Història

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS Els orígens de Catí es remunten a l’època musulmana, sempre depenent del castell de Morella. El poble de Catí ja existia amb aquest nom quan Jaume I i Balasc d’Alagó van iniciar la conquesta d’aquestes terres: el 1233 s’esmenta Catí en dos documents que parlen del terme de Morella. La carta de poblament arriba el 1239, quan Balasc d’Alagó l’atorga a Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més de Lleida. Però la història va continuar estretament lligada a la de Morella fins al segleXVII, ja que Catí va viure quatre segles pendent del procés d’independència que no va aconseguir fins al 9 de febrer de 1691. Amb la signatura del rei Carles II els catinencs repartien entre els seus habitants les principals fontseconòmiques (carnisseria, producció de formatges, forns…) i alguns drets socials (administració de la presó, pes i mesures…).      

              FETS HISTÒRICS RELLEVANTS                                                                                                                                                                                                                                                                                  Riu de les Truites (actualment la Pobla del Bellestar o de Sant Miquel), data del 7 defebrer de 1239. Els primers pobladors, atrets pels avantatges de lanova vila, s’hi van instal·lar. La història va fer que, ni un segle després, Vilafranca s’agregara a un altre terme: Morella. No va recuperar la independència fins a tres segles més tard. El 9 defebrer de 1691 Carles II va signar el decret que permetria laseparació de Morella.     Durant les guerres carlines del segle XIX a Vilafranca es van lliurar batalles decisives, com la del Mas de la Carrasca i la del Pla de Mossorro.           Les restes trobades a diferents indrets del terme de Vilafranca, com la Rourera i la cova del barranc de la Fontanella, i les pintures rupestres de la Covatina del Tossalet del Mas de la Rambla demostren la presència humana des del mesolític (10.000-5.000 aC).   El primer poblat data de l’edat del bronze (1.600 - 1.200 aC); se n’han trobat restes a l’Ereta del Castellar, molt a prop de l’actual Vilafranca.Però hauran de passar gairebé vint-i-cinc segles perquèla història de la Vilafranca d’avui comence a teixir-se. La carta de poblament original atorgada per Balasc d’Alagó al                                                                                                                                                                                                                                                                      

    Fins a l’any 1693 Cinctorres va formar part de Morella, situació que va provocar sovint enfrontaments. Va ser agermanat al segleXVI i  maulet al XVIII, moltes vegades tan sols per mantindre una postura contrària a la de la metròpolis. Al segle XIX, i malgrat la influència negativa de les guerres carlines, va assolir la major població de la seua història: l’any 1900 superava els 1500 habitants. A partir d’aquesta data l’emigració, tant de temporada com definitiva, ha sigut una constant. 

A la moleta dels frares es va descobrir l’any 1876 un jaciment iberoromà que fou identificat com la ciutat de Lessera, ja habitada  durant l’edat del bronze; els ibers la van fortificar i els iberoromans hi van viure fins al segle III. Cal esmentar la importància de la necròpolis tumulària de Sant Joaquim de la Menadella, de finals     de l’edat del bronze. Durant l’època medieval, i després de la carta de poblament del 1246, Forcall viurà una història comuna amb la resta d’aldees de Morella, solcada de reivindicacions,enfrontaments i litigis sobre murades, contribucions, boscos comunals, jurisdiccions, etc. que no acabaran fins al 1691, quan Carles II li concedeix la independència. Malgrat tot, aquests segles són de gran desenvolupament per a Forcall. Llavors es construeixen les  cases senyorials que encara es conserven: la dels Osset-Miró, laFort, la dels Berga (a la vora del riu de Morella i que després serà la fàbrica de Palos),  la dels Maçaner   (al carrer dels Dolors), el molí Matalí(al camí reial d’Aragó)…       Fins al segleXIX són temps d’estabilitat, però a partir del 1833   Forcall patirà les anades i tornades de carlins i lliberals. El poble esdevé presó per a 3000 hòmens capturats pel general Cabrera, el Tigre del Maestrat, que va tindre el quarter general   alternativament a Cantavella, Mirambell i Morella. Després va vindre, a més de les pèrdues humanes, la crema de l’església (1835) ii les represàlies per haver ajudat el fill de Forcall   Tomàs Penyarroja, el Groc. La normalitat va tornar a principis del segle XX, quan hi havia més de 2000 habitants.Però  la Guerra Civil espanyola va provocar una  altra davallada social. Acabada aquesta, l’única manera de subsistir  és l’emigració, especialment cap a Catalunya. Des de l’inici de la dècada dels noranta del segle    XX la població s’ha estabilitzat  

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS Ares comença a aparèixer en els documents i a formar part de las imbologia del país a partir de l’arribada de Jaume I: el primer mes de l’any 1232 el rei iniciava per Ares la conquesta del País Valencià. La mateixa situació estratègica va assenyalar Ares al mapa durant la guerra de Successió en sentit totalment oposat : si havia estat el principi del camí per a Jaume I, el setge, la crema i la presa d’Ares (1706-1708) van significar la caiguda definitiva del Regne de València a mans de Felip V; i van marcar Ares fins avui dia, ja que s’hi van perdre gairebé tots els edificis i documents històrics. Darrerament s’han retrobat i buidat molts d’aquells textos, que permeten conèixer millor les etapes d’aquella destrucció massiva.                                           Ares comença a aparèixer en els documents i a formar part de la       simbologia del país a partir de l’arribada de Jaume I: el primer mes       de l’any 1232 el rei iniciava per Ares la conquesta del País Valencià.       La mateixa situació estratègica va assenyalar Ares al mapa durant la                                                                                                                                      

Activitats obertes als visitants.   Visita del Castell: Inscripció oberta fins a completar les places disponibles: [email protected]  Tel. 971735065 Gratuït. Visita Familiar: Continguts dirigits als nins acompanyats per adults, edat recomanada, entre 5 i 12 anys. Visita adults: Continguts generals de caire divulgatiu, edat recomanda, a partir de 12 anys. Visita Torre: Es recomana dur calçat esportiu. No és recomanable la visita amb menors de 5 anys ni tampoc per a persones amb dificultats per pujar i baixar escales.   A més el Castell de Bellver inclou un museu.   Història El setembre de 1931 el govern de la II República acordà la cessió del bosc i del castell de Bellver a l’Ajuntament de Palma per tal de dotar la ciutat amb un parc públic i un museu d’art. Les gestions de la cessió foren realitzades a Madrid pel diputat en Corts Alexandre Jaume i Rosselló. La Comissió Municipal de Cultura, formada per Emili Darder, Andreu Crespí, Lluís Ferbal i Francesc de Sales Aguiló, membres tots ells dels consistoris republicans, fou l’encarregada de crear el Museu Municipal que començà a funcionar l’any 1932 amb dotació de personal i laboratoris de restauració i fotografia propis. El Museu es va inaugurar el juny de 1936 mantenint la seva primitiva configuració fins a 1974, exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil (1936-39) en què el castell de Bellver tornà a ser utilitzat com a presó política. El Museu Municipal actuà com a museu provincial fins a la creació del Museu de Mallorca (1960) i és per aquest motiu que les seves col•leccions tenien orígens molt diversos, relacionats amb l’arqueologia, l’art i la història de l’illa de Mallorca. Les principals col•leccions eren les següents: - Col•lecció Despuig d’Escultura Clàssica adquirida per l’Ajuntament el 1923 - Col•lecció de materials arqueològics de les coves d’enterrament de Son Jaumell (Capdepera), Son Mulet (Llucmajor) i Na Fonda de sa Vall (ses Salines). Materials cedits a l’Ajuntament per A. Crespí, L. Ferbal i F. de Sales - Materials arqueològics de la ciutat romana de Pollentia procedents de les excavacions de Gabriel Llabrés i Rafel de Isasi i dipositats per l’Estat espanyol - Maquetes de l’Escola Nàutica del Reial Patrimoni - Col•lecció numismàtica de Lluís Ferbal - Col•lecció d’objectes relacionats amb Gaspar Melchor de Jovellanos adquirits per l’Ajuntament. El 1974 es creà l’actual Museu d’Història de la Ciutat de Palma, fruit d’un conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Palma i la Dirección General de Bellas Artes del Ministeri de Cultura. L’acord municipal de creació del nou museu dóna prioritat a les obres artístiques, plànols, maquetes i objectes relacionats amb la ciutat de Palma i la seva evolució urbana. El Museu d’Història de la Ciutat de Palma se situa a la planta baixa de l’edifici, a les habitacions que envolten el pati d’armes i es distribueix en vuit sales que corresponen a les diferents etapes d’evolució de la ciutat. Cada sala conté les peces imprescindibles per entendre una època de la història de la ciutat, un text significatiu, una cronologia, un conjunt de plafons explicatius i el nom que la ciutat adopta a cadascuna de les èpoques històriques.

La Societat d'Història Natural, és una entitat cultural no lucrativa que es va fundar a Palma l'any 1954 i actualment compta amb més de 300 socis, els principals objectius de la qual són: * Promoure el coneixement de la naturalesa des de diferents perspectives. * Participar activament en els moviments conservacionistes de les nostres illes. * Promoure la creació del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears.  

L’1 de febrer de 1640 un grup de soldats de les tropes castellanes del comte-duc d’Olivares va entrar al castell de Fluvià i va assassinar Antoni de Fluvià, senyor del castell, i d’altres persones que s’hi havien refugiat per por de la violència amb què aquestes tropes actuaven; la població va ser sotmesa a tota mena de furts, saqueigs, extorsions i abusos. Aquests esdeveniments, que s’emmarquen històricament en la guerra dels Segadors, van ser recollits en la cançó dels Segadors, avui l’himne de Catalunya. La parròquia de Sant Esteve va pertànyer a la jurisdicció i a l’administració de Santa Maria fins a mitjan segle XVIII. L’any 1745, per petició dels veïns i regidors de Sant Esteve, li van ser concedides la separació del municipi i el dret de tenir alcalde propi.