Sant Esteve de Palautordera

L’any 1978 un grup de joves de Sant Esteve de Palautordera van organitzar, juntament amb Jordi Pujol i Joana Clusellas, tots dos del grup Marduix Titelles, una trobada dels diferents esplais que aleshores funcionaven a la comarca. Aquest acte, que es va fer durant la festa de la Castanyada i Tots Sants, a partir de llavors va esdevenir la Festa de Tardor. A la primera edició hi va haver les actuacions dels Comediants, Marduix, els Germans Poltrona (avui Tortell Poltrona i Claret Clown), el grup nord-americà Bread and Puppet i l’Orquestra Plateria. Des d’aleshores s’hi han vist moltes cares diferents, tant entre l’organització com pels diferents escenaris, però la Festa de Tardor sempre ha ofert activitats per a tothom a les places i als carrers que han estat un èxit de participació. Tot i no comptar mai amb cap local propi, més d’una vegada s’ha recuperat algun espai nou o vell (quadres antigues, fàbriques buides,etc.) que, net i decorat, s’ha convertit en una zona de ball, un cabaret, un bar musical o un teatre improvisat. Fins i tot, un any es va construir un envelat amb fustes i lones a mida, el Tinglado. La cursa de llits, la guerra de bombardes, els cercaviles, el sopar-espectacle, el mercat d’intercanvi i la matança del porc han estat les activitats més sonades d’aquests trenta anys d’història de la festa.

Els castells de Sesagudes i de Miravalls són els antecedents del castell de Montclús, perquè aquest es va convertir en seu jurisdiccional quan els senyors de Sesagudes, els senyors del Montseny, s’hi van instal·lar després d’abandonar les altres dues residències a mitjans. XIII. Durant aquesta primera etapa, la baronia del Montseny va ser sota el domini dels senyors de Montclús i sota el poder feudatari de l’orde dels Hospitalers, assentat a Sant Celoni. Després de donacionsfamiliars, la baronia del Montseny va passar a formar part del vescomtat de Cabrera, que tenia seu al castell de Montsoriu, i Hostalric com a centre administratiu. Ladecadència del castell podria haver estat causada pel terratrèmol que l’any 1448 en va enderrocar part de l’estructura i va arrasar les terres de la seva propietat.

Ball de gitanes: cap de setmana de Carnaval Festa Major: primer cap de setmana d’agost Sant Antoni Abat: 17 de gener Festa de tardor: durant la festa de la Castanyada i Tots Sants Festa Major de Santa Margaria: setembre Els Pastorets: desembre

A Sant Esteve de Palautordera hi ha dos castells, el de Montclús i el de Fluvià, si bé aquest darrer no era pròpiament un castell sinó un gran casal. L’origen del castell de Montclús pot remuntar-se com a mínim al segle XI. El castell té dos recintes: el jussà, del qual es conserven restes de la muralla defensiva, del fossat i de la capella original de Santa Margarida, i el sobirà, del qual destaquen els murs imponents de l’edifici principal i una poderosa torre cilíndrica. La distribució interior d’aquest segon recinte s’organitza al voltant d’un pati central, on hi destaca la torre mestra. Aquesta fortalesa va ser una de les més importants del Montseny, ja que gràcies a la seva posició estratègica, dominava l’entrada de la vall de la Tordera. Les primeres notícies del castell de Fluvià daten de l’any 1154. La construcció conté l’església romànica de Sant Cebrià, conservada íntegrament dins del modern edifici del castell. Està conjuntament dedicada a sant Cebrià, un sant oriental, i a santa Justina. Durant unes obres de restauració les imatges romàniques dels sants patrons van ser trobades tapiades en els murs interiors de l’església. Actualment són al Museu Episcopal de Vic. Però el principal centre espiritual de la vila és l’església de Sant Esteve, una de les esglésies documentalment més antigues del Vallès, la qual conserva restes de l’antiga església, del s. XII. En aquest poble també hi trobareu el poblat ibèric de Montclús, que data dels s. II-III a.C. i que va ser abandonat al s. I a.C.. També són interessants els masos de ca l’Auleda (amb finestra coronella gòtica) i can Bonamic (1553); i, prop de la Tordera, alguns antics molins totalment fora d'ús.

A Sant Esteve de Palautordera hi ha un clar predomini de la construcció i els seus derivats i el comerç; tot i així, no s’hi fa cap mercat setmanal. Anteriorment la ramaderia hi desenvolupava un paper força important, hi havia una gran producció de llet, però ara tan sols hi queden dues cases de pagès. El sector agrari ha perdut pes perquè no es produeix el relleu de les generacions joves, i se n’ha beneficiat el sector serveis transformant i destinant al turisme rural cases com can Marc, can Vila o el castell de Fluvià. Sant Esteve de Palautordera és un poble amb poc territori i el fet de tenir l’autopista ben a prop propicia que els seus habitants vagin a treballar fora.