espai cultural per a la investigació i difusió de l’art balear i mediterrani dels segles XX i XXI, l’eix del qual és la seva col•lecció permanent i el programa d’exposicions temporals. A la col•lecció d’Es Baluard es poden destacar artistes com Picasso, Miró, Barceló, Chagall, Gauguin, Magritte, Klimt, Picabia, Anglada-Camarasa… El museu està ubicat en es baluard de Sant Pere, antiga fortalesa militar del segle XVI, Patrimoni i Bé d’Interés Cultural (B.I.C.). El nou edifici ha estat disenyat pels arquitectes Lluis i Jaume García-Ruiz, Angel Sánchez-Cantalejo i Vicente Tomás i ofereix una impresionant panoràmica sobre tota la badia de Palma. El projecte arquitectònic, molt respetuós amb l’entorn monumental, i amb una superfície total de 5027 m2 i 2500 m2 d’espais expositius simbolitza la mediterraneïtat, integrant els espais exteriors com a part del recinte museogràfic, i establint una relació constant entre l’interior i l’exterior. Un lloc pensat per ser nexe d’unió de la societat amb l’art i la ciutat amb la mar. El Museu compta amb àmplies sales d’exposició, terrasses, sales de conferències, així com un dels majors aljubs a les Illes Balears, datat al segle XVII, ara rehabilitat per acollir les instal•lacions artístiques més avantguardistes. Es Baluard disposa també de tenda-llibreria i restaurant cafeteria. Horari: Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma Plaza Porta Santa Catalina 10 07012 Palma de Mallorca Islas Baleares España www.esbaluard.org [email protected] Hivern (1 d’octubre – 15 de juny) Dimarts – diumenge: 10h – 20 hores Dilluns tancat Estiu (16 de juny – 30 de setembre) Dimarts - diumenge: 10h – 21 hores Tots el divendres de juliol i agost Es Baluard tancarà a les dotze del vespre Preus: Entrada general: 6 euros Entrada reduïda: 4’50 € Tots els divendres: Tu decideixes! Tu poses preu a la teva entrada al Museu (a partir de 10 cèntims) Portes Obertes: - 6 de gener, Festa de Reis - 20 de gener, Festivitat de Sant Sebastià - Primer diumenge de febrer, aniversari Es Baluard - 1 de març, dia de les Illes Balears - 1 de maig, dia internacional del treballador - 18 de maig, dia internacional dels museus - 29 de juny, festivitat de Sant Pere - 12 de setembre, diada de Mallorca - Dia de la Nit de l’Art - 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat - 6 de desembre, ¨Dia de la Constitució El Museu tanca els dies 1 de gener i 25 de desembre. Edifici L’edifici del museu, definit per línies simples i netes, és del tot respectuós amb l’entorn patrimonial i històric que l’envolta i allotja; s’integra perfectament dins el perfil del baluard renaixentista. El diàleg entre l’arquitectura contemporània del nou edifici i l’antiga murada hi és present i constant, i hom se n’adona a mesura que recorre els diferents espais del museu. El projecte pretén ser integrador de la construcció moderna i respectar al patrimoni antic de les murades; a la vegada que diferenciador, s’han emprat materials com el formigó i el vidre, que permeten distingir perfectament les dues tipologies constructives. L’edifici dissenyat per Lluís García-Ruiz, Jaume García-Ruiz, Vicente Tomás i Angel Sánchez Cantalejo té una superfície total de 5.027 m², dels quals 2.500 es destinen a espais expositius. Està dividit en tres plantes que es relacionen amb l’exterior, amb les murades i entre si mitjançant rampes, claraboies i balconades interiors, cercant l’idea de carrer interior. Els espais exteriors són concebuts com a llocs d’exposició i passeig, mentre es traça un recorregut pel perímetre de la murada. El gran aljub es manté també com a espai expositiu, alhora que acull actes diversos en funció de la programació del museu. L’Aljub Antic continent d’aigua dolça, fou acabat de construir durant la dècada de 1640. Compta amb una tipologia clàssica de planta rectangular, de 353 m², coberta amb una volta de canó rebaixada i obertures per a la seva ventilació. Després de la restauració es poden veure les diferents tècniques constructives aplicades en els seus murs, una de les quals és l’antiquíssima espina de peix. L’aigua que emmagatzemava servia per subministrar aigua dolça a tot el barri del Puig de Sant Pere i a tots els vaixells que arribaven al port. Aquesta aigua provenia de la font de la Vila, propera a Esporles, entrava a la ciutat per la porta de Santa Margalida i arribava a l’aljub mitjançant una síquia-aqüeducte que passava pels horts d’en Moranta, actual zona del carrer de Bonaire. Quan el Baluard caigué en desús es convertí en un autèntic abocador de fems. Amb la construcció del museu es va redescobrir i recuperar aquest meravellós espai i es va convertir en un recinte més del museu. Des de la seva inauguració té un ús polivalent: s’ofereix a artistes contemporanis com a continent de les seves instal•lacions, es destina a allotjar exposicions temporals i per la seva magnífica acústica hi tenen lloc concerts i espectacles. La col•lecció La col•lecció d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma reuneix obres dels artistes i moviments principals que han confluït i conflueixen a les Illes Balears des dels inicis del segle XX fins a l’actualitat i les posa en relació amb les d’altres contextos artístics nacionals o internacionals. Si bé la col•lecció comença en el moment en què, amb el modernisme pictòric, es desenvolupa la renovació del paisatgisme a Espanya i un bon nombre de pintors, majoritàriament catalans, coincidiren a Mallorca —Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada-Camarasa, Joaquín Sorolla o Antoni Gelabert—, i continua amb un recorregut per les avantguardes i fins als principals moviments de mitjan segle XX —amb artistes com Picasso, Joan Miró, Fernand Léger, René Magritte, Picabia, Van Dongen, Nicolas de Staël, Juli Ramis, Poliakoff, Wifredo Lam, entre d’altres—, fa especial incidència en els corrents artístics de la segona meitat del segle passat i els primers anys del segle XXI. En aquest sentit, atén la gran diversitat de llenguatges de la contemporaneïtat: des de la pintura i l’escultura al dibuix, la fotografia, el vídeo o la instal•lació —amb obres de Marina Abramovic, Miquel Barceló, Jim Bird, Christian Boltanski, José Manuel Broto, Miguel Ángel Campano, Ramon Canet, Maria Carbonero, Anthony Caro, Toni Catany, Alberto García-Alix, Rebecca Horn, Ñaco Fabré, Anselm Kiefer, Imi Knoebel, Jorge Mayet, Joan Morey, José María Sicilia, Juan Uslé, etc. El conjunt d’obres d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma està format per les adquisicions que realitza anualment el museu amb l’assessoria de la Comissió d’Adquisicions composta per experts externs i també del centre, pels dipòsits de les institucions que fan part del patronat —Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Fundació d’Art Serra—, per cessions temporals d’altres institucions, empreses, artistes o col•leccionistes particulars i per donacions que, en tots els casos, han de respondre als criteris de configuració de la col•lecció. Història Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma es troba ubicat dins el perímetre del baluard de Sant Pere, el qual forma part del recinte murari renaixentista que envoltava la ciutat de Palma fins a principis del s. XX. La construcció del bastió defensiu data del darrer quart del s. XVI. En aquesta època s’emprèn el reforç dels antics murs medievals amb la realització de noves murades, ideades per l’enginyer italià Giacomo Palearo Fratín. Els seus dissenys s’adapten a les noves necessitats defensives de l’època i concep un recinte murari format per baluards units entre si per llenços de murada. El baluard de Sant Pere destaca per les seves grans dimensions i la seva ubicació estratègica, fins el punt que s’hi instal•larà una de les escoles d’artilleria més prestigioses d’Europa. El baluard de Sant Pere ha sofert diferents modificacions al llarg dels segles, i així el 1646, sota el mandat de Vicenç Mut (nomenat el 1638 enginyer i sergent major de la fortificació), es modifica l’altura del bastió de Santa Catalina, per igualar-la a la dels bastions d’en Moranta i del Sitjar i poder comunicar-los a través de la murada. Serà durant el segle XVIII quan la construcció adoptarà definitivament la forma actual. El 1952, després de més de tres-cents anys, el baluard de Sant Pere deixarà de tenir ús militar. Uns anys més tard passarà a mans privades. Els nous propietaris projectaran construir edificis a tota la zona i, per això, el 1963 atempten contra la murada amb bombes de calç col•locades estratègicament que aconsegueixen esbucar gran part de la cortina de ponent del baluard. Els ciutadans de Palma no romangueren impassibles davant aquest fet i la seva reacció accelerà la declaració del baluard com a conjunt historicoartístic, i l’Estat en projectà la reconstrucció immediata el 1965. Després d’aquest incident els terrenys són qualificats d’ús públic i expropiats a finals de la dècada dels vuitanta. El baluard, sense tenir un ús específic, cau en un estat de complet abandó fins que el 1997 aquests terrenys són cedits per l’Ajuntament de Palma per a la construcció d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, inaugurat el 30 de gener de 2004.