Patrimoni arquitectònic

El santuari de la Mare de Déu del Llosar es troba a uns 2 km del poble. Davant  de l’ermita hi trobarem una mena de claustre o plaça porticada coneguda com els arcs del pare Plàcid, testimoni d’algunes de les tradicions més importants per als vilafranquins. Val la pena atansarse, a més de la bellesa del lloc, per la tranquil·litat que s’hi respira.   La llegenda: El Llosar.A Vilafranca, fins i tot el nom de la Mare de Déu té a  veure amb la pedra. Diu que un llaurador treballava la terra amb els seus animals quan va trobar la imatge de la Verge, baix d’una llosa  de color blanquinós.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                

Si volem endinsar-nos una mica més en la història de Vilafranca i el seu patrimoni, hem d’anar fins a la Pobla i veure l’ermita de Sant  Miquel  situada a l’indret on va nàixer Vilafranca. Hi trobarem, a  més, una de les joies de Vilafranca: el  pont gòtic del segle XIII, per on va passar el rei Jaume I.                                   

      El pont de la Rambla el trobem en un punt estret i una mica amagat de la rambla de Sellumbres. Fa 2,5 m d’amplària i 15 m dellargària. Com que no hi ha documentació al respecte, l’imaginari popular el fa tan vell “com els romans”. Tanmateix l’arc de mig punt (de 9 m i mig de llum), l’esbiaixat respecte al llit del barranc i altres detalls en situen la construcció al segleXVI. Ben segur que el que coneixem no és el primer, perquè l’alcantarella documentada enpapers antics es trobava en el mateix punt del camí dels pelegrins.

El petroli.L’any 1964 un fet imprevisible va torbar la vida dels pobles de Portell i Cinctorres: l’empresa Petrolíferos SA, de Madrid, va començar a perforar a la partida dels Plans, damunt de la Roca Roja. Durant una bona temporada pel poble van aparèixer cotxes francesos, treballadors estrangers amb les famílies, camions… Els diumenges es feien excursions, damunt les caixes dels camions, per veure el nou poblat que havia sorgit als Plans. El món modern i l’or negre van ser un miratge que nomésva deixar unes paretetes de formigó i un forat.              

El campanar, l’església parroquial, el corro, la casa abadia, les murades i les torres conformen l’antic castell de Portell (BIC des de 2003), segurament d’origen visigot. La fortalesa defensiva que avui coneixem es va bastir en època musulmana. Algunes parts han estat aprofitades per a diferents usos sense agressions radicals a l’edifici: la torre principal, avui campanar, i la placeta de bous (el corro), integrada en el pati d’armes. També podem observar dintre dues gargoles de l'època A la part de davant del castell, durant unes excavacions per acondicionar un solar vell per fer una  pujada al castell van apareixer 22 cadavers del segle XVII, suposen que d'alguna epidèmia ja que els cossos els van trobar ben col·locadets, hi havia cossos d'infants que estaven entre les cames dels grans.També hi havia una calera (de cal).

Les cases senyorials.L’ajuntament té la seu a la Sala Nova de la Vila construïda a les acaballes del XVII. Encara s’hi pot veure al’interior la porta de l’antiga presó. I a la sala de plens, al primer pis,les taules del segle XV que formaven part del altar de la Sala Vella,davant del qual juraven els justícia i els jurats de l’època foral. De la mateixa època daten la  Casa dels Alicantes al carrer de la Plaça; la de Fegina a l’antic carrer de la Lloma; les de Pastrana,Capellanets i Fideuer al carrer de Sant Roc; i algunes façanes molt treballades al carrer de Sant Vicent. La Casa dels Santjoans, a la plaça Vella, és segurament la mes interessant pel que fa a l'arquitectura.            

Si els Ports és la comarca de les ermites, el poble i el terme de Cinctorres en són una bona mostra. Hi ha l’ ermita de Sant Marc, recentment restaurada, que vigila el poble des dels Tossals;  des d’ací podem arribar  a la de Sant Pere Màrtir al costat de la Torre Navalles; el Pilar, contra la font i els llavadors del Baci; la de la Mare de Déu de Gràcia,bastida damunt d’una antiga ermita    medieval; i una caseta de pastor a la punta de la lloma del Mas de Collet que va voler ser ermita, i algú hi va posar un relleu de sant Cristòfol. Dins del poble trobem, finalment, el Calvari i l’ermita de Sant Lluís.          

El forn de la Vila de Forcall és el forn de llenya en funcionament més antic d'Europa.Data de l'any 1246 i és d'estil gòtic, des que va ser fabricat ha donat servei  a la població forcallana i els seus voltants i des de llavors sempre ha estat en funcionament.Pertany al patrimoni municipal, per això té la denominació de forn de la Vila.El forn li ha donat nom al carrer, que és un dels més antics de Forcall. El forn té una varietat de productes tradicionals de la comarca com pa, magdalenes o flaons.

  LA PEDRA EN SEC, PATRIMONI VILAFRANQUÍ Caminant per qualsevol racó de Vilafranca és fàcil entendre per què cada pedra és important en la construcció de la història d’un poble.  Així de contundent ho expressa Joan Garí al proemi de Els hòmens iles pedres:“Vivint entre pedres, construint amb pedres, alçant les mans al cel en un desafiament també petri, els hòmens dels Ports han convertit el vell ofici litogràfic en un emblema local que és, alhora i de facto, un autèntic patrimoni universal.  El mateix Déu deu sentir-se’n especialment orgullós.” Si es vol conèixer a fons lahistòria i la importància de la pedra en sec només cal consultar  alguns dels volums editats sobre la temàtica, o visitar el Museu. Però poques coses com contemplar en directe quilòmetres i quilòmetres de pedres perfectament ordenades, que durant anys han organitzat el territori, han indicat el camí, han protegit els pastors de les tronades... Anant fins al Bovalar o el pla de Mossorro comprovarem de quina manera el paisatge té la pedra com origen i final.   EL MUSEU DE LA PEDRA EN SEC El Museu va més enllà dels límits de l’edifici. Així, a més d’explicarnos  les tècniques a través de l’audiovisual Tota pedra fa paret, ens dóna les claus per interpretar el paisatge i ens proposa tres itineraris per a completar la visita.                

 La moleta dels Frares i Lessera.Separada de la mola de la Vila pel barranc de la Torre Selló, es troba la moleta dels frares. Elnom li ve d’haver estat els dominics els propietaris del mas. A les acaballes del segle XIX Nicolás Ferrer, oftalmòleg aficionat a  l’arqueologia, va conèixer el lloc per haver tractat de la vista lamare d’un masover. Durant el segleXX els treballs arqueològics van permetre identificar el lloc amb la res publica lesserensis citada per Ptolomeu: Lessera, la ciutat romana més important entre Sagunt i Tortosa.